Benvolguts,
Tal com dèiem ahir, fa més de dos mesos en Jordi Barbeta a La Vanguardia va plantejar totes les possibilitats que segons ell se’n podien concloure del plantejament del President Mas sobre el pacte fiscal. Aquesta setmana en Joan Canadell del CCN també en fa unes consideracions interessants.
En Barbeta en l’article Cinco escenarios del desafio catalan, que varem comentar ahir, planteja 5 escenaris i estudia les possibilitats de cada un.
En Canadell al directe.cat filosofa sobre: Allò que el pacte fiscal no resol.
En Barbeta considera que tots els escenaris porten a unes eleccions anticipades. Per què?
Doncs perquè, suposant que en Mas hagi decidit convertir-se en una barreja de Sant Jordi, Macià i Companys, CiU necessita una ratificació de les urnes de la seva decisió irrevocable de sortir de la LOFCA i gestionar els impostos de Catalunya.
En canvi en Joan Canadell es decanta per analitzar què vol dir pacte fiscal. I troba que si Catalunya recaptés tots els impostos, això no comportaria necessàriament que no els traspassés integrament a Madrid, i que el pacte fiscal és una cosa i els greuges directes o indirectes que patim per ser a l’Estat espanyol n’és una altra. Per tant el missatge d’en Joan Canadell és que la remota possibilitat que el pacte fiscal tirés endavant només comportaria remenar el diners, però sense saber com i sense remenar ni tenir poder sobre totes les altres activitats estatals.
Per tant tots dos articulistes consideren que en Mas s’ha de tirar a la piscina si vol tirar endavant el que les masses de votants de CiU, la jovenalla del seu partit i d’UDC, i molta part del país, siguin votants de CiU o no, demanen.
En el directe.cat comenten l’article d’en Barbeta, que varem publicar ahir:
Barbeta fan d’ERC?
18 de maig de 2012 11:50 h
El quatre de març d’enguany, Jordi Barbeta en un article a La Vanguardia, dibuixava la situació de Catalunya i cinc escenaris possibles relacionats amb el pacte fiscal. El primer dibuixava un acord Mas-Rajoy, el segon un desacord sense ruptura, el tercer, la ruptura de l’acord de CiU amb el PP i establir un acord de CiU amb ERC, el quart, referèndum i insubmissió fiscal, i per últim la convocatòria per a l’estat propi. Dos mesos i escaig després, Barbeta dibuixa una situació similar, i expressa que el cinquè escenari és el més fàcil.
“És més fàcil la independència que un tancament de caixes”, assegurava Jordi Barbeta a la tertúlia d’El Món a Rac1, aquest dijous, en un debat sobre el recorregut del pacte fiscal. Segons Barbeta, el pacte fiscal no té marxa enrere i en les circumstàncies actuals el president Mas o acaba com un màrtir o com un heroi. El tancament de caixes, argumenta, depèn de molts vectors, voluntats i agents, mentre “la independència depèn d’una proclamació política que pot fer el Parlament de Catalunya”.
Per Barbeta, Mas té mala peça al teler, lidera una formació nacionalista en uns moments difícils pel país, perquè Catalunya està passant per un des pitjors moments de la seva història recent, des del punt de vista econòmic, però també des del punt de vista nacional i polític. I si les coses van com van, i el pacte fiscal acaba sent un “bluf” i Madrid marca el que s’ha de pagar, CiU no ho pot acceptar, perquè això no respon a l’aspiració d’una majoria del poble català. Per tant tenim un problema, un conflicte, del qual Mas pot sortir victoriós o derrotat.
El que preocupa a Barbeta, és que es produeixi un mal acord, que no satisfaci les aspiracions de Catalunya, ni les d’Espanya, i tornem al immobilisme. Això es podria produir perquè Espanya és conscient de la situació i saben que no poden portar les coses a l’extrem, diu Barbeta, tot i que després, tem que la inèrcia del govern espanyol i la dinàmica europea portin a convertir Catalunya en una diputació.
ERC fa temps que argumenta el que Barbeta ha acabat per acceptar, és més fàcil la independència que el pacte fiscal. Barbeta s’ha fet fan d’ERC?
“És més fàcil la independència que un tancament de caixes”, assegurava Jordi Barbeta a la tertúlia d’El Món a Rac1, aquest dijous, en un debat sobre el recorregut del pacte fiscal. Segons Barbeta, el pacte fiscal no té marxa enrere i en les circumstàncies actuals el president Mas o acaba com un màrtir o com un heroi. El tancament de caixes, argumenta, depèn de molts vectors, voluntats i agents, mentre “la independència depèn d’una proclamació política que pot fer el Parlament de Catalunya”.
Per Barbeta, Mas té mala peça al teler, lidera una formació nacionalista en uns moments difícils pel país, perquè Catalunya està passant per un des pitjors moments de la seva història recent, des del punt de vista econòmic, però també des del punt de vista nacional i polític. I si les coses van com van, i el pacte fiscal acaba sent un “bluf” i Madrid marca el que s’ha de pagar, CiU no ho pot acceptar, perquè això no respon a l’aspiració d’una majoria del poble català. Per tant tenim un problema, un conflicte, del qual Mas pot sortir victoriós o derrotat.
El que preocupa a Barbeta, és que es produeixi un mal acord, que no satisfaci les aspiracions de Catalunya, ni les d’Espanya, i tornem al immobilisme. Això es podria produir perquè Espanya és conscient de la situació i saben que no poden portar les coses a l’extrem, diu Barbeta, tot i que després, tem que la inèrcia del govern espanyol i la dinàmica europea portin a convertir Catalunya en una diputació.
ERC fa temps que argumenta el que Barbeta ha acabat per acceptar, és més fàcil la independència que el pacte fiscal. Barbeta s’ha fet fan d’ERC?
Aquesta darrera consideració és una parida ja que no només ERC sinó Solidaritat Catalana per la Independència (SI), les CUP i totes les plataformes ciutadanes, la PDD, Sobirania i Progrés, la Plataforma pel dret a decidir, Araomai, acabant per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) apunten en aquesta solució...
I ara l’Editorial d’en Joan Canadell del directe.cat:
Allò que el pacte fiscal no arregla
18.5.2012.
Joan Canadell
Sembla que el Molt Honorable President Mas amenaça de posar la directa per assolir el pacte fiscal, sí o sí. Bé, el que ha dit darrerament és que els catalans ens recaptarem els nostres impostos, la qual cosa no té perquè donar com a resultat un concert com el basc. Recaptar-nos els impostos és un pas significatiu per dir que tenim la paella pel mànec, però dir-ho no implica actuar.
Podríem tenir tota la recaptació en mans de la Generalitat (per cert un organisme que es va crear al segle XIV per recaptar els impostos dels catalans) i pactar unes transferències cap a Madrid similars al dèficit fiscal actual o en tot cas prou significatives com perquè el resultat final no fos determinant per salvar Catalunya de l’enfonsament econòmic i accelerat.
Però suposant que tot fos molt favorable i que el govern de Madrid es begués l’enteniment (el castellà), com a molt podríem aspirar a resoldre un dels dos problemes actuals del país:
Podríem tenir tota la recaptació en mans de la Generalitat (per cert un organisme que es va crear al segle XIV per recaptar els impostos dels catalans) i pactar unes transferències cap a Madrid similars al dèficit fiscal actual o en tot cas prou significatives com perquè el resultat final no fos determinant per salvar Catalunya de l’enfonsament econòmic i accelerat.
Però suposant que tot fos molt favorable i que el govern de Madrid es begués l’enteniment (el castellà), com a molt podríem aspirar a resoldre un dels dos problemes actuals del país:
1. El dèficit fiscal
Però no l’altre que és tant o més important i que són
2. Els greuges directes o indirectes que patim per ser a l’Estat espanyol.
a. Per exemple, la confiança dels mercats. Encara que tinguem una hisenda pròpia el fet de ser a l’Estat espanyol fa que la majoria d’inversors internacionals no vulguin ni sentir a parlar d’invertir a casa nostra. I això sens dubte és clau pel nostre creixement. Amb un Estat, aquest país tornarà a ser un lloc atractiu per invertir-hi.
b. Un altre cas clar és el model ferroviari, en concret el corredor del mediterrani. Ja podem tenir més o menys diners per pagar-lo que mentre siguem a l’Estat espanyol frenarà totalment el traçat lògic i farà tots els possibles per defensar el corredor central encara que això suposi no fer ni l'un ni l’altre. Mentre depengui dels castellans no es farà res de res, i això ho venim avisant des de fa tres anys al Cercle Català de Negocis.
c. El model de justícia de l’Estat espanyol seguirà sent de república platanera, amb un sentiment molt estès sobre la idea que Espanya té una justícia polititzada. I el que és més greu, ja ens hi hem acostumat i sovint ens sembla normal.
d. El model d’educació, les beques,la defensa de la llengua en institucions internacionals i la cultura catalana en general, seguiran sent menystingudes com fins ara.
e. Les infraestructures de titularitat estatal es mantindran quan ells considerin, i tal com estan les coses algú dubta que serem els darrers de la cua? Quanta gent haurà de morir en accidents a la N-II, o potser en rodalies, per assumir que som uns ciutadans de darrera classe? En concret, els monopolis espanyols de serveis com Renfe, Aena, REE, tots els que porten la E incorporada, seguiran fets a la castellana, més ben dits, a la nacionalcastellana. Solucionarem el problema de l’aeroport amb el pacte fiscal?
Si per una banda hi ha tantes coses (i moltes més) que no es resoldran amb el pacte fiscal, i per l’altra tots sabem que de forma pactada no el tindrem mai, tot fa pensar que el xoc de trens està assegurat i que d’aquí a no gaires mesos caldrà un nou procés electoral. Però aleshores perquè perdem el temps i en lloc de tensar la corda per una via que no resol els problemes d’una Catalunya en un món globalitzat i en crisi, no es dedica el MH Mas a defensar l’Estat propi com a única solució a tots els nostres problemes? Fent-ho així el xoc de trens hi serà igual, però el següent pas ja serà el definitiu i el poble li donarà suport massivament.
El mateix govern ja ha dit en diverses ocasions que un Estat català és perfectament viable, quelcom que fa 3 anys ja demostràvem amb dades des del CCN. Ara fins i tot ja diuen que podríem ser l’Holanda del mediterrani, cosa que el mateix CCN fa més d’un any que diem amb estudis de nivells d’atur, PIB per càpita i capacitat exportadora pràcticament clavats als holandesos. Si tot plegat ja ho reconeixen, perquè no enfilen el camí directe i preparen a la població civil amb aquest discurs de forma decidida?
Fa 2 anys vaig escriure que CiU no ens portaria a la independència perquè no estaven preparats; ara penso que ho estiguin o no, no tenen alternativa i, per tant, més val que posin la directa perquè la població segons les darreres enquestes ja ho té majoritàriament clar. I comencem a veure molta energia retinguda que tard o d’hora sortirà...
Joan Canadell. Secretari general del Cercle Català de Negocis
Tal com hem dit al començament:
És més fàcil la independència que un tancament de caixes...
És més fàcil la independència que el pacte fiscal...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada