Benvolguts,
I hem de continuar amb el mot economia, que d’ara endavant es podria anomenar directament crisi!
La portada de l’ARA, amb la cara de pomes agres d’en Mas-Colell és patètica:
Els plans del govern de la Generalitat per complir amb els objectius de dèficit per al 2012 i que marquen el límit en un 1,3% centren la portada de l'ARA d'aquest divendres.
· Mas-Colell busca 2668 milions, per complir amb l’1,3% de dèficit el 2012
· Es crearan minitaxes sobre l'aigua, els serveis de justícia o el joc
· S’apujarà el preu del bus, el metro, Rodalies, i Ferrocarrils
· Els pacients hauran de pagar fins a 1€ per recepta
· El gruix de la nova tanda d’ajustos vindrà per la retallada al sou dels funcionaris i per la venda de patrimoni immoble i d’empreses
· La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) rebrà 260 M€ en comptes de 300 i haurà de tancar 2 dels 6 canals actuals de TV3
La Generalitat necessita reduir el dèficit en 2.668 milions durant el 2012 per complir l'objectiu de l'1,3% a què obliga l'Estat. Això suposa un descens molt similar al d'aquest any (2.944 milions), com es pot veure al gràfic que acompanya aquesta notícia.
El dèficit és la diferència que hi ha entre les despeses i els ingressos registrats en un mateix any, per tant, només hi ha dues maneres de reduir-lo: retallant despesa o incrementant ingressos. Pel que ha dit fins ara la Generalitat, sembla que la principal diferència de l'any vinent respecte a l'actual serà que l'augment dels ingressos tindrà més importància en la reducció del dèficit. Mentre que el 2011 la major part de la rebaixa del dèficit va correspondre a reducció de la despesa, el 2012 l'augment dels ingressos guanyarà protagonisme mitjançant l'augment de les taxes universitàries, la introducció del copagament i l'encariment dels impostos que graven la benzina, entre d'altres.
En aquest sentit, ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar que la retallada que s'aplicarà sobre la despesa serà "inferior" al 10% que s'ha aplicat aquest any, tot i que no va voler precisar més. El conseller va recordar que la Generalitat encara no sap si rebrà el fons de competitivitat, dotat amb 1.450 milions d'euros, tot i que el més probable és que no els cobri. El govern espanyol sempre ha dit que pagarà aquests diners quan es liquidin els pressupostos, d'aquí dos anys, i després de les eleccions de diumenge el Partit Popular ja ha dit que no pensa avançar-los.
De totes maneres, la retallada de la despesa a la qual es va referir ahir Mas-Colell no inclou la reducció dels salaris dels funcionaris, segons va explicar ahir una portaveu de la conselleria d'Economia i Coneixement. L'any 2011 la Generalitat es va gastar 5.159 milions en remuneracions de personal, prop d'un 16% del pressupost català.
Les retallades de què ha parlat sempre Mas-Colell són aquelles que es refereixen a la despesa no financera (pagament de deute i interessos, una partida que, de fet, creix) i a la despesa finalista (que són aquelles partides que el Govern rep amb un objectiu ja preassignat, entre les quals hi ha els salaris dels funcionaris).
Les opcions dels partits
PSC, PP i ERC pugnen per negociar els comptes amb CiU
Tant el PSC com el PP i ERC volen jugar en la negociació del pressupost. Al PP (soci de CiU pel pressupost d'enguany) les retallades del Govern li sonen bé. No perden de vista que Rajoy farà el mateix per complir el dèficit. Però el PSC i ERC no volen passar com els que han abocat CiU a l'acord amb el PP. Assumeixen que calen ajustos, però volen reconduir les prioritats.
La reciprocitat a Madrid, la prioritat dels populars
El PP vol, a més d’esdevenir de nou el soci prioritari del Govern en matèria econòmica, tenir travat un aliat a Madrid que li homologui les retallades que farà Rajoy per fer quadrar l’objectiu de dèficit.
ERC s’obre als sacrificis, sense donar un xec en blanc
Els republicans presenten avui la seva alternativa. Si el Govern l’accepta, aprovaran els pressupostos, però no volen donar un “xec en blanc”. Assumeixen la necessitat de fer “sacrificis”, sense oblidar els ingressos. Així, proposen incrementar l’IRPF per a rendes de més de 250.000 euros l’any, un impost a la banca, un impost de patrimoni progressiu i la reinstauració temporal de successions per a grans fortunes. També situen la batalla pel concert entre les urgències.
Crida socialista perquè el Govern accepti negociar
La portaveu d’economia del PSC, Rocío Martínez, entén que “la situació del país exigeix no tancar portes”, tampoc al Govern, a qui va acusar de prioritzar el PP. Aposta per la fiscalitat progressiva.
Respecte a la posició d’ERC en la negociació dels comptes hi ha en el diari ARA una disquisició molt interessant:
Carles Ribera. ERC entra al govern
· “Les esquerres, per immobilisme dogmàtic, estan disposades a regalar també a la dreta el valor ‘austeritat'”
Si llegint el titular heu començat a tenir suors fredes i a reviure malsons, no patiu. El titular no és veritat. Això no vol pas dir, però, que no hagi de ser una possibilitat a explorar per part d'ERC. Tothom sap com està el panorama: Mas, rearmat per les urnes, hi va fort amb la certesa, almenys parlamentàriament, que tirarà milles. En aquest escenari, un partit nacionalment seriós no hauria pas de limitar-se a mirar de fer-se veure en la geometria variable, sinó apostar fort per un pacte de legislatura estable oferint-se fins i tot per entrar al govern. Per diverses raons:
· La primera, perquè si els republicans es miren bé els resultats del 20-N, veuran que continuen perdent pistonada. Per fer d'oposició, doncs, n'hi ha de més ben situats.
· Segona, perquè des de les esquerres algú hauria de reflexionar sobre si el concepte austeritat ha de ser patrimoni exclusiu de la dreta, encara que sigui perquè només faltaria que funcionés i ens tragués de la crisi.
· Tercera, perquè el programa del govern tirarà endavant igualment. Amb algunes mesures que, per cert, només el dogmatisme o la síndrome d'Estocolm tripartida poden veure com a inacceptables.
· Quarta, perquè amb el PP a Madrid cal, més que mai, unitat nacional.
· Cinquena, perquè tampoc tots els consellers d'ERC han de ser tan ineptes com Ausàs, friquis com Carretero o megalòmans com Carod.
· I, sisena, perquè l'última cosa que vol Mas és un pacte amb ERC que el lligui i que el pinti massa indepe a ulls madrilenys. O sigui, que el perill que accepti és baix. Tanmateix, en temps de crisi val més el risc estratègic que, només, la fermesa enrocada dels principis.
En resum, ERC s'hauria de plantejar, sense gairebé cap risc, proposar a Mas d'entrar en el govern. El govern Mas probablement no voldria, però la voluntat d'ERC d'ajudar seria palesa. I d'aquesta manera el PP estaria més lluny i no podria fer més mal! Malhauradament sembla que el dogmatisme d'ERC no li permetrà de fer el gest!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada