divendres, 10 de febrer del 2012

10/02/12. Encara més sobre participacions preferents

Benvolguts,

Avui afegim més capítols a l’estafa de les participacions preferents.

De primer  l’editorial del Directe.cat d’avui 10 de febrer, i seguim amb una carta d’un client enganyat per La Caixa. En la carta es mostra com La Caixa usa informació confidencial, com entabana el client, com el comercial menteix amb tot el morro i com l’entitat li continua robant al client per tots els mitjans coneguts i per conèixer, ja que sap que el té agafat per les pilotes i sap també que té patent de cos (cors)1 perquè les entitats supervisores no s’hi ficaran.

Rellegiu-vos si us plau les Reflexions sobre el film Margin Call el reportatge Inside Job i hi veureu l’analogia!

De tota manera, insisteixo un cop més que La Caixa, com la dona del Cèsar, hauria de donar mostra d’honestedat i liquidar aquesta operació, reconeixent la seva culpa, pagant íntegrament i de pressa el que deu i sense haver de passar pels jutjats, que fa lleig...

 Comencem amb un acudit molt escaient:

 
Editorial:

L’engany massiu de les entitats financeres


Milers de ciutadans atrapats en productes financers d’alt risc, víctimes de la confiança amb les seves entitats financeres; això són les participacions preferents. Cap autoritat, ni el Banc d’Espanya, ni el ministeri d’Economia Espanyol, ni la Conselleria d’Economia, ni l’Agència Catalana del Consum han fet res per evitar-ho, i encara més greu, un cop fet l’engany massiu mantenen el més vergonyós dels silencis.

Només alguns partits polítics com ERC i ICV han presentat iniciatives parlamentàries i el Síndic de Greuges que ha obert un expedient d’ofici han començat a donar alguna mínima resposta als milers d’afectats.

Des que fa unes setmanes vàrem publicar les primeres notícies sobre aquest escàndol i vam posar a disposició dels nostres lectors un correu electrònic (
denuncies@directe.cat )per tal que poguessin explicar les seves experiències amb les “participacions preferents”, els correus han estat una constant. Correus fets amb el cor, fets des de la ràbia i de la impotència per un engany basat amb la confiança.

Casos de tots els colors però tots amb el mateix perfil: gent gran amb els estalvis de la seva vida, enganyats per responsables d’oficines bancàries necessitats de complir les exigències sense escrúpols de les seves respectives direccions. Correus de persones que avui és troben en situacions complicades, víctimes de la crisi i que els estalvis de la seva vida els podrien ajudar a sortir endavant, gent que vol ajudar als seus fills o a ells mateixos a no perdre la seva vivenda i que no poden recuperar els seus estalvis, gent que encara fa tan sols uns mesos han estat enganyat amb participacions preferents provinents de clients amb tracte de favor per aquestes mateixes entitats financeres. Un drama de proporcions considerables, que tot just es troba en les beceroles i que sense una actuació contundent de les diferents autoritats comportarà molts greuges personals i familiars.

Com pot ser que La Caixa utilitzes els estalvis dels seus clients i els invertís en productes financers al paradís de les Illes Caiman? I més encara, que els responsables públics de vigilar els comportaments d’aquestes entitats callin? Com pot ser que milers de queixes de ciutadans enganyats no comportin respostes clares i contundents davant un engany tan clar com el de les participacions preferents? Algun responsable polític pensa donar la cara? Veient el silenci del poder polític davant un engany com aquest, no és d’estranyar que en un tres i no res, ens haguem quedat sense les caixes catalanes.
http://www.directe.cat/editorial/186828/lengany-massiu-de-les-entitats-financeres

 Carta d’un afectat:

El 2006, els de la caixa van veure que havia rebut uns diners a la llibreta d’estalvi i em van trucar a casa per oferir-me el “chollo” de la meva vida. És lícit utilitzar aquesta informació privada per fer ofertes que el client no ha demanat? Em van assegurar que era quelcom segur, que estava disponible en qualsevol moment i que era més avantatjós que un termini fix. El que em va convèncer va ser el fet de la disponibilitat immediata, perquè l’interès no era res de l’altre món. En cap moment em van advertir dels grans riscos que corria, ni per suposat que podia perdre els diners! Tinc pendent de pagar encara la meva hipoteca i la tinc amb ells. Els diners que dec d’hipoteca no arriben a ser ni una tercera part dels diners que ells tenen amb les meves obligacions. Vaig anar a parlar amb el director de l’oficina per intentar arreglar almenys el deute de la hipoteca amb els diners de les obligacions (em queda molt poc temps per acabar de cobrar l’atur), ja que els diners els tenen ells mateixos! I em va oferir un préstec “com a favor especial per a mi” al 7%, el doble del que m’estan pagant ells d’interessos, perquè la pogués liquidar! Quin insult! Què faran? M’embargaran el pis?

Vaig enviar una carta a atenció al client a la central, a principis de gener. Sense resposta. Entre tant, a l’oficina em van dir que abans de final de gener ens donarien una solució, que la prioritat que tenien era que no perdéssim el nominal (com li diuen ells), però a hores d’ara encara no sabem res. La setmana passada, quan vaig trucar, em van dir que a mitjan d’aquesta se sabria alguna cosa. I res, de moment, res de res. El cas és que, ens donin el que ens donin, no podrem escollir. I si és pitjor que el que tenim? Qui hi confia? I què hem de fer les persones que necessitem els diners? Estem totalment desemparats!
http://in.directe.cat/cartes-lectors/blog/7356/enganyats-per-les-entitats-financeres


Nota 1. He cercat en el diccionari català-valencià-balear l’expressió “patent de cors”. Vegeu què en diu:

|| 4. Campanya que fa una nau contra les armades i riberes de l'enemic; cast. corso. (V. cors, art. 1, || 3). En altra primer armament e cós de una galea fet per lo dit noble, doc. segle XV (Bol. Ac. B. L., xi, 73). De aquells diners ell ne armà naus e mes-se en cós a robar de tothom, Pere IV, Cròn. 396.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada