dimecres, 27 d’abril del 2011

27/04/11. La pallassada de la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya a El País

Benvolguts,

Avui parlem de la Molt Honorable senyora de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya fent el pallasso, posant disfressada pel diari El País...

Sort de les hemeroteques digitals! Precisament El País del 18 d’agost del 2004 explica com totes les ministres del govern Zapatero van fer el pallasso posant per a la revista Vogue, com si fossin estrelles de la passera. La revista Vogue és una revista fashion, vegi-se’n la pàgina web Vogue.es per saber de quin peu calcen. Recordo que, fa 30 anys, en una entrevista al director de la revista Elle, francesa, i suposo que similar a la Vogue, quan li van preguntar quin era l’objectiu de la revista va respondre que la seva missió era posar un bri de cultura entre dos anuncis de sostenidors. La Vogue deu ser semblant, però sense cultura!

També recordo la portaveu del PP Soraya Saenz de Santamaria posant de “mujer fatal” per El Mundo, amb seqüeles no sé si falses en què la mateixa foto està enquadrada en la coberta de l’Interviu. Respecte a la foto de coberta de El Mundo un tal Gonzalo Sagnier es pregunta: “¿Cual es el recóndito misterio por el que las mujeres ministras (o ministeriables) de este país tienen la irrefrenable necesidad de reafirmar su feminidad fotografiándose en revistas de moda y cotilleo? Es como si Zapatero tuviera que enseñar pecho lobo o Rajoy ir en pantalón corto marcando propiedades. Dígame Ud. que le sugiere una mujer vestida de fiesta, sentada en el suelo sin zapatos y medias en un hotel. Y con un escote cuanto menos generoso?”
I a un altre graciós en el web Batiburrillo se li acudeix dir que: “Está claro, que si despejamos la situación del morbo que produce ver a una madre de la patria preguntándonos con la mirada si tomamos una copa o qué, o primero o qué y luego la copa, convendrán conmigo que si la fotografiada resulta ganadora del concurso Miss Abogacía del Estado, lo será por falta de concurrencia.”

Com es veu la irrefrenable necessitat és comuna a tota la fauna femenina de la política espanyola (aquí i sent qui és l’artista no cal distingir entre catalana i espanyola). Llàstima que jo no en sàpiga però espero que continuïn surtin graciosos com els esmentats fotent-se’n encara més del trist paper que fan les “mares de la pàtria” (tampoc cal distingir quina pàtria).

Per últim us presento, tal com la publica El País, la ridícula i esperpèntica foto de la Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya Núria de Gispert i Català, que sembla una bruixa disfressada de fada:


Ja veieu que continuem sent en un país d’opereta. Valle Inclan al 1920 ja ho feia dir al seu personatge Max Estrella a Luces de Bohemia que “España es una deformación grotesca de Europa”. Doncs això! De Valle Inclan i de Max Estrella ja en tornarem a parlar més endavant.


Joan A. Forès
Reflexions

1 comentari:

  1. Calla, calla, que a mi m'encén doblement!!!

    De fet, ja no recordo com va anar, però recordes quan un diputat del congrés del PP va menysprear una dona (crec que per com vestia), i totes les diputades del congrés van voler fer una carta conjunta queixant-se i les del PP no ho van seguir?

    Doncs això, és trist que actualment el concepte gènere encara marqui què se suposa que has de fer o "tragar" pel fet de ser dona i què no. I que dins de l'agenda de dona hi hagi en el calendari aparèixer en una revista fent el pallasso.

    ResponElimina