divendres, 29 d’abril del 2011

29/04/11. Un magistrat de Lérida

Benvolguts,

D'entrada un acudit del JAP:

Avui, en llegir els diaris he tingut un desengany!

Jo em pensava, d’antuvi, que després de les declaracions d’un jutge espanyolista (cal posar-hi l’adjectiu o és un pleonasme?) de Lleida en els diaris d’ahir, vegi’s l’article Un jutge veu “falta de respecte” en l'ús del català als jutjats, aquest jutge seria suspès de càrrec i sou i se l’acusaria de menyspreu al país on treballa i a la llengua d’aquest país. I això no ha passat!

Per què? Doncs perquè jo no em recordava de la demolidora sentència del TC. D’acord amb la sentència del TC sobre l’Estatutet, aquest senyor té perfecte dret a actuar d’aquesta manera!

Un parell de perles de les declaracions del jutge:
La Generalitat de Catalunya és una simple “administració regional espanyola” i la pretensió dels lletrats que la representen davant els tribunals de fer servir el català en els procediments és “una deliberada falta de respecte i de mínima educació”.”
“L'expedient ha estat tramitat en castellà, fet que demostra que l'administració regional catalana sap fer servir el castellà perfectament, fins i tot el fa servir quan li convé (en aquest cas per cobrar una multa de trànsit)”.
“Resulta quasi increïble que una administració regional espanyola pugui renyar un funcionari espanyol pel fet d'utilitzar l'idioma espanyol als tribunals espanyols”.”

I jo he d’acceptar que té raó. Ho diu el TC. Vegeu la Reflexió de 29 de juliol del 2010. El català segons la sentència del TC és NO PREFERENT.

El meu primer raonament (que insisteixo que és fals) fa que avui també Carles Ribera a l’Avui escrigui l’article: Un magistrat de ‘Lérida' on es queixa del capteniment del jutge i de la politització de la justícia (i no parla de Montesquieu, però en podria parlar). Explica que aquest individu és catalanòfob, que destil·la fel, que filtra odi, i que no li fa ràbia sinó pena.  

Però que quedi clar, la sentència del TC, barrejada amb el franquisme sociològic que impregna el 95% dels habitants de l’estat, incloent-hi els ciutadans que viuen a Catalunya, formen part dels ingredients del sinistre còctel que cada dia ens hem de prendre com a aperitiu. El còctel permet, estimula i dóna la raó a aquests individus. La culpa és de l'estat de les autonomies!
Solució? Jo la sé. I vosaltres?
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada