divendres, 8 d’abril del 2011

08/04/11. Balances fiscals, Dèficit fiscal i Espoli fiscal (1)

Benvolguts,
Malgrat que tots hem sentit parlar de les balances fiscals, del dèficit fiscal i de l’espoli fiscal, de manera que gairebé en podríem dictar una lliçó magistral, fem un repàs de l’estat de la qüestió.
Antecedents. Vilaweb 16/07/2008: Primer cop que es publiquen les BALANZAS FISCALES DE LAS CCAA CON EL SECTOR PÚBLICO ESTATAL.

Es  publiquen després d’un munt d’anys reclamant-les. El 2008 és el primer any que el govern espanyol les va publicar, malgrat que hi havia hagut aproximacions no oficials de caixes i bancs i estudis d’economistes i fins llibres. Com que el sentiment a Catalunya era que un cop publicades quedaria clar que Espanya ens estava afanant el 10% del nostre PIB, 20.000 milions d’euros cada any, i que això era tant monstruós que portaria a rectificar immediatament, els nostres ocellets, ai, els nostres polítics, no van usar l’argumentació de les balances fiscals publicades pel propi govern i van tornar a confiar en els “honestos germans grans del PSOE” quan es va discutir l’actualització de la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).

López Tena en el llibre Catalunya sota Espanya del març del 2007 havia explicat: “La publicació per part de l’estat de les balances fiscals no ha estat mai feta per cap govern espanyol, malgrat l’acord del Congrés l’any 1997, a iniciativa de CiU, votada favorablement i reiteradament pels socialistes quan eren a l’oposició i refusada reiteradament quan han estat en el govern. El govern del PP sempre s’hi ha negat”.

El document del 2008 del govern espanyol analitza les balances fiscals des de 2 punts de vista: Òptica càrrega-benefici i Òptica fluix monetari. I encara en fan quatre i dues variants. Totes les balances donen els tants per cent de dèficit o superàvit de cada comunitat autònoma i estan referides al PIB de cada comunitat.

Jo no estic preparat per entendre les subtileses que mostren, però crec que sí que n’estic per treure conclusions a grans trets.

Hi ha un element distorsionador en totes les variants que fa que la Comunidad de Madrid sigui la que mostra més dèficit (per tant els catalans, valencians i balears que venen al darrere per què cony es queixen!).
López Tena en el llibre esmentat alerta sobre aquesta trampa:
·         “Les grans empreses, bancàries, asseguradores o industrials estan forçades a tenir les seus a Madrid i per tant paguen els seus impostos a Madrid, quan la seva activitat és per tot arreu i en segons quins casos com Endesa (Fecsa-Endesa pels panolis catalans) tenen tot el seu negoci fora de Madrid
·         La despesa pública feta a Madrid és distribuïda a efectes comptables entre totes les comunitats autònomes, amb l’argument que beneficien tothom (la inversió al Museo del Prado o al Princesa Sofia s’imputa en part a Catalunya, però la del MNAC només s’imputa a Catalunya). Aquesta imputació proporcional a tothom del que es gasta a Madrid inclou totes les despeses centrals dels ministeris, entre elles el sou de 400.000 funcionaris que viuen, treballen i gasten a Madrid però que compten en part com a despesa pública  feta a Catalunya.”

Si obriu l’enllaç balances fiscals veureu que mostra les balances fiscals del 2005 del Gobierno de España. Vegem-ne un exemple qualsevol:





















Si s’analitzen els 6 gràfics, que són força semblants es constata que:
·         Les comunitats amb més dèficit fiscal són en totes les aproximacions: Madrid, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Euskadi i Navarra, amb dèficits del 6% al 10%
·         Les comunitats amb més superàvit fiscal són: Extremadura, Galícia, Astúries i Ceuta i Melilla, amb superàvits del 6% al 18%
Del que se’n pot concloure que:
·         Els països catalans sempre perden (amb Madrid ja hem explicat que passa i Euskadi i Navarra per ser comunitats forals utilitzen uns altres barems)
·         Extremadura, Galícia i Astúries sempre guanyen molt, però Andalusia i les Castelles deu n’hi do!

Cal recordar que les comunitats com el Quebec o els Lands alemanys tenen un dèficit com a màxim del 4%, i que està demostrat que un dèficit superior paralitza i empobreix el país que el pateix.
Es pot accedir a un magnífic estudi d’ERC presentat el novembre del 2010 i del que no se n’ha fet massa publicitat,  de nom La viabilitat econòmica de Catalunya Estat. Dóna dades encara més detallades del que hem explicat aquí, així com dades complementàries.
Es pot accedir a l’enllaç amb la notícia i comentari complet de Vilaweb del 2008 de nom “Les balances fiscals accentuen la reivindicació d'un finançament més just”.

A la notícia de Vilaweb es veu com el 2008 semblava que s’obria una escletxa: canvi de model de finançament, tractament fiscal injust, corregir la greu situació d'espoli fiscal, les patronals catalanes han criticat que el govern espanyol vulgui ignorar els resultats de les balances fiscals per negociar el nou model de finançament, etc.
I què? Què s’ha fet des del 2008? No res! No res!
Els nostres polítics són uns llondros!

Seguirà...

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada