El dijous 24 de maig organitzat per
Solidaritat Catalana per la independència (SI) i amb la inestimable aportació
del Cercle Català de Negocis (CCN), es va fer una presentació al Centre Cívic
de Can Felipa que duia per títol Els
pressupostos de l'estat propi i l'espoli econòmic de Catalunya.
L’acte va tenir transcendència social ja que les
forces vives de l’associacionisme del barri representades entre d’altres per
les respectives Juntes del Centre Moral
i del Casino de l’Aliança, hi varen tenir llocs d’honor.
L’acte va començar amb una introducció i presentació
dels ponents a càrrec d’en Santiago Espot de SI. Va continuar amb la
presentació d’en Joan Canadell i va finalitzar amb la presentació de l’Uriel
Bertran. Els dos ponents es varen repartir els temes a tocar, en Canadell va
explicar la problemàtica actual de la “Comunidad Autónoma de Cataluña dentro
del reino de España” i l’Uriel va enfocar més l’estudi als Pressupostos de l’estat
propi en contraposició a la situació de dependència i ofec econòmic actual.
Canadell
Una bona part de la presentació d’en Canadell
va estar dedicada a explicar el quadre adjunt: On van els impostos dels catalans. Extraiem l’explicació d’un estudi del CCN, del gener d’enguany.
Només 60 de cada 100 euros que paga d'impostos un català
es gasten o s'inverteixen després a Catalunya. Els altres 40 ho fan a la resta de l'Estat, en bona part en obres
faraòniques i sense cap criteri de rendibilitat econòmica i social. Aquesta és
la principal conclusió, si més no, d'un estudi que ha fet el Cercle Català de
Negocis (CCN) a partir de l'anàlisi de les balances fiscals entre l'administració
catalana i l'estatal publicades pel període 2002-2005, actualitzades al 2008 i
comparades amb el pressupost català del 2011.
L'altra meitat l'Estat la destina a “finançar” la resta de comunitats autònomes “sense dèficit fiscal”, recalca el CCN (35 euros) i a inversions “inútils” (els 20 euros restants), entre les quals destaca les grans infraestructures (50.000 milions en la xarxa del TAV, 35.000 més en autovies “injustificables” o 6.000 en “aeroports sense viabilitat”), si bé també hi situa els subsidis del PER (pla d'ocupació rural), els ministeris “sense feina” o “l'excés de funcionaris”.
Aquesta precària situació financera, sempre segons l'estudi
del CCN i seguint la mateixa proporcionalitat, obliga la Generalitat a
endeutar-se amb particulars i entitats financeres en 24 euros més per habitant
per poder fer front als serveis que presta. El retorn d'aquest deute, però, fa que, en realitat, cada cop hagi de
destinar més part del pressupost a pagar interessos i amortitzacions i, per
tant, que li quedin menys diners per pagar els serveis i inversions que li
serien pròpies. “Parlar d'un dèficit fiscal del 8 al
10% del PIB no mostra la veritable magnitud de l'espoli”, lamenta el Cercle,
que conclou: “l'Estat ens costa un 40% dels impostos que paguem els catalans, i
això no passa enlloc més del món”.
Bertran
En el torn de l’Uriel Bertran aquest va
explicar els pressupostos de Catalunya un cop convertida en Estat, en República
catalana. Una de les diapositives mostrades i explicades és la següent:
Aquí es mostra el dèficit fiscal del 2011 i
del 2012 i es poden calcular
els dels
anys successius, que va creixent malgrat les retallades, perquè segons va
explicar l’Uriel els interessos que s’han d’anar pagant pel fet de tenir un
deute de més de 39.000 M€, obliguen a fer cada cop més retallades sense cap
millora econòmica. És el que en diuen un cercle viciós: Les retallades i l’increment
d’impostos aturen l’activitat econòmica, hi ha més atur, es recapten menys impostos,
cal aprovar més retallades i ja has caigut en el cercle infernal. Anem cap a la
fallida...
L’Uriel demostra que el pagament dels interessos del
deute (2.000M€) s’endú més recursos que els que queden disponibles
per els següents Departaments:
Presidència + Governació i Relacions
Institucionals + Economia i coneixement
o
Seguretat + Cultura + Agricultura, Ramaderia i
Pesca
o
Benestar Social i Família
o Empresa i Ocupació + Justícia
o
Territori i sostenibilitat
I també es pot veure com hauria quedat el Pressupost de la Generalitat de Catalunya del 2012 si no existís dèficit fiscal o sigui si poguéssim gestionar els diners que ara se’n van a Madrid, en impostos, cada any, i no tornen mai. Els Pressupostos del 2012 mostren un total d’ingressos no financers de 24.333 M€. Si no hi hagués Dèficit fiscal el total seria de 41.424 M€. En aquest cas hi hauria un increment aproximat del 70% en els Pressupostos. Dels 17.188 M€ del 2012 recuperats amb l’Estat Propi, se n’haurien pogut destinar 5.258 M€ a Inversió Social (Educació + Salut + Serveis Socials), 4.800 M€ a Reactivació Econòmica (Infraestructures + R&D + Empresa + Ocupació) i s’haurien pogut destinar 3.500 M€ a Fons de Reserva i altres (Seguretat Social + Pensions) així com 3.630 M€ a eixugar el Dèficit (Dèficit corrent CCAA) i a reduir el deute sobre el PIB del 20% al 17%.
Finalment es deixava un marge de seguretat que
és la diferència entre els 17.188 M€, estimació conservadora del dèficit i
20.650 M€, consens acadèmic sobre el mateix concepte.
L’Uriel Bertran va deixar molt clar que el problema no és conjuntural o de gestió, sinó estructural. I el problema estructural no es resol amb àrnica...
L’Uriel va basar la seva intervenció en el
document: http://es.scribd.com/doc/78191136/Els-Pressupostos-de-l-Estat-Propi-2012.
Recordeu que un reportatge de l’acte, en vídeo, abreujat, ens permet visionar els moments significatius de la sessió:
En l’apunt de demà ampliarem aquesta crònica.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada