dijous, 24 de maig del 2012

23/05/12. Li convé a Catalunya pertànyer a Espanya? L'índex de la misèria

Benvolguts,

La meva reflexió m’ha portat avui a preguntar-me: Què ens està passant?

Estem en un estat econòmic lamentable, que no sé si a Catalunya s’havia produït mai en època de pau, des de les èpoques de les pestes negres, bubòniques etc, sempre abans de l’enderrocament de les muralles de les ciutats.

Catalunya en els darrers 150 anys ha sigut potent econòmicament, la Revolució Industrial, el ferrocarril, l’electrificació, les fargues, les colònies industrials, el tèxtil, el comerç marítim...

Hem superat dues dictadures, una guerra d’Espanya contra Catalunya, l’ofec de l’estat que no ens proporciona infraestructures i ens roba el 10% del PIB cada any.

Tanmateix, comparat amb les espanyes, Catalunya vivia millor, sempre havia viscut millor. Si no hagués estat així els catalans hauríem  emigrat a Espanya i en canvi va ser Espanya que va immigrar a Catalunya.

Hem vist com l’estat espanyol a més de robar-nos a punta de pistola, ha fet el possible, i ho ha aconseguit, per desplaçar la indústria i el coneixement fora de Catalunya. No ens ha construit infraestructures de cap mena, ferroviàries, vial, ports. S’han endut totes les fires que han pogut (excepte el Saló Marítim), no va permetre durant molts anys que a Catalunya es creessin escoles d’enginyers de telecomunicacions ni aeronàutics. El franquisme va fer tot el possible per evitar que les indústries de telecomunicacions i farmacèutiques estrangeres s’establissin a Catalunya i en canvi va afavorir que s’establissin al voltant de Madrid...

I malgrat tot fa 30 anys havíem superat la guerra i la postguerra franquista i ens tornàvem a veure les orelles. I en canvi avui estem en una situació de postració increïble. Per què?  

Per intentar esbrinar perquès avui he estat rellegint el llibre del CCN Catalunya Estat d’Europa, editat el 2010. Per trobar pistes...

Com passa sovint a la cinquena llegida hi trobes conceptes que en les quatre anteriors no havies vist o no hi havies parat esment, per exemple la possibilitat de ser expulsats de l’euro o l’índex de la misèria, que ara comentarem.

Degut a l’immens índex d’atur que hi ha a Espanya m’he llegit amb detall el capítol Li convé a Catalunya pertànyer a Espanya? Que conté el concepte d’ Índex de la misèria = dèficit públic + taxa d’atur

En copio un paràgraf:

Què passaria si Espanya fos expulsada de la zona euro, a causa de la seva catastròfica situació econòmica? Fa pocs dies (2010), l’agència de qualificació creditícia Standard & Poors’s va rebaixar la perspectiva de crèdit del deute públic espanyols d’estable a negativa a causa del seu baix creixement econòmic i del seu elevadíssim dèficit públic. El 15 de desembre, l’agència de qualificació Moody’s feia públic que Espanya lidera l’anomena’t “índex de la misèria”. Suma dues variables que indiquen la salut d’una economia: Índex de la misèria = dèficit públic + taxa d’atur (Font: EL PUNT Punt de Vista, Opinió 21.12.2009)´. Amb el gràfic següent:

He ampliat el panorama buscant l’article del diari referenciat, del 2010, que és més complet que el publicat pel CCN:

Què passaria si Espanya fos expulsada de la zona euro, a causa de la seva catastròfica situació econòmica? Tal vegada, aquesta pot semblar una pregunta exagerada, però, des de fa uns mesos, alguns polítics i economistes europeus parlen de la possibilitat d'haver de suspendre temporalment la pertinença d'alguns estats a la zona euro. I, en aquest sentit, un dels possibles candidats és Grècia, amb un deute públic equivalent al 113% del seu PIB. El cert és que la situació espanyola no és gaire millor que la grega. Fa pocs dies, l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor's va rebaixar la perspectiva de crèdit del deute públic espanyol d'estable a negativa, a causa del seu baix creixement econòmic i del seu elevadíssim dèficit públic. De fet, les previsions sobre el creixement econòmic espanyol són clarament inferiors a les dels seus socis de la zona euro, tant per l'endeutament públic, que l'any que ve arribarà al 67% del PIB, com per l'endeutament privat, que aquest any equival al 177% del PIB. En un intent de treure's pressió del damunt, fonts del Ministeri d'Economia asseguraven que «afortunadament [les altres dues agències de ràting, Fitch y Moody's] no pensen el mateix». Tan sols dos dies després, però, l'escassa credibilitat del govern espanyol va tornar a trontollar, quan Credit Suisse assegurava que l'Estat espanyol és el sisè país més perillós del món pel que fa al risc financer, en una situació similar a Turquia, Ucraïna, Bulgària, Egipte, Indonèsia, Colòmbia o el Kazakhstan. I, per acabar-ho d'adobar, només quatre dies més tard, el 15 de desembre, l'agència de qualificació Moody's feia públic que Espanya lidera l'anomenat «índex de la misèria». En aquestes circumstàncies, el fet de continuar units a Espanya amenaça l'europeïtat de Catalunya. I la millor garantia per continuar dins de la zona euro és la independència.

Índex de la misèria = dèficit públic + taxa d’atur


He navegat per internet i he trobat més dades actualitzades (2012): 

España se sitúa en sexto lugar en el "índice de miseria" mundial, según the economist (gráfico)
Martes, 10 Enero, 2012 - 11:16
la publicación británica ha actualizado su famoso "misery index" (índice de miseria) que elabora sumando las tasas de paro e inflación de cada país del mundo. españa aparece en sexto lugar, sólo por detrás de macedonia, venezuela, irán y sudáfrica



Aquí es veu que Espanya encapçala segons aquest índex, la misèria. I no cal que ens ho expliquin amb gràfics perquè ja ho veiem dia a dia. Però potser no teníem prou consciència de la mala peça que tenim al teler. Tal com diem a les manifestacions:



Amb Espanya, anem de cul!

 Crec que hem de reflexionar més sobre aquesta problemàtica i actuar fent prendre més consciència als nostres conciutadans i sobretot als nostres polítics de la magnitud de la tragèdia i forçant-los a que d’una vegada per sempre declarin la independència!


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada