dissabte, 3 de març del 2012

03/03/12. Carreteres, autovies i autopistes a Catalunya (2)

Benvolguts,

A partir de les premisses de la Reflexió d’ahir, reprenem les explicacions sobre l’A2 i l’AP2 i sobre l’A7 i l’AP7.

Les informacions les traiem de directe.cat.

· El primer article té per títol: N-II la carretera de la mort i l’especulació

· El segon es titula: ABERTIS i un Consell de Ministres desapareguts

Al llarg d’aquests dos articles comprovareu les dues premisses que diuen: La màfia existeix. I les bruixes, de haberlas haylas.

També comprovareu l’aplicació pràctica de les premisses en l’accidentalitat criminal de les carreteretes existents a Catalunya i com el braç llarg i poderós és capaç de fer desaparèixer fins les actes del Consell de Ministres espanyol. També veureu com la lletra menuda dels compromisos del Ministerio de Fomento pot afavorir, per casualitat (?) els interessos d’Abertis. Segons el conveni signat entre Fomento i Abertis si el trànsit augmenta Abertis hi guanya més i si el trànsit minva Abertis també hi guanya més (?). Com en l’acudit de l’Eugenio que acaba dient “también!”

Tot plegat fa un gran tuf de contuberni, i de presa de pel al contribuent...

N-II la carretera de la mort i l’especulació

Un conveni abusiu entre el ministeri de Foment i ABERTIS per construir el tercer carril a l'AP7 és l'escull insalvable per desdoblar la N-II i la N-340

A l’any 2006 el ministeri de Foment va signar un conveni amb l’empresa ABERTIS per a la construcció del tercer carril de l’autopista AP-7. Amb una inversió prevista a càrrec d’ABERTIS de 500 milions d’euros, però real de 350 milions d’euros, l’obra i el conveni s’han convertit en un negoci milionari i suposa un impediment pel desdoblament, llargament ajornat, de la N-II i la N-340, una via amb un alt índex de sinistralitat.




Un contracte clarament abusiu entre el Ministeri de Foment i ABERTIS

El conveni signat per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, amb ABERTIS preveu que la concessionària recuperi la inversió gràcies a l’augment del transit, sense necessitat d’augmentar les tarifes ni allargar la concessió. El conveni estableix compensacions econòmiques si els ingressos no són els previstos. Per determinar la xifra de les compensacions es van establir tres criteris:

·         els ingressos de l’autopista l’any 2005 -460,2 milions d’euros-,

·         la revisió de tarifes,

·         i la intensitat mitjana del trànsit diari (IMD).

Amb la davallada del trànsit el conveni s’ha convertit en una trampa financera. El conveni va preveure a partir del 2006 i fins el final de la concessió el 2021, un augment del trànsit d’entre el 2,67%, al primer any, fins un 1,48% el darrer. La reducció del trànsit en l’actualitat ha comportat que les xifres reals s‘hagin capgirat, i entre el 2007 i el 2010 l’autopista ha patit una davallada del trànsit entre el 13% i el 21%.

Un pastís de més de 2.000 milions d’euros per ABERTIS


L’any 2009 el saldo de compensació a favor de la concessionària en aplicació del conveni ascendia a més de 200 milions d’euros, a finals del 2010 la xifra s’ha duplicat fins als 457 milions d’euros, i segons va advertir l’actual Ministra de Foment Ana Pastor, “els 350 milions d’euros inicials de la inversió és poden convertir a l’any 2021 en més de 2000 milions d’euros.” Els serveis jurídics del mateix ministeri de Foment de l’època ja advertien que el desdoblament de les dues carreteres afectaria “l’equilibri econòmic de la concessió.”

Desdoblar la N-II a Girona i la N-340 agreuja el problema


El conveni signat entre Magdalena Álvarez i ABERTIS, que posa en evidència la incompetència de la ministra, és la principal i veritable causa del retard en els desdoblaments de la N-II i N-340 a Girona i Tarragona. Amb el desdoblament fet la disminució de cotxes per l’autopista de peatge seria encara molt més elevat, el que comportaria una compensació per ABERTIS de caire exponencial.
Els 2.000 milions d’euros dels que va parlar l’actual ministra es quedarien curts i a més s’hi hauria de sumar el cost de l’obra del desdoblament.

Ja hi ha veus que reclamen denunciar aquest conveni per injust i perquè suposa un clar greuge per a l’erari públic, i exigir un acord que trenqui un conveni clarament abusiu. Amb l’anul·lació del conveni el desdoblament de les N-II i N-340 quedaria sense cap penyora financera i s’evitarien molts de mort a la carretera.

Magdalena Álvarez avui és Vicepresidenta del Banc Europeu d’inversions amb un sou considerable


Un cop cessada com a ministra, Álvarez va ser escollida Eurodiputada en representació dels socialistes, i el juliol de 2007 va ser nomenada vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI)per un mínim de sis anys amb un sou de més 20.000 euros, més despeses de representació. El Banc Europeu d’inversions (BEI) canalitza grans projectes i gestiona també el fons de rescat europeu.



ABERTIS i un Consell de Ministres desapareguts

El 20 d’abril de 2006 la ministra de Foment Magdalena Álvarez es va desplaçar a Barcelona per signar amb l’empresa ABERTIS el conveni per la construcció del tercer carril de l’AP-7, que el Consell de Ministres del dia 7 d’abril va aprovar, segons costa en la nota de premsa corresponent.

Parlem del famós conveni dels 2.000 milions d’euros, que beneficiarà d’una manera generosa a l’empresa ABERTIS (La Caixa, ACS, etc.), i que ahir mateix el
directe!cat desgranava amb tota mena de detalls. Un conveni que no supera els més mínims supòsits de l’eficiència respecte als diners públics, i sobretot demostra una extrema opacitat sobre les clàusules i sobre els informes jurídics necessaris que avalessin la signatura per part del Govern Espanyol d’aquest document, que segons sembla costarà molts diners als contribuents.

Però el que més sorprèn és la misteriosa desaparició de les ressenyes de la pagina web del Palau de la Moncloa, corresponent al Consell de Ministres de 7 d’abril de 2006. Segons és pot comprovar en la pagina,
aquest consell de ministres ha desaparegut per obra i gràcia d’alguna eminència. Del consell del dia 4 d’abril passem al del dia 21. I podem assegurar que el dia 7 d’abril de 2006 va tenir lloc un Consell de Ministres segons consta en l’apartat de resums de la mateixa pagina, però com que és un resum poden perfectament amagar el famós conveni dels 2000 milions d’euros.(4) Casualment va ser el dia que es va decidir intervenir per corrupció l’Ajuntament de Marbella.

Veient els resultats d’aquest famós conveni entenem perfectament que fins i tot un Consell de Ministres pugui desaparèixer de la pagina web del Palau de la Moncloa.



Queda clar qui pot robar i qui no pot robar i qui paga, que sempre és el poble (català en aquest cas)!



Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada