divendres, 2 de març del 2012

12/03/02. Urdangarin i ESADE o Alguna cosa fa pudor a ESADE

Benvolguts,

En el directe!cat hi trobem tres notables articles sobre el cas Urdangarin: Alguna cosa passa amb ESADE, El Secretari General d'ESADE haurà de declarar pel cas Urdangarín i Sense els Països Catalans no hi hauria cas Urdangarin.

És un resum molt complet (a dia d’avui, demà ja veurem...) i explica les tèrboles relacions en el triangle Urdangarin-ESADE-Fundació Princep de Girona. I no explica, però els seus protagonistes ho hauran d’explicar, tard o d’hora, què en volien treure totes aquestes empreses i institucions, des d’ESADE, fins a la Generalitat Valenciana i el Govern Balear, passant per Abertis. Crec que els articles s’han de llegir atentament, ja que tal com explica un acudit gràfic l’Urdangarin i la seva senyora senyora poden fer molt per l’acabament de la monarquia feixista imperant i el pas a una altra mena de relació entre CCAA, a una altra Consti, etc.

Alguna cosa passa amb ESADE

El cas Urdangarín i la Fundació Princep de Girona units per ESADE i per la generositat d’empreses que han fet donacions dineràries importants
El nom d’ESADE apareix de forma recurrent a la trama Urdangarín i és preocupant que massa professionals d’aquesta escola de negocis siguin ideòlegs i partícips de negocis mancats d’ètica, fins al punt que molts dels implicats i imputats al cas Urdangarín han estat relacionats amb aquesta escola i la Fundació borbònica ubicada a Girona.

Tots els camins porten a ESADE

La Fundación Deporte, Cultura e Integración Social (FDCIS), creada el 2006, és una de les peces clau en la trama Urdangarín des de la qual es van recaptar al voltant de 400.000 euros i, presumptament, a través de l’empresa De Goes Center propietat de la fundació, es va evadir capital a paradisos fiscals. Tots els seus membres, quatre patrons, el president i el secretari d’aquesta fundació, han estat professors d’ESADE, així com el gerent, Diego Torres, el tresorer, Mario Sorribas, i el president del consell assessor, Iñaki Urdangarín, alumne de l’escola, els tres últims i imputats en la trama.

 

Marcel Planelles és un dels casos paradigmàtics d’aquesta relació, secretari general d’ESADE ha hagut de declarar per cobrar de la trama Urdangarin i també pel pagament de l’escola de negocis a la trama. Recentment ha estat apartat de part de les seves funcions, però manté el seu càrrec ara dedicat principalment a labors més internes i de relació amb els ex-alumnes. Planelles era membre del comitè científic de Nóos, assessor en l’organització del València Summit, i un dels coordinadors del llibre Blanc que va en carregar a ESADE la Fundació Príncep de Girona.

El president de la FCDIS, Javier Nieto Santa, també professor de l’escola de negocis, és propietari de Santa & Cole i impulsor del Parc de Belloch, on es troba Santa & Cole i la Universitas Telefónica i el 2007 va rebre el premi "Príncipe Felipe a la Excelencia Empresarial" .
José Ernesto Amorós, Carlos Rufín , Ezequiel Reficco, patrons de la FCDIS, van col·laborar amb l’institut Nóos i van participar activament en el València Summit, igual que Nieto Santa. Michel Paul Maxime Fioli també patró de la FCDIS era membre del comitè científic de Nóos. La relació entre el patronat i Iñaki Urdangarín ja existia a finals del 2004.

Raimón Bergós professor d’ESADE i un cas a part (la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música connection)

La Fundació FDCIS va ser registrada el febrer de 2007 a instàncies de Raimón Bergós, secretari de la fundació, també professor d’ESADE que té un currículum extens. Secretari general de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i vocal de la junta directiva de l'Associació Espanyola de Fundacions, membre de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música –està imputat per col·laborar presumptament en el desfalcament del Palau de la Música–, Bergós també va ser president del Consell Assessor de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya OCUC. També va ser director de l'assessoria jurídica del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i del Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004.

L’encàrrec a ESADE de la Fundació Príncep de Girona

Segons consta a la Fundació Princep de Girona, Marcel Planelles va ser un dels coordinadors del llibre blanc dels emprenedors a Espanya que la fundació va encarregar a ESADE. El document complert tant sols està en castellà i n'han fet un petit resum en català.

Malgrat que el directe!cat ha preguntat a la Fundació Príncep de Girona el cost del llibre blanc, el silenci ha estat la resposta. Esperem que aviat puguem saber quina part dels més de 2 milions d’euros de pressupost de la FPdG s’han destinat al llibre blanc dels emprenedors. El que és clar és que moltes de les empreses que formen part del patronat de la FPdG i que la doten generosament, apareixen entre les que han aportat diners a la trama Urdangarin.



El Secretari General d'ESADE haurà de declarar pel cas Urdangarín

L'escola de negocis podria veure's implicada en la trama a través del professor Marcel Planellas, que hauria cobrat 90.000€ de la fundació Nóos
El secretari general d'ESADE, Marcel Planellas, haurà de declarar davant del jutge el 19 d'abril a Barcelona en condició de testimoni, segons el llistat de citacions emès pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. La prestigiosa escola de negocis ha intentat deslligar-se del cas repetidament: segons ha publicat el diari Ara, ESADE hauria enviat una carta a alumnes i professors que els instava a no parlar del cas Urdangarin amb la premsa. Tampoc des del departament de comunicació de la institució han volgut atendre a les preguntes del Directe.cat, s'han negat a donar qualsevol citació de responsables de l'escola i, excusant-se en la privacitat de les relacions comercials, no han volgut explicar en quin concepte van pagar a la fundació dirigida per Urdangarín un total de 122.258€, segons consta en el sumari. A més, han dit que cap membre d'ESADE havia estat citat a declarar, contradient així el llistat de citacions ofert pel TSJIB.



Marcel Planellas i Aran és el primer dels 28 testimonis citats a Barcelona, on es desplaçarà el jutge José Castro els dies 19 i 20 d’abril. Se'l cita com a testimoni per quatre factures cobrades entre el març del 2005 i l'agost del 2006 que li van generar un total de 90.000€ per donar assessorament empresarial. Planellas n'haurà de donar explicacions tot i que no se li imputa cap delicte. A més, haurà d'aclarir quina relació hi té amb el pagament de 122 mil euros que va fer ESADE a Nóos. Això ha incomodat ESADE, ja que el vicepresident de la fundació Nóos, Diego Torres, havia impartit classes a l'escola, on va enfortir els seus vincles amb Urdangarín, que hi va cursar un Màster. A més, Torres i Planellas van coincidir en el departament de Política i Empresa d'ESADE en el mateix moment que el professor va facturar els primers serveis a Nóos.

Planellas és el secretari general d’ESADE, i col·laborador habitual de la Fundació Princep de Girona (coautor del llibre blanc dels emprenedors), va ser diputat pel PSUC a la primera legislatura al Parlament de Catalunya i és autor d’un interessant bloc en espanyol.

A banda d’ESADE , altres
empreses i institucions catalanes surten al sumari del cas i en funció de l’aportació dinerària han estat citades a declarar com a testimonis.


Sense els Països Catalans no hi hauria cas Urdangarin

Empreses i entitats catalanes de tota mena, algunes d’elles considerades catalanistes han finançat el cas Urdangarin

Aquests dies la premsa del país va carregada del cas de corrupció del Duc de Palma. El gendre del Rei, Iñaki Urdangarin, va camí de convertir-se en el màxim patrocinador del republicanisme espanyol.

Un cop aixecat el secret de sumari han començat a sortir a la llum pública el reguitzell d’entitats i empreses que han fet possible el cas Urdangarin, i entre elles algunes de sorprenents, i confirma que a part del País Valencià i de les Illes Balears:

· Ajuntament de València 1,5MEUR,

· Generalitat Valenciana 1,9MEUR

· Govern Balear 2,6MEUR,


Catalunya hi té un paper important. És a dir que sense els PPCC no hi ha cas.

El llistat d’entitats és llarg. Es pot començar per algunes com ara:

·         Mutua Intercomarcal (232.000.-€) ho diu el seu nom, una mútua dedicada als accidents de treball,

·         Fundació Esade (122,528,.€) la més clàssica de les escoles de negocis,

·         Fundació Privada Abertis (116.000.-€) diners dels peatges catalans destinats a un bon servei,

·         Ajuntament de Mataró (86.351.-€) un gest simpàtic d’un ajuntament sanejat,

·         Generalitat de Catalunya (75.425.-€) un gest del tripartit cap a la monarquia,

·         Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Cat. (75.400.-€) un gest sanitari transcendental,

·         Joieria Tous (69.020,.€) uns clàssics ossets per a la família,

·         Gas Natural SDG SA (55.680.-€) per evitar nous fracassos de compra d’empreses,

·         Valero Rivera Asesoramiento Deportivo SL (53.360.-€) amistats perilloses entre entrenador i jugador.
 

Però la llista segueix i sobretot segueix impactant:

·         La Fundació Privada Bioregio de Catalunya (48.180.-€) bio-diners en estat pur,

·         Abacus sdad. Coop. Catalana Limitada (28.679.-€) noves inversions en comunicació,

·         Johan Cruyff Academics International SL (23.336) amistats esportives al límit,

·         Col·legi oficial d’Infermeres i Infermers de Girona i Lleida (17.400.-€ cada col·legi) més gestos sanitaris,

·         Fundació Privada Joventut (17.400.-€) fundació lligada a l’equip de bàsquet de la Penya,

·         Agency Sports & Entertainment SA (17.383.-€) empresa presidida per Gabriel Masforroll, ex directiu del FCBarcelona.

I com a sorpresa final, trobem:

·         l’Ajuntament de Barcelona (11.999

·          la Diputació de Barcelona (11.600.-€) més diner públic pel gendre real,

·         Digec,S.A. (10.457.-€) l’enciclopèdia catalana al servei de la monarquia,

·          Fed. Cooperatives Treball de Catalunya (6.960.-€) la solidaritat treballadora,

·         Tallers per a persones amb discapacitat psíquica de Cat (5.900.-€) la discapacitat amb la monarquia.

 Seria un gest per part d’aquestes empreses i entitats que donessin una explicació pública sobre el que obtenien amb aquestes aportacions.



L’al·legoria de l’acudit del FER, no és tan sol que al Borbó li han pispat la corona material, sinó que hi ha risc que li desaparegui la corona com a institució!


 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada