Heu sentit mai les expressions castellanes un rayo de leche o un rayo de vino, o un rayo de aceite o un rayo de agua?
Pot ser que no ho hàgiu sentit mai però els termes apareixen en el Diccionari de la Lengua Española editat per l’Acadèmia de la ídem “que brilla y da esplendor”. Per exemple:
rayo de leche. [term. comp.] Hilo o caño de leche que arroja el pezón del pecho de las mujeres que crían.
La gràcia de la qüestió la trobem en el magnífic treball de l’Àlex Sendra, que intentant trobar aquestes expressions en els diccionaris castellans del Siglo de Oro i també en els posteriors, no hi apareixen. I no els troba fins als diccionaris del 1803 i només en una de les accepcions, la de chorro de leche. No en les altres!
Una de les conclusions de l’estudi és clara: aquestes expressions no eren castellanes sinó que pertanyien a les maldestres traduccions dels textos catalans com el Tirant lo Blanc, fetes pels censors i inquisidors espanyols del “Siglo de Oro”, abans de cremar els manuscrits o les primeres edicions originals.
I la segona conclusió, més perversa és que des del 1800 però sense haver-hi aparegut en anteriors edicions, la RAE va incorporant sibil·linament aquestes frases com genuïnes dels seus escriptors de tres segles enrere...
Ara cal que els estudiosos hi aprofundeixin per esbrinar quins dels llibres d’aquesta època no són originals castellans sinó traduïts del català! I n’estan trobant un munt...
Llegiu-vos el document sencer en l’enllaç, navegueu pel web de la Fundació Institut Nova Història (INH) i gaudiu-ne tant com pugueu. Gràcies Jordi Bilbeny i gràcies a ‘INH per la fermesa de les vostres conviccions i per l’escola que esteu creant!
Article de l’Àlex Sendra:
Sobre el mot castellà «rayo» que apareix en textos del Siglo de Oro amb el significat de «raig»
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió "rayo de sangre", "rayo de leche", "rayo de agua", "rayo de aceite" o "rayo de vino", ¿som davant d'una expressió genuïnament castellana dels segles XVI i XVII, desconeguda dels catalans d'avui, o d'una mala traducció, d'una traducció barroera d'un text català i coneguda de tothom? L'Àlex Sendra ens ho explica en aquest article.
Tasts:
Aquest fragment de Tirante el Blanco, "salía un grand rayo de agua muy clara, que venía del río por caños de plata"2, és comentat per En Martí de Riquer: "rayo, en l'original raig, té el valor de chorro"3.
Al Tirante apareixen altres "rayos" de diferents líquids: "rayo de azeyte"4, traducció de raig d'oli5 i "rayo de vino"6, traducció de raig de vi7.
Podem trobar el mateix al Siglo de Oro de la mà de Lope de Vega. A La Dorotea, hi veiem:
I a El Peregrino en su patria, ens diu: "vióse al Rey Amor en forma de serafín en una cruz, y de los pies, manos y costados salían unos rayos de sangre, hechos de una seda colorada sutilísima, que daban en un cáliz, que estaba enfrente de un altar ricamente adereçado."9
O de Santa Teresa de Jesús:
"Porque de aquellos pechos divinos adonde parece está Dios siempre sustentando el alma salen unos rayos de leche que toda la gente del castillo conorta"10.
Entre d'altres, Pedro de La Sierra també escriu:
"Y sin aguardar respuesta, trava de la rama con grandíssima furia, la cual arrancó del árbol, quedándose con ella en las manos. Y salió del lugar donde se arrancó un rayo de sangre que a la reina le bañó las armas"11.
O Luis Cabrera de Córdoba:
"Alumbró Nuestro Señor á la Reina á primero de este mes, á la noche entra las diez y las once, de una hija, la cual no abrió la boca para tomar el pecho hasta el dia siguiente á medio dia, y aun entonces hubieron de usar de artificio para que la abriese, y lo pudiesen echar algunos rayos de leche; porque de otra manera, aunque le ponia el ama el pezon en la boca, no paladeaba"13
Per cert, aquest vespre hi ha una Conferència a càrrec d'En Jordi Bilbeny amb el tema:
Per què penso que Santa Teresa de Jesús és catalana
Vegeu-ne els detalls a l’agenda del web www.inh.cat
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada