Benvolguts,
Avui hi ha dues informacions sobre et Tribunal de Orden Público (TOP). La majoria de catalans no saben què era el TOP. Però molts el recordem en tota la seva cruesa i ara val la pena de fer-ne esment.
La primera informació la comentem avui i l’altra la comentarem demà.
A l’Avui hi ha un article de Mossèn Josep Dalmau, castigat el 1977 per la jerarquia eclesiàstica i exiliat al poblet de Gallifa des d’aleshores.
El títol és Mossèn Dalmau. Del TOP al TC:
Mossèn Dalmau explica el naixement del TOP i demostra com el TC és el successor del TOP, amb mèrits propis i amb nota.
Comença explicant com el que ens varen vendre com a “canvi democràtic”, inicialment previst per la voluntat política de fer desaparèixer el franquisme va resultar en que els esclaus o súbdits (ara en diuen ciutadans) del règim franquista varem haver de suportar com després de mort el sanguinari dictador el seu “atado y bien atado” va funcionar i encara està funcionant avui!
Mossèn Dalmau explica que va descobrir un cop acabada la Constitució com s’hi havia introduït l’entitat Tribunal Constitucional (TC), creat per Suárez el 1977, i com li dedicaven un edifici sencer exprés per fabricar sentències a favor de la Constitució i per tant contra el poble. Mossèn Dalmau recorda que fou el primer capellà processat a l’Estat Espanyol (no hi compta els capellans bascos que varen sofrir judicis sumaríssims per part de tribunals militars de l’exèrcit d’ocupació i que varen ser afusellats a continuació).
Explica com va fer veure als futurs i inexperts diputats del parlament de Catalunya (altrament dit de la senyoreta Pepis), que el TC si no era una còpia del TOP s’hi assemblava molt, pels fidels membres que els representen, els continguts i la feina que realitzen.
Continua explicant com ell i tres altres súbdits del règim franquista foren jutjats i condemnats pel TOP, creat expressament aquell any 1960 per perseguir els dissidents ja que els tribunals ordinaris, els tribunals militars i el Suprem no es varen sentir jurídicament competents per continuar la farsa en aquell cas.
El TOP va néixer amb jutges triats i amb un sou superior al dels altres magistrats com a “plus d’obediència”.
El delicte dels quatre súbdits era encapçalar un manifest de 234 súbdits més demanant que es revisés i verifiqués el rumor que corria sobre la tortura soferta a la comissaria de Via Laietana per Jordi Pujol.
Continua Mossèn Dalmau dient que ara que el TC, ha començat a vomitar dards enverinats a mansalva contra Catalunya, què ens toca fer?
Continua dient que un articulista del mateix diari va escriure fa poc que, sense eufemismes, “Espanya està en guerra contra Catalunya”, i jo hi afegeixo que del 36 al 39 també va estar en guerra contra Catalunya, i ens va guanyar. I proposa que alguna entitat del tipus de la “Convenció per la Independència” iniciés un recurs legal contra l’esmentat TOP (ai, TC), que vomita sentències legals però no legítimes, com ja han fet dos ciutadans, Quim Torra i Jordi Cortada al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg.
Acaba dient que la gent del carrer creu que alguna cosa s’ha de fer per protestar, qualsevol cosa menys callar i viure subjugats...
Doncs la gent del carrer ha d’ajudar a que el Parlament declari la independència...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada