Benvolguts,
En Macià Mas és l’únic dels meus amics que ha respost més d’un cop a la meva crida demanant col·laboració, ja que jo no donava l’abast. Avui m’acaba d’enviar un comentari molt interessant que publico immediatament. Es refereix a la llei electoral que mai no hem tingut perquè mai, en 33 anys i 8 legislatures, els dos partits majoritaris de Catalunya PSC(PSC-PSOE) i CiU no s’han posat d’acord. Ja els va bé el sistema actual, que tal com explica l’article que en Macià esmenta difícilment ningú recorda els noms d’algun dels parlamentaris d’un partit com CiU que va treure 62 diputats o del PSC que en va treure 28, elegits en les darreres eleccions. Tal com alguna vegada hem explicat, amb la llei electoral actual emanada directament de la Consti del 78 els partits tenen els diputats com si tinguessin cromos o cartes o fitxes. No són persones sinó només números. Ja saps per endavant com aniran les votacions. Mai cap dels 26 diputats del PSC(PSC-PSOE) a Madrid ha votat diferent del que vota el PSOE. O tampoc al Parlament de Catalunya, per exemple en la darrera votació del 13 d’abril sobre l’esmena a la totalitat presentada conjuntament pel PSC(PSC-PSOE), el PP i C’s sobre la proposició de llei de Solidaritat per una Declaració unilateral d’independència, van donar CiU o ICV llibertat de vot als seus diputats. Els van manar que s’abstinguessin que és una manera “light” de dir que “nanay del Paraguay”. Però en altres països es fa de diferent manera, com explica l’articulista o com proposa en Macià. Vegem el text de la Reflexió d’en Macià Mas:
“Benvolgut amic,
En les meves circumstàmcies habituals, t'adreço uns comentaris que m'han inspirat l'article publicat a l'Avui d'ahir dissabte 7, titulat "Democràcia sense llistes", signat per Germà Capdevila.
Clarament estic d'acord amb les seves reflexions, i em fa enyorar -si es pot enyorar una cosa que no s'ha tingut mai en aquest país-: Una llei electoral com cal, i que reclama l'autor de l'article.
En el meu llibre, inacabat perquè arribava tard i que mai es publicarà, vaig escriure un esbós de llei electoral que fixava uns principis que crec escaients mencionar després de llegir l'article, i que transcric:
"...van presentar un esborrany de llei electoral, on es determinava un representant al Parlament per cada vegueria, dos representants per comarca, un per cada una de les trenta-cinc ciutats més grans del país (que seria el propi batlle sorgit de les eleccions municipals), i un per cada cent mil habitants per districtes establerts en funció de la distribució geogràfica de la població, elegits de llistes obertes dels partits, aplicant el sistema D’Hondt..
En les meves circumstàmcies habituals, t'adreço uns comentaris que m'han inspirat l'article publicat a l'Avui d'ahir dissabte 7, titulat "Democràcia sense llistes", signat per Germà Capdevila.
Clarament estic d'acord amb les seves reflexions, i em fa enyorar -si es pot enyorar una cosa que no s'ha tingut mai en aquest país-: Una llei electoral com cal, i que reclama l'autor de l'article.
En el meu llibre, inacabat perquè arribava tard i que mai es publicarà, vaig escriure un esbós de llei electoral que fixava uns principis que crec escaients mencionar després de llegir l'article, i que transcric:
"...van presentar un esborrany de llei electoral, on es determinava un representant al Parlament per cada vegueria, dos representants per comarca, un per cada una de les trenta-cinc ciutats més grans del país (que seria el propi batlle sorgit de les eleccions municipals), i un per cada cent mil habitants per districtes establerts en funció de la distribució geogràfica de la població, elegits de llistes obertes dels partits, aplicant el sistema D’Hondt..
Es volia defensar al màxim les relacions de proximitat i equilibrar el pes de població de les grans ciutats amb la representativitat del món rural, tant important al país. El parlament sortit de les urnes, nomenaria un cap de govern i aquest nomenaria els seus ministres, sense oblidar la responsabilitat dels partits minoritaris.
Es votaria un President de la República per votació universal, on es podria presentar com a candidat qualsevol persona nascuda a Catalunya o amb un mínim de vint anys de residència. Seria la societat civil, i no els partits polítics ni el Parlament, qui elegiria el seu cap, per un període renovable de sis anys, amb un màxim de dotze.
A les eleccions municipals , els electors triarien el candidat que consideressin més idoni i competent per a la millor administració del seu municipi. Les campanyes electorals haurien d'emfatitzar les capacitats de cada candidat, independentment dels objectius generals dels partits, que com a tals no podrien participar en les campanyes..."
Són moltes les coses que tenim pendents, i que caldrà fer immediatament després d'assolir la
independència... Quin gust i quina feina més agradosa...!!!
Fins a la propera...
Macià”
Ja veieu que hi ha gent optimista i amb empenta. Agraïm-los l’esforç i ajudem-los dintre de les nostres possibilitats…
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada