divendres, 3 de juny del 2011

02/06/11. La misèria de la política. El peix al cove?

Benvolguts,
Fixeu-vos en la misèria de la política actual. El govern espanyol sap que té tota la impunitat del mon per no moure els traspassos pendents a la Generalitat de Catalunya des de fa generacions. I no hi ha cap fiscal de cap tribunal ordinari o suprem o constitucional que inquireixi per què els traspassos pendents no es realitzen. Impunitat total. Fins que arriba un moment que el govern espanyol (sigui PP o sigui PSOE) s'adona que pot utilitzar la seva impunitat per fer ajupir el govern de la Generalitat, per fer que Mas i Duran hagin de llepar el cul, ben llepat, al manaia de Madrid, en aquest cas Rubalcaba. Aquest arriba i quan està ben llepat diu : "Doncs la fada us concedirà un do: Desbloquejarem el traspàs de Rodalies!" Recordem que en una altra abaixada de pantalons, en aquest cas del tripartit fa un parell d'anys el govern central havia fet veure que traspassaria les Rodalies i de fet havia tingut a bé traspassar només les gorres dels caps d'estació.
I el manaia continua: "Ah, però això té una contrapartida. Ara el gran cap blanc de Madrid vol que no voteu a favor del PP en cas que vulgui presentar una moció de censura o rebentar l'aprovació dels pressupostos espanyols de l'any vinent (que per cert continuen escanyant Catalunya amb una altra volta del garrot vil) i vol  que no poseu traves per a l'aprovació de les lleis pendents".
I evidentment el de Madrid diu el que sigui però pensa:
"I per si de cas, el traspàs de Rodalies només es començarà a moure quan tot hagi arribat a bon fi". Fi de l'espectacle."
Un cop el tracte miserable, barroer i sodomitzant acabat, el govern català, sigui tripartit o CiU aixecarà la copa, com si fossin el Barça de Wembley, i explicarà als súbdits que han aconseguit un gran triomf: peix al cove en solen dir...
Si llegiu la notícia en detall us recordarà el Zapatero de l'Apoyaré el Estatuto. I no ens els podem creure. Ens tornaran a aixecar la camisa...

I ara podem anar a la notícia del Periódico, d’Albert Ollés, periodista: Rubalcaba va estrenar a Barcelona la seva candidatura amb una oferta a Mas.
Uns tasts:
 "José Luis Rodríguez Zapatero no exagerava quan dissabte passat va assegurar que el seu successor en la candidatura a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, és un polític de moviments ràpids, que va arribar a córrer els 100 metres llisos en 10,9 segons. Ni tampoc va ser una fanfarronada l'afirmació que va llançar el vicepresident dilluns al dir que creia saber «com resoldre la relació complexa» entre Catalunya i Espanya. I és que, a més de veloç, Rubalcaba és un expert jugador de mus i aquell dia es guardava una carta que, amb la col·laboració i la complicitat necessària de CiU, pot condicionar l'escenari polític fins a les eleccions generals del 2012.”

 “Segons ha pogut saber aquest diari, la reunió amb Mas i Duran va ser sol·licitada pel dirigent del PSOE, que va sondejar la possibilitat d'obtenir de la federació nacionalista una col·laboració parlamentària estable a Madrid fins al mes de març. Cosa que, bàsicament, es concretaria en el suport dels 10 diputats de CiU al Congrés al pressupost del 2012, l'últim de la legislatura, i a les reformes legislatives vinculades a la negociació dels convenis col·lectius, que manté enfrontats la patronal i els sindicats.”
Com a contraprestació, i segons les mateixes fonts, Rubalcaba va oferir desbloquejar algunes de les inversions en infraestructures que ha sol·licitat els últims mesos l'Executiu català, com ara les concernents al finançament del traspàs de la gestió del servei de Rodalies i dels trens de mitja distància. La gestió de l'aeroport del Prat podria ser un altre dels temes que s'incloguin a la carpeta.”

“Però aquí no s'acaba tot. La consignació a finals d'aquest any dels 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat també va estar damunt la taula.”

“Posats a prometre, fins i tot es va parlar d'obrir el meló del pacte fiscal, la mare de totes les reivindicacions que CiU té pendents a mitjà termini amb l'Executiu espanyol. Un compromís del titular de la cartera d'Interior supeditat, en aquest cas, a si aconsegueix succeir també Zapatero com a pròxim inquilí de la Moncloa.”

David Miró de l’ARA veu la reunió així:
Aquesta és la típica reunió que es fa amb la idea que després serà explicada, perquè els resultats operatius són inexistents, però ajuda als interessos de les dues parts. CiU es veu reforçada en el seu rol de força central a Catalunya i amb influència a l’estat, i Rubalcaba fa veure que està disposat a fer gestos cap a Catalunya. Nihil sub sole novum. El dia que als dirigents catalans no els calgui explicar les visites que fan o reben de polítics espanyols haurem fet un pas endavant.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada