dimarts, 3 d’abril del 2012

04/04/12. Conjunt de les zones econòmiques on hi pot haver negoci en el futur, prescindint de fronteres (i 2)

Benvolguts,

Us presentem aquí l’interessantíssim article de Manuel Manchón, que ahir varem comentar i comparar extensament:

MAPA FINANCER. Espanya o les zones econòmiques que es podran salvar


MANEL MANCHÓN. 02/04/2012


·         Els bancs estan dibuixant un eix d'activitat econòmica al marge de les unitats polítiques


Els responsables de les entitats financeres fan càlculs i defineixen les seves estratègies. Tenen informació. Des de l'executiu fins al director d'oficina. Saben com estan evolucionant els seus clients, com pateixen la greu crisi econòmica i en què estan reduint despesa. I el que facin en els pròxims mesos tindrà importants conseqüències per al conjunt de l'estat espanyol. Fonts financeres indiquen que es pot dibuixar una gran línia divisòria entre zones geogràfiques que mantinguin el seu potencial de creixement, que tinguin futur, més enllà de la conjuntura i de la crisi del deute i les que difícilment podran sobreviure si les inversions públiques desapareixen per complet.


Malgrat totes les dificultats, Catalunya serà una d'aquestes zones d'activitat econòmica, encara que no en conjunt, perquè en el seu si hi ha diferències notables entre comarques i sectors. L'INE acaba d'oferir els resultats en el tancament de les dades del 2011. I l'economia catalana segueix sent la més gran d'Espanya amb un PIB d'uns 200.000 milions d'euros. En segon lloc hi ha la Comunitat de Madrid, amb un PIB de 189.000 milions. De fet, des del 2008, l'inici de la crisi, el PIB català ha caigut un 0,7%, i, malgrat que pateix més que altres comunitats per tenir un pes industrial més gran, ha aguantat l'embranzida de la davallada econòmica.


L'INE també ofereix el PIB per càpita i Catalunya ocupa la quarta posició amb 27.430 euros per habitant, darrere del País Basc, Navarra i Madrid.


Si pensem en el mapa financer, no és una casualitat que entitats com el BBVA s'hagin interessat en Unnim, fins al punt d'integrar-la, després que el Banc d'Espanya la subhastés. Perquè en aquest eix econòmic del conjunt de l'Estat hi figuren Catalunya, el País Basc, Madrid, l'Aragó i l'arc mediterrani, amb València i Múrcia. També hi ha altres focus d'interès econòmic, com algunes zones del sud com Màlaga i Sevilla, i Galícia.


CaixaBank ha buscat aquest interès amb l'absorció de Banca Cívica, que agrupa les caixes de Navarra, Sol, Canàries i Burgos, zones en què l'entitat que presideix Isidre Fainé pot créixer. També pot estar en l'horitzó immediat de CaixaBank l'entitat gallega NovaCaixaGalicia.


L'interès en aquests moments se centra en CatalunyaCaixa, que atrau especialment Banco Santander, que encara no ha participat en cap operació de reestructuració bancària.


La idea que apunten fonts financeres és que els bancs voldran ser on hi hagi activitat, on hi pugui haver clients solvents, als quals alimentaran amb crèdit. És exactament el mateix que apunten alguns acadèmics, com Santiago Niño Becerra, que només veu una sortida a Espanya: "Ha d'anar pel costat de potenciar àrees econòmiques que desenvolupin activitats de valor, encara que això suposi començar a pensar d'una manera totalment diferent a la que fins ara s'ha seguit". Ho deixa clar en el seu llibre Más allá del crash . En dos mesos, el 31 de maig, les entitats han d'acabar de presentar els seus plans d'integració i el mapa quedarà gairebé complet. Ara mateix només queden 16 entitats després de la revolució del sector dels últims dos anys.


Una de les incògnites és Bankia. L'entitat que presideix Rodrigo Rato ha comunicat que ha aconseguit apujar la seva solvència fins al 10,6%, després de la venda d'actius. Per ara, busca guanyar temps pensant en un camí en solitari.



Joan A. Forès
Reflexions

2 comentaris:

  1. Si La Caixa és la única entitat bancària autòctona que quedarà anem ben malament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però que et sembla la filosofia de l'article? Jo la trobo molt encertada!

      Elimina