diumenge, 15 de juliol del 2012

14/07/12. No creieu que ja és hora de muntar un nou 14 d'abril o un 6 d'octubre?

Benvolguts,

Avui és 14 de juliol (14 juillet) dia que commemora que al 1789 el poble francès va prendre La Bastilla, el complex militar borbònic francès situat en una de les portes de la ciutat de Paris, i que es considera l’inici de la Revolució Francesa i per tant l’inici de la fi de l’Ancien Régime. I van anar decapitant amb l’enginyosa eina anomenada guillotina tots els borbons que els va plaure.

A la Catalunya moderna tenim dues dates assenyalades, en que el poble va decidir prescindir de l’Ancien Régime espanyol: el 14 d’Abril del 1931, dia que Macià va proclamar la República Catalana (unes hortes després es proclamava la segona República espanyola i els borbons abdicaven i fugien cap a l’exili),  i el 6 d’octubre del 1934, dia que Lluís Companys va tornar a proclamar la República Catalana. La Primera República Catalana de l’edat moderna va durar poc. En un pacte entre el Govern republicà espanyol i Catalunya, Macià va decidir cedir i acceptar crear la Generalitat de Catalunya en substitució de la República Catalana.  Entre el 1932 i el 1933 es va aprovar, degudament ribotat pel parlament espanyol, l’Estatut de Catalunya. Macià va morir a finals del 1933 i el 6 d’octubre de 1934  la República Espanyola amb la que encara estàvem lligats va passar a mans de les forces reaccionàries i feixistes espanyoles, Lerrouxistes i CEDA, la tornada de l’Ancien Régime, que el primer que varen fer va ser anular l’Estatut de Catalunya. El govern català amb el President Companys al davant no va acceptar aquest canvi de govern espanyol d’esquerres a dretes i va tornar a proclamar la República Catalana. Va durar hores aquesta efímera nova República i el govern català en ple va ser engarjolat. El febrer del 1936 unes noves eleccions a Espanya varen donar el triomf a les esquerres i el govern català recuperà la llibertat i l’Estatut tornà a ser vàlid. Tanmateix 5 mesos més tard el 18 de juliol del 1936 els feixistes espanyols amb l’exèrcit espanyol com a cap visible, amb l’ajut dels governs feixistes d’Alemanya i d’Itàlia, i l’inestimable ajut del Vaticà, varen iniciar l’Alzamiento, 3 anys de guerra civil a Espanya i de guerra d’Espanya contra Catalunya, mig milió de morts, exili de centenars de milers de catalans i 40 anys de dictadura franquista.

Recordant aquests fets i davant de la brutal reculada i recentralització autonòmica he pensat que si els mateixos antecedents porten a les mateixes conseqüències, la història es repetiria (recordeu la pel·lícula Retorn al passat?) i Catalunya hauria de proclamar un cop més, avui mateix, per tercer cop, la República Catalana. Millor un nou 14 d’abril que un nou 6 d’octubre, per alliberar-nos de l’Ancien Régime actual. És evident que no podem estar més malament del que estem i que una nova República Catalana en un Estat català independent seria un alliberament físic, mental i econòmic.  

No podem esperar parant l’altra galta. Ja ens han traït, humiliat i robat prou. Si ens intervenen encara més, perdrem el que ens queda de la dignitat, de les institucions, dels bous i de les esquelles, i no ens quedarà alè per a revoltar-nos. Ara és el moment!
 

Ahir al vespre varen passar per TV3 el film l’Americà tranquil, basat en la novel·la The quiet american de Graham Greene. Passa al Vietnam després de Dien Ben Fu, quan el viet cong està agafant embranzida i quan els americans pretenen substituir el francesos. En una conversa entre el protagonista anglès i el servent vietnamita, aquest diu una frase punyent: Tard o d’hora, cal passar a l’acció per continuar sent humans...

Doncs això.

Tots aquests raonaments venen a tomb de la marxa política actual i de les baralles, més que discussions, que té el govern català amb Madrid. I abans de plantejar-los el Pacte fiscal! En la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera d’aquesta setmana, sis CCAA es van rebotar contra el ministre Montoro i el Gobierno español. A Madrid se’ls han tornat a pixar, però sobretot al govern de Catalunya. Aquest fet hauria de provocar un sentiment de rebuig entre la població catalana, però no és tant així ja que la població és prou madura per comprendre que no deixa de ser un exercici de sado-masoquisme entre l’executiu català i l’espanyol. Com més em pegues més t’estimo...

En una entrevista televisada de fa un parell o tres d’anys a una dona espanyola que havia sofert maltractaments de part del seu marit li van preguntar: I a vostè el seu marit li pega? I ella va respondre: Lo normal.

Doncs això també!

En l’article de l’Avui de títol Mas-Colell: “L’estat ens tracta com a criatures” o amb un altre títol: Mas-Colell indignat: “Ens tracten com súbdits” podem endevinar què fan veure que els sorprèn, però serien molt llondros si ells mateixos s’ho creguessin! 

Un tast de l’article de l’Avui:

Després de tres hores de reunió en què l'Estat va rebutjar totes les reclamacions del català, Mas-Colell va sortir-ne visiblement enfadat no només pels cops de porta, sinó també per les formes que usa el Ministeri d'Hisenda per adreçar-se als territoris, ja que, segons assegurava, no escolta ni els seus, i a sobre es dedica a “renyar-nos” i a “tractar-nos com criatures”. Per tot plegat, el conseller es va acabar preguntant si, vistos els resultats de la trobada, té cap mena de sentit que la Generalitat participi en aquests fòrums.

La qüestió de fons de la picabaralla va ser la prepotència d'Hisenda –denunciada també per altres territoris– a l'hora de justificar el perquè si Brussel·les ha decidit relaxar un punt els objectius de dèficit de l'Estat espanyol, del 5,3 al 6,3 aquest any, aquest “regal” només se l'adjudica l'administració de l'Estat, i es força les comunitats a continuar complint al preu que sigui l'1,5% aprovat en anteriors reunions.



Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada