Benvolguts,
Avui actualitzem les notícies sobre el Corredor mediterrani o Eix Mediterrani. Ja sabeu que és un tema recurrent en aquestes Reflexions i que ha sigut comentat en una dotzena d’apunts. Busqueu en el Bloc i trobareu les referències. El darrer cop que en varem parlar fou el 21 de març.
El problema continua sent complex: els països europeus tenen un ample de via estàndard incompatible amb l’ample ibèric. Dintre d’Europa és molt fàcil que els trens de passatgers, els de mercaderies i si cal els TGV rodin per les mateixes vies en cas de necessitat o segons els pressupostos disponibles. A Espanya es va decidir, en època de borratxera econòmica, a fer una xarxa radial de trens d’alta velocitat (TGV) d’ample europeu, però no es va contemplar la necessitat molt més peremptòria de fer que la xarxa permetés també el pas de trens de mercaderies, ni es van preveure les interconnexions amb l’antiga xarxa d’ample ibèric. Una decisió feta amb un criteri demencial, no tenint en compte l’eficiència i el retorn de la inversió, sinó la possibilitat megalomaníaca d’unió de Madrid amb TOTES les capitals de província. Criteri sense cap argument vàlid. El TGV Madrid-Sevilla, el Madrid-Barcelona i el Madrid-València perden diners des de la seva concepció, ja que el nombre d’usuaris és només el 50% a Sevilla, el 60% a Barcelona i menys del 50% a València del que caldria, només per poder amortitzar costos de manteniment, sense parlar de l’amortització del capital invertit que oscil·la entre 50.000 milions i 100.000 milions d’euros si s’acaba tota la xarxa.
I de les mercaderies no se n’havien preocupat. Quan se’n van preocupar el govern espanyol va decidir travessar el Pirineu per Osca, quan tal com explica l’article que segueix més del 50% de població, de PIB, de producció industrial, de producció agrària i més del 65% del trànsit portuari d’Espanya cau dintre de l’eix mediterrani. A part d’aquesta dada, fer pujar trens de mercaderies fins a més de 1000 metres, com està projectat, redueix brutalment la capacitat de transport, i a més deixa desconnectada la zona des del nord del País Valencià fins Perpinyà.
La notícia d’avui actualitza la informació del 21 de març:
Ferrmed demana un últim esforç en el 'moment clau' per pressionar a favor del corredor mediterrani
Es preveu que la decisió final d'incloure aquesta infraestructura en la xarxa de vies prioritàries de la UE es prengui aquest setembre.
Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, creu que ara 'és el moment clau' perquè totes les institucions i agents econòmics i socials pressionin a la Comissió Europea en defensa de l'interès que té la decisió de qualificar 'd'estratègic' l'eix del mediterrani.
Segons Amorós, aquest juliol, però 'més probablement' el setembre, la Comissió Europea decidirà els corredors principals de comunicacions viàries i ferroviàries del continent europeu, cosa que suposarà tenir la possibilitat de tenir finançament europeu per la construcció d'aquestes infraestructures paneuropees. Tot i que Ferrmed porta treballant per aquest objectiu durant set anys, Amorós creu ara 'és el moment clau' per pressionar ja que el govern espanyol ja ha avançat que no prioritzarà la infraestructura mediterrània per davant de les opcions pel País Basc o l'Aragó.
El secretari general de Ferrmed ha participat en una conferència convocada per al Cercle d'Infraestructures en unes instal·lacions del Port de Barcelona. Amorós ha explicat que tot i que la Comissió Europea faci pública la decisió aquest juliol o setembre, la proposta encara haurà de passar pel tràmit habitual del Parlament i del Consell de Ministres europeus, cosa que suposa afegir un tràmit d'un any més com a mínim.
En relació amb el govern espanyol, Amorós diu que manté la defensa per igual dels tres corredors a la Península Ibèrica: l'eix Atlàntic, l'eix central i l'eix mediterrani. El secretari general ha dit que la pressió de les institucions i dels agents socials i econòmics s'ha de fer intentant convèncer a la Comissió Europea que entre els tres eixos que defensen les autoritats espanyoles, l'eix del mediterrani és el que està econòmicament més justificat.
La població que es concentra a l'entorn de l'eix mediterrani suma el 50% de la població espanyola, prop del 50% del PIB espanyol, el 55% de la producció industrial, el 50% de la producció agrària, el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, el 65% del tràfic portuari (sense tenir en compte el trànsit de les Illes Canàries) i el 60% de les exportacions espanyoles.
I això és el que hi ha! A veure si ens desconnectem d'Espanya d'una puta vegada!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada