diumenge, 8 d’abril del 2012

08/04/12. Urdangarin, Cristina de Borbó i el Juanca (2)

Benvolguts,

Continuant amb els articles sobre l’Urdangarin i companyia:

1.  Anasagasti: 'El rei pot estar enfadat, però hi està implicat'


Entrevista amb l'històric dirigent del PNB, un dels polítics amb més coneixement de la casa reial

Fa gairebé deu anys va començar a denunciar des de la tribuna del congrés espanyol l'opacitat dels comptes de la família reial. I en fa tres va ser el primer a parlar públicament dels negocis sospitosos d'Urdangarín. Fins i tot va escriure un llibre, 'Una monarquía protegida por la censura' (2009), en el qual donava detalls de la vida privada del rei i dels negocis de tota la família, inclosos els del gendre. Iñaki Anasagasti, dirigent històric del PNB, ara senador, ha esdevingut aquests darrers deu anys un dels polítics amb més coneixements de la casa reial espanyola i del funcionament de la monarquia. I també un dels més crítics. En aquesta entrevista parla sense pèls a la llengua de la responsabilitat d'un rei 'poc exemplar' en l'afer Urdangarín, del pacte del PP i del PSOE amb la casa reial 'per a mantenir la ficció de la monarquia' i del fet que la infanta no hagi estat encausada 'bàsicament perquè és la filla del rei'.

–Dels negocis d'Urdangarín, ja en vau parlar fa uns quants anys i ningú no us va fer gaire cas...
–Sí, jo tenia asseguts darrere meu al senat companys socialistes de Mallorca. I totes les sospites sobre Urdangarín van començar del que m'explicaven ells, farà uns tres anys, que és quan vaig escriure el llibre sobre la monarquia.

–Què us explicaven?
–Em parlaven dels abusos de la família reial quan passava l'estiu a Mallorca. L'ús dels iots, dels guardaespatlles, del palauet de Marivent, les despeses, etc. De què representava per als mallorquins i per a la ciutat rebre aquesta família cada estiu. I ells ja em van dir que Urdangarín havia creat un institut que feia autèntics fraus a l'administració, i em van demanar si els podia facilitar la informació que jo tingués. Només van ser converses i sospites, però ja les vaig recollir al llibre.

–Urdangarín va reunir-se amb Matas a Marivent. És creïble que el rei no en sabés res?
–M'imagino que el rei estava al cas d'aquestes reunions. I m'imagino que Urdangarín no se n'amagava pas, ben a l'inrevés.  Ho devia fer a la llum del dia, pensant-se que feia grans negocis.

–L'any 2006, quan va saltar el cas Palma Arena, diuen que el rei va enviar Urdangarín i la Infanta a Washington...
Sí. I d'això, en tota democràcia normal, se'n diu encobriment, amb tots els ets i uts. Qui sap que es comet un delicte i no ho denuncia, també comet un delicte. I si a sobre hi és implicat d'alguna manera... Però esclar, quan el rei diu al discurs de Nadal que la justícia era igual per a tothom, resulta que ell és l'únic, tal com diu la constitució, que és inviolable i que no està subjecte a cap responsabilitat. I jo crec que això és el que ha passat: arriba Urdangarín i veu la impunitat i la immunitat amb què actuava el rei i diu: 'si ho fa el meu sogre, per què no ho puc fer jo?' I cau a la trampa.

–Aquest article de la constitució només afecta el rei...
–Sí. Però és el que deia Matas: 'Qui diu que no a un membre de la casa reial?' Hi havia una aura que envoltava no només el rei sinó tots els membres de la casa reial i els feia impunes i immunes.

–I la infanta Cristina, hauria de ser encausada?
–La dona de Matas ha hagut de declarar al jutge perquè era sòcia del seu marit. Quina raó hi ha per a no encausar també la infanta, que anava a mitges amb Urdangarín? A més, ser encausat no vol pas dir culpabilitat. Em sembla que aquí passa una cosa prou clara: ni la casa reial ni el PP ni el PSOE no són prou madurs per a veure una infanta al banc dels acusats.

El PP i el PSOE?
–Sí, aquests dos partits són els pilars del sistema.
Hi ha un gran pacte que ve de la Transició. Recordeu el discurs de Nadal del rei? A part l'arbre de Nadal i del pessebre, quina única foto hi tenia al costat? 

–Ostres...
–Una foto de Zapatero i Rajoy junts. No hi havia cap foto amb cap membre de la família reial i, és clar, no hi havia cap foto amb Ibarretxe o amb Carod-Rovira. Per què? Perquè el PSOE i el PP són els que sostenen el sistema.

–Però els jutges són jutges i prou. Independents...
–Sí, però la infanta no és encausada bàsicament perquè és la filla del rei i perquè encara vivim sota una monarquia protegida per la censura i per molts elements. Tornant al discurs del rei, del dia 24, cal tenir en compte que el dia abans es va decretar el secret de sumari perquè no coincidís que el rei pronunciava el discurs el mateix dia en què s'encausava Urdangarín. Aquí hi ha una laxitud. M'imagino que sí això hagués caigut en mans d'un jutge nord-americà o anglès i tot seria diferent. I si la infanta seu al banc dels acusats la notícia farà la volta al món. Per tant, doni per fet que faran mans i mànigues perquè això no passi.

–Però han passat molts anys d'aquest pacte que dèieu...
–Aquest pacte es va negociar durant la Transició com qui juga a cartes amb una única conclusió clara: 'Jo no et toco a tu i tu no em toques a mi'. I tot això amb la gran complicitat, des d'aleshores, de la majoria de mitjans de comunicació, començant pel grup PRISA. Si tots aquests anys el PSOE hagués tingut una ànima ètica, la monarquia hauria durat quatre minuts.

–El rei ha acumulat una gran fortuna, que no s'explica per la paga de l'estat. Com l'ha feta?
–Ell és un servidor públic, que té totes les despeses pagades. Gairebé pot estalviar tot allò que guanya. Però la cosa més greu és que després veus a la revista Forbes que és un dels homes més rics d'Europa, amb una fortuna estimada de 1.900 milions d'euros. Fas números i t'adones que els números no quadren! Només quadren si comptem les comissions que pot haver cobrat per les gestions que pot haver fet amb els xeics àrabs, o perquè la Fórmula 1 vagi a un lloc o un altre, etc. Recordem que en lloc d'anar al funeral de Delibes, el rei se'n va anar a Qatar. La seva vida privada no és gaire exemplar.

–Una de les seves funcions és, en teoria, de donar exemple...
–Sí. És curiós, perquè tot el mite de la monarquia es basa en això, en l'exemplaritat, perquè no té poder executiu, tot el poder que té és simbòlic. I el malmet amb la seva vida privada, que no és exemple de res: relacions amb algunes dones, caceres d'óssos a Romania i a Rússia, desaparicions, amics poc recomanables, etc. Per això el PP i el PSOE ho han passat tot per alt, perquè saben que el personatge no és exemplar. I per a mantenir tota la ficció de la monarquia no hi ha res millor que no parlar de la monarquia.

–Parlàveu de comissions. Sabeu si el rei podria haver intercedit en el contracte de Talgo amb els trens de gran velocitat de l'Aràbia Saudita?
–Sí que hi ha intervingut, em consta. Que hagi cobrat, no ho puc demostrar. Mireu, jo vaig participar fa tres mesos en la delegació política espanyola que va anar a l'Aràbia per mirar de convèncer els àrabs que la proposta espanyola de gran velocitat era millor que no pas la francesa, que era un 30% més cara. I sap què ens deien els ministres i els prínceps àrabs abans de començar cap reunió?

–Què?
–Deien: 'Sí sí, ja ens ha telefonat el seu rei, ja estem al cas...' Què hi pinta un rei fent gestions d'aquesta mena per un tren de gran velocitat?

–És un rei corrupte?
–Si ho digués no ho podria demostrar, perquè el tribunal de comptes no el controla i la justícia no pot actuar contra ell. Però a parer meu, diria que sí. Ara, no hi ha manera de demostrar-ho, perquè segons la constitució se li dóna una quantitat de diners i ell l'administra a la seva manera.

–Heu dit també que encara que Urdangarín fos declarat culpable, el delicte pot haver prescrit...
–Sí, no sóc expert en la matèria, però diuen que hi ha delictes econòmics que prescriuen al cap de cinc anys, i al cap de deu. És absurd, però és així. Pots passar més anys a la presó per haver robat una gallina que no per haver robat cinc mil milions... Però imagineu que es demostrés que hi ha delicte i després resulta que ha prescrit. L'escàndol seria tan sonat que faria molt de mal a la monarquia. Si això passés, i pot passar, el rei ja no tindria el valor de dir que la justícia és igual per a tothom...

–Tot plegat pot fer caure la monarquia?
–Aquest cas, acabi com acabi, ja ha dissipat el perfum màgic que envoltava la monarquia. I ja veurem l'èxit que tindran les maniobres d'uns i altres, fins a quin punt la infanta Cristina podrà aguantar al marge de tot, i fins a quin punt el rei apartarà del tot Urdangarín. Però és evident que la gent jove, que ja veia la monarquia com una cosa anacrònica, ara la veu incomprensible.

–Per tant, pot passar que en un futur no gaire llunyà es vegi forçada a plegar...
–No ho crec. En tot cas, la casa del rei mirarà de passar pàgina amb la successió i de potenciar màximament la figura de Felip de Borbó amb una imatge renovada. Aquesta serà la seva estratègia i sospito que se'n sortirà.

–Si el rei es desentén d'Urdangarín, es pot donar el cas que aquest airegi algunes de les activitats del seu sogre?
–Ho veig difícil. Jo crec que li deuen dir: 'Escolta, noi, aguanta, passa aquest tràngol i després ja t'arreglarem la vida.' Crec que deuen jugar amb ell d'aquesta manera. I no perdem de vista que per molt que xerri, ara Urdangarín ja no té gens de credibilitat.

–Per a acabar, què us diu el nas? Com acabarà el cas Urdangarín?
–D'una manera o altra hi haurà culpabilitat, però se cercarà algun subterfugi perquè no vagi a la presó, aprofitant que no té antecedents... Tindrà una gran sanció social, però no anirà a la presó.

–Havíeu arribat a imaginar, tot amb tot, que la cosa arribaria fins en aquest punt?
–Urdangarín era un noi basc que jugava a handbol a Barcelona, on festejava una noieta. En condicions normals hauria muntat un restaurant. Però entra en una nova família i veu el que veu. I, què coi!, decideix de participar-hi. Ara, no és gens comprensible que fa uns anys es comprés una casa de sis milions d'euros a Pedralbes i que ningú no demanés d'on treia els diners. El rei pot estar molt enfadat, com diuen, però hi està molt implicat.

2.  Cristina de Borbón, còmplice necessària


Divendres, 13.1.2012.



Aquest any 2012 va camí de convertir-se en l’annus horribilis de la monarquia espanyola. Si l’octubre passat la institució suspenia per primera vegada a l’enquesta del CIS, el novembre esclatava el cas Urdangarín (el saqueig ducal podria superar ja els 16 milions d’euros) i el desembre el discurs televisiu del rei va ser el menys vist dels darrers anys.

La desafecció de bona part de la societat catalana vers el cap d’estat i família és més acusada que mai, i progressa paral·lelament amb l’auge del sentiment independentista: les recents crides a la independència de Jordi Pujol i Josep Carreras són prou significatives. Arreu de Catalunya es torna a respirar un esperit republicà com no es flairava des de la Transició.

Prova d’això és que algunes forces polítiques sobiranistes han tornat a liderar el clima antimonàrquic, igual que en el primer terç del segle XX: ERC ha presentat una bateria de 100 preguntes sobre la monarquia al Congrés, les CUP insten als ajuntaments a pronunciar-se sobre l’abolició de la monarquia i SI ha destapat la connexió d’alguns patrocinadors de l’irregular Instituto Nóos amb la Fundació Príncep de Girona, presidida pel príncep hereu Felipe. Serà aquesta entitat, teledirigida des de Madrid però impulsada per botiflers gironins, un segon Nóos?

Ara, s’espera amb impaciència la declaració com a imputat d’Iñaki Urdangarín, per presumptes delictes de prevaricació, frau, malversació i falsedat documental. I cada dia que passa, salta a la premsa nova informació relacionada amb la luxosa i descarada vida de rei del pelotazo que duia el yernísimo. Evidències que cada vegada qüestionen més la teoria “oficial” que la família reial desconeixia completament les seves activitats presumptament delictives.

A la cúspide de la piràmide, Juan Carlos de Borbón, sota un estudiada aparença de vivalavirgen i penques simpàtic, amaga una personalitat astuta i calculadora que durant 36 anys ha sabut aplicar magistralment allò de que “el millor truc del Diable va ser fer creure a tothom que no existia”.

Fa poc s’ha sabut que una filtració il·legal a l’oficina Anticorrupció va alertar a la Jefatura del Estado el passat 7 de novembre que es registraria la seu de Nóos. El dia següent probablement ja sabia la gravetat de la situació per la gran quantitat de documentació incautada. Així, el rei va fer venir amb caràcter d’urgència el gendre de Washington el dia 11. La trobada havia de ser secreta però Urdangarín no va passar desapercebut a l’aeroport de Barajas i la reunió es va fer pública.

Als despatxos de la Zarzuela, en un ambient tens i crepuscular, Juan Carlos i Felipe li recriminen no els negocis presumptament delictius sinó que hagi deixat tantes pistes. Urdangarín, que es creia intocable com el sogre i el cunyat, es mostra desafiant i els espeta: “Aquí todo el mundo hace lo que quiere y yo también” (El Mundo, 24/12/2011). L’escena, pròpia d’una pel·lícula de mafiosos i gàngsters, podria haver estat extreta perfectament d’El padrí o d’Un dels nostres.

Que, com es diu a Madrid, “todos están en el ajo” ho corroboren diversos mitjans de comunicació i les afirmacions de l’exsenador basc Iñaki Anasagasti, bon coneixedor de les intrigues que es couen a la Villa y Corte: “El tiempo nos ha dado la razón. Esta Monarquía protegida por la censura ha hecho crack y ha demostrado que es una Monarquía corrupta y si el yerno ha hecho lo que le imputan ha sido porque se creía impune e inmune como el suegro. Y solo ha repetido lo que veía en Casa.”

A contracor, veient que l’escàndol a esquitxat a tota la institució, el Borbó decideix “carregar-se” el gendre apartant-lo aparentment de la Casa Real. Al mateix temps, des de cercles monàrquics es vol fer creure que Urdangarín ha enganyat a la família en ple i que ningú d’ells en sabia res. Tot és comèdia. A la reina Sofía li va faltar temps per anar a visitar i expressar el seu suport als Ducs de Palma a Washington.

Després vindrà l’infame missatge de Nadal, on el monarca pronuncia una de les frases més cíniques i falses del seu regnat: “La justicia es igual para todos”. I ho diu ell, que està per sobre de la llei, i que constitucionalment és una figura inviolable i no està subjecte a cap tipus de responsabilitat! Perquè la demencial Constitució espanyola impossibilita que el rei pugui ser encausat judicialment, ni que cometés el més execrable dels crims. Una impunitat total que li ha permès assolir una gran fortuna econòmica (prop de 1790 milions d’euros segons la revista Forbes) i disposar d’unes prerrogatives, com a mínim, inquietants.
Així, Juan Carlos, com un dictador tercermundista, ha fet ús privatiu dels serveis d’informació de l’estat -sense cap tipus de control parlamentari- fins el punt que el periodista Fernando Rueda ha arribat a dir que el CNI “es el órgano de información del rey”. Franco estaria orgullós del seu hereu.
Rueda, en el seu llibre Las alcantarillas del poder, afegeix: “Si bien el servicio de inteligencia depende de La Moncloa, sin duda en estos años las mejores relaciones de sus directores han sido con La Zarzuela. Que la persona mejor informada de España haya sido siempre el monarca és merito indudable de don Juan Carlos, pues en ninguna ley, orden o decreto figura que el CNI sea el órgano de información de la Jefatura del Estado”. Esborrona saber que algú que va matar el propi germà -el malaguanyat don Alfonsito- i que gaudeix assassinant animals indefensos com el pobre osset Mitrofan, pugui arribar a tenir un poder tan incontrolat i absolut.
I ara ens volen fer creure que aquest Gran Germà Número U del regne, tan ben assabentat de la vida dels altres, no sospitava res de les activitats del seu gendre? Que no sabia que utilitzava el palau de Marivent, residència oficial dels borbons a Mallorca, com oficina comercial? Que pressionava empreses públiques i privades pel fet de ser membre de la família reial? Que no va encobrir les seves presumptes activitats irregulars i no li va preparar un pla de fugida?
El Borbó no va moure un dit fins que les primeres investigacions judicials efectuades a finals del 2005 van ser destapades pel diari El Mundo ara farà sis anys. Va ser llavors quan el rei va encarregar a José Manuel Romero, comte de Fontao, que investigués els punts febles dels negocis del yernísimo. L’auditoria recomanava que Urdangarín es desfés de la presidència de Nóos i desaparegués d’escena. La situació era tan alarmant que fins i tot el comte va haver de rellevar Undargarín al davant de la fundació Areté per liquidar-la sense fer soroll.
El monarca, enlloc de posar tota aquesta informació a disposició de la Fiscalia, va optar per tapar els negocis “poc exemplars” de don Iñaki, titulat per ESADE, i ajudar-lo a eludir l’acció de la justícia. Així, poques setmanes després a que renunciés a la presidència de Nóos, va ser fitxat com a delegat de Telefónica Internacional, després que Juan Carlos pressionés a César Alierta, president de la companyia, que el mantindrà en el càrrec mentre la Zarzuela ho vulgui.
Com és que després de l’ensulsiada, Telefònica ha mantingut Urdangarín en el càrrec? El Confidencial, citant la declaració d’una font propera a Alierta, va publicar: “si la Casa del rey pidió a Telefónica que contratase a Urdangarín y lo enviase a Washington, también tiene que ser la Casa del rey la que le diga a Telefónica cuándo debe destituirlo”. També està esperant Sandro Rossell ordres de la Zarzuela per donar de baixa el Duc de Palma-Arena com a patró de la Fundació del Barça?
No sabem exactament què li va dir Juan Carlos a Alierta, però no devia ser gaire diferent de la conversa que va tenir amb el responsable de La Caixa per endollar sa filla Cristina. La periodista Pilar Eyre explica l’escena: “Fue hace casi 20 años cuando don Juan Carlos invitó a su amigo Luis Monreal, entonces presidente de la Fundación La Caixa, a comer en Zarzuela. En los postres, puro en ristre y con gran aparato de golpes en la espalda, les espetó: “¡Hombre, Luis, ya que estás aquí, a ver si le encuentras algo a la infanta, que quiere irse a vivir a Barcelona!”. Este algo han sido 200.000 euros anuales y un puesto muy interesante, directora del Área Social”. Aquesta és la meritocràcia borbònica!
Però això no és tot. A cap treballadora de La Caixa se li hagués permès mantenir el seu lloc de treball amb un absentisme laboral tan excessiu i descarat com el que Cristina s’ha permès des de que viu a Washington amb el seu soci.
Perquè la infanta Cristina ha estat sempre vinculada als negocis del seu marit. Abans d’involucrar-se amb Nóos, ja havia fundat amb Urdangarín la societat d’assessorament empresarial Namasté 97, on va tenir la sang freda de posar com accionistes a dos dels seus fills menors d’edat, Juan i Pablo Nicolás, llavors de 3 i 4 anys respectivament.
Després va ser membre de la junta directiva de l’Instituto Nóos en l’època dels presumptes delictes. També en aquests anys el secretari personal de les infantes i home de confiança del rei, l’advocat Carlos García Revenga, era el tresorer de Nóos i la policia judicial ha trobat proves documentals que havia fet gestions per a Urdangarín des del mateix palau de la Zarzuela.
I per rematar, la infanta ha estat secretària del consell d’administració -ostentat el 50% de la propietat- de la immobiliària Aizoon, empresa utilitzada per desviar fons públics segons la investigació judicial. Diners que en part haurien servit per comprar i reformar el seu propi palauet al carrer Elisenda de Pinós, al luxós barri de Pedralbes, on Aizoon també hi tenia la seu fiscal.
Segons informa El Mundo (13/1/2012) aquesta societat, clau en l’entramat de Nóos, li havia incrementat espectacularment els beneficis en només tres anys: 380 vegades la inversió econòmica inicial. És estrany que no es miri mai el compte corrent una treballadora de La Caixa! Encara hi ha algú prou innocent per creure que Cristina de Borbón no en sabia res de les activitats del seu espòs?
Les informacions que han transcendit a la premsa indiquen que ella podria haver estat un dels còmplices necessaris en les activitats presumptament fraudulentes del seu consort. I llavors es formulen les grans preguntes
: com és que la infanta (“la nostra”, com li deien alguns imbècils) encara no està imputada en el sumari? Com és que no se l’ha citat a declarar ni com a testimoni?
Després d’analitzar alguns exemples dels grans “servicios” que ens presta la Corona, es fa difícil emetre una opinió sincera sobre els sàtrapes de la Zarzuela sense entrar en conflicte amb el codi penal. Però potser no cal afegir res més a les paraules d’algú que els ha conegut força bé, el coronel Amadeo Martínez Inglés, que en una carta oberta adreçada a Su Majestad ha qualificat la dinastia regnant de
“banda de borrachos, puteros, idiotas, descerebrados, cabrones, ninfómanas, vagos y maleantes”.
Històricament, a Espanya, la monarquia ha representat opressió i decadència. A Catalunya, a més, empobriment econòmic i un continuat intent de genocidi cultural i lingüístic. A la vista dels fets, el temps de contemporitzar amb el règim borbònic ha caducat. Avui, defensar la continuïtat del sistema heretat pel franquisme és èticament inadmissible. La identificació dels borbons amb la corrupció, el nepotisme, la injustícia, el clientelisme i la desigualtat és massa forta com per que qualsevol ciutadà de bé vulgui que es mantingui aquest muntatge institucional tan degenerat i pervers.
Els greuges del passat però sobretot els del present fan l’alternativa republicana –símbol de llibertat, transparència i igualtat- més necessària i urgent que mai.
http://in.directe.cat/josep-maria-vall/blog/7178/cristina-de-borbon-complice-necessaria

3.  Artículo censurado de Lucia Etxebarria sobre la Infanta




Cristina es tonta

LA INFANTA CRISTINA ES TONTA Y ANALFABETA
Vengo de hablar con mi asesor fiscal, y le explico mi triste situación:
- Oye, verás, es que mi madrido creó una sociedad y me puso a mí como administradora, y ahora le reclaman una pasta de Hacienda y me llaman a mí…
- Debería verlo, pero ya te advierto que sí, que te las vas a reclamar a ti. Este…¿ Tú has firmado las cuentas anuales?.
- Pues si, yo fimaba todo lo que él me pasaba.
- Pues entonces lo siento, pero no puedo ayudarte en nada. Tienes que pagar ese dinero.
- Es que parece que ha evadido dinero y que lo puso en una cuenta fantasma en no sé qué paraíso fiscal
- Eso es delito, ya te estás buscando un abogado, esto es muy serio, puedes acabar en la cárcel
- Pero es que yo nunca miraba lo que él me daba, yo firmaba y punto, ¿ no vale con que mi marido diga que yo no tenía ni idea?
- Ante la ley no, a no ser que tú puedas justificar que eres analfabeta o que no tienes estudios, y no es el caso. Ahora tú eres responsable, porque tú eres la administradora de la empresa
- ¿ De verdad me estás diciendo que no tengo salida?.
- Enséñame primero toda la documentación, pero si la situación es como la describes, ya te digo que lo mejor es que te busques un abogado
Y entonces le digo que le he hecho una pregunta trampa, que en realidad estoy a punto de escribir un artículo y que quiero entender por qué Cristina de Borbón no está imputada. Y entonces mi gestor, señor ultra conservador, votante del PP de toda la vida, me dice :
- Eso, querida, nadie lo entiende

La Infanta Cristina  recibía  de Aizoon cada semana entre 600 y 700 euros por unos servicios que no se han llegado a detallar.
La hija del Rey cobraba de la inmobiliaria por la presentación de facturas como si fuera un proveedor más.
La Infanta, según el sumario, ganó en tres años a través de esta empresa no menos de 510.000 euros
La Infanta tenía que saber que Aizoon no había alquilado ni vendido un piso en su vida
Aparte, La Infanta Cristina recibía 72.000 euros del Rey y 250 .000 de La Caixa en 2004
La infanta Cristina es directora del Área Social de la Fundación La Caixa, entidad para la que se supone que trabaja, aunque viva en Guachintón y no acuda a oficina ninguna
Según afirman la fiscalía, el abogado y su marido, la infanta Cristina sufre cierta disminución psíquica o, quizá es analfabeta..

Porque una mujer que firmaba cuentas anuales y presentaba cada semana facturas de 600 euros firmadas por ella misma a una sociedad inmobiliaria que en la vida alquiló o vendió un piso, y no se dio cuenta de que era una tapadera fiscal,  no está, evidentemente, en pleno uso de sus capacidades. O quizá no sabe leer.
Si la infanta Crsitina es disminuida psíquica o analfabeta – como afirman su marido, el abogado de su marido y la fiscalía anticorrupción – que alguien me explique a santo de qué es Directora del Area Social de la Caiza y por qué cobra 250.000 euros anuales por un trabajo que, está claro, no está en condiciones de realizar
Según su abogado, y según su propia declaración, el cociente intelectural de Iñaki Urdangarín debe rondar los 70 puntos  dado que firmaba papeles que le incriminaban pero él no tenía ni idea de lo que firmaba. Y además, tiene un problema cognitivo muy serio porque no recuerda prácticamente nada de lo que hizo hace dos años.
Por cierto, Iñaki es sordo, o eso alegó cuando se libró de la mili.
Si Iñaki Urdangarín es bobo y no tiene siquiera acabada la carrera de empresariales, aparte de tener un serio problema cognitivo, que alguien me explique por qué trabaja en Telefónica con un sueldo de 1, 4 millones de euros anuales y por qué Telefónica le paga su mansión en Guachintón, los colegios de los niños y los viajes a España. O sea, en total, dos millones de euros anuales.
Si Iñaki Urdangarín es más corto el pelo de Sinéad O´Connor , como según él mismo se presenta, y tiene un serio problema cognitivo de ubicación en el espacio tiempo, no me explico por qué se le pudieron conceder 17 MILLONES DE EUROS del erario público por la cara sin necesidad de que se presentara a Concurso Público alguno.
Y en fin, si Iñaki Urdangarín ha reconocido el propio Rey le pidió a César Alierta en su momento que alejara a su yerno de España y del escándalo que se avecinaba, nos está diciendo que tanto el Rey como el Presidente de Telefónica son culpables de haber encubierto un delito.

El argumento de ” nos sale más barato tener Familia Real que un presidente de la República” no se sostiene dado que el mantenimiento de la tal Familia nos sale a todos los españoles por un pico:
Los Presupuestos detallan un gasto de 25 millones, pero mantienen en secreto las partidas que pagan los ministerios de Hacienda, Interior y Defensa. A ello hay que sumar 34 millones para conservación de palacios y jardines.
(Por cierto: se consumieron en el ejercicio 2010-2011 unos 8,5 millones de kilovatios por hora de electricidad y otros 27 millones de gas, así como 0,2 millones de litros de agua. Se recibieron unas 700.000 llamadas telefónicas y se ingresaron hasta 1,8 millones de euros por la venta de un helicóptero que estaba en leasing. Se gastaron  unos 120.000 euros en limpiar candelabros, otros 16.800 en instalar un sistema para proteger las botellas de vino de las bodegas de palacio y otros 550.000 en una sala privada de cine… Para que os hagaís una idea )
Pero incluso si se sostuviera ese argumento de ” La Monarquía nos sale muy barata” ( que no se sostiene por parte alguna)…
… Diganme ustedes si es moral que tengamos que mantener los dispendios de unos señores entre todos solo porque nacieron en un sitio y no en otro…
- Cuando tenemos un Rey que por lo visto encubre delitos y cuya fortuna de 1.790 millones de euros nos resulta cuanto menos sospechosa dado que siempre nos han contado que la familia española carecía de recursos económicos propios, que durante el exilio sobrevivieron gracias a la ayuda de las familias monárquicas y que tras la coronocación de Juan Carlos I, los Borbones se mantenían con fondos del erario público y eran un ejemplo de austeridad en comparación con otras casas reales.
- Cuando la hija mayor , Elena, cae mal a todo el mundo, es famosa por su mala leche y no nos representa en ninguna parte
- Cuando su hija menor, Cristina, según nos cuenta su propio marido, el abogado y la Fiscalía Anticorrupción, ronda el cociente intelectual de una niña de dos años, dado que ni siquiera es capaz de leer lo que firma, y se ha casado con un señor que se reconoce a sí mismo también como un débil mental, a quien le engañan con un dos de pipas
- Cuando su hijo el Príncipe ni cae ni bien ni mal sino todo lo contrario, pero fama de listo no tiene precisamente
- Y cuando resulta que la única que cae bien de la Familia ( pero que no lleva sangre de la familia) parece que lleva tiempo enferma, pero nadie nos lo quiere confirmar.
- Y cuando nos han dejado claro que por ser quienes son les colocan en puestos para los que no están ni de lejos capacitados, y les regalan dinero del erario público en cantidades bochornosas sin que tengan que pasar por concurso público ninguno
(La Infanta Elena cobra 200.000 euros anuales por “en España de integrar laboralmente a personas discapacitadas y niños con problemas de exclusión”. ¿No habrá personas con más formación y con salarios más económicos para este empleo?
¿Qué sabrá la infanta de integrar laboralmente a personas discapacitadas que no sean miembros de la realeza? )
O sea, que les tenemos que mantener porque tienen unas niñas muy monas que quedan muy bien en las fotos. Y no porque nos salgan más baratos que una República, porque resulta que nos salen carísimos. Pues resulta que yo tengo una niña preciosa y fotogénica y mis impuestos al día. Dado lo cual, me postulo para Reina, Princesa o Infanta ya mismo
Y todavía no he acabado la diatriba, que conste…
Lista de las facturas personales que constan en el sumario del caso Noos o…
EN ESTO SE GASTA LA INFANTA LOS IMPUESTOS DE LOS ESPAÑOLES
.- gastos de los móviles de la familia . 16.000 euros en cinco años ( llamaban a Pekín cada tarde o qué)
- alquileres de coches- 48.000 euros
- catering de comida japonesa para una fiesta 5.000 euros
- acondicionamiento de la bodega del palacete de Pedralbes 30.000 euros, compras de partidas de vino de Baigorri (6.500);
- más de 6.000 euros por estancias en hoteles de Roma, África y Estados Unidos; – - 2.114 euros de vuelos entre Minneapolis y Baltimore;
- una vajilla de 1.741 euros y compras personales de la propia Cristina de Borbón
y no sigo con toda la lista porque el sumario tiene 4.000 folios
Todo esto, claro, pagado con dinero público, y no precisamente el dinero que España paga al Rey ” para el mantenimiento de su casa y su familia”.

De moment aquests son 3 articles més sobre la saga dels Urdangarin, la Infanta de España i el seu senyor pare. (continuarà)

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada