diumenge, 2 de gener del 2011

02/01/11. Greu error, el nomenament de la senyora Bozal. Un cognom que diu molt del que ens espera.....

Benvolguts,

Cal que seguim parlant de la idoneïtat de la senyora Bozal a l’Executiu?

L’iniciem amb una frase humorística d’un comentari d'un lector de l’ARA: “Greu error, el nomenament de la senyora Bozal. Un cognom que diu molt del que ens espera.....”

A l’Avui li dediquen un article de títol “Bozal i la unitat d’Espanya”. Dóna més relleu al que sabíem de l’afer d’Arenys de Munt:
La implicació de Fernández Bozal en l'afer de la consulta d'Arenys va anar més enllà de la tasca de coordinació pròpia de la responsable d'uns serveis jurídics d'aquest nivell, ja que va ser ella mateixa la que va firmar els dos escrits presentats al jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona contra l'acord del ple (de l’Ajuntament d’Arenys de Munt) en què es va decidir fer costat a la consulta.”
...
“Va ser aleshores que Fernández Bozal va intervenir, presentant els dos escrits, en una estratègia que perseguia aconseguir una sentència favorable als interessos de l'Estat que servís per frenar altres possibles consultes. La sentència definitiva del cas encara no s'ha dictat."

Fernández Bozal va ampliar aquesta línia argumental l'escrit, del 20 d'octubre del 2009, en què subratllava: “Estimem que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la seva sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general, i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política”.

Val a dir que sabia aplicar la llei (de l’estat de dret que diu ella):
“Bozal entenia que, amb l'acord del ple, Arenys de Munt assumia com a pròpia la consulta i es col·locava fora de la llei. “Autonomia no equival a sobirania, tal com ha indicat el Tribunal Constitucional, ni pot vulnerar els àmbits competencials d'altres administracions públiques”, va escriure.”

Immediatament, com no podia ser d’altra manera, ja que forma part de l’ADN d’individus d’aquesta mena, va comparar Arenys amb els ajuntaments “pro etarres” d’Euskadi:
“Fernández Bozal va cloure el seu argumentari exposant que un ajuntament no pot donar “cobertura legal a una activitat que l'ordenament jurídic prohibeix”. Va complementar l'argument amb referències de jurisprudència sobre diversos casos d'ajuntaments del País Basc que havien organitzat actes “proetarres”, com ara el de Gatika, i les sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que els prohibien.”

Cal recordar que usar com argument en contra de les consultes populars a Catalunya els conflictes d’Espanya amb els ajuntaments d’Euskadi, conflictes que provenen de l’aplicació de la sinistra Llei de partits, és d’una baixesa del “tot s’hi val” impressionant. Per si no ho recordeu la Llei de Partits es va crear el 2002 per tal d’eradicar encara més els abertzales al seu país. Fou aprovada amb els vots del PSOE, del PP i de CiU i d'algun altre partit. En tornarem a parlar!

I també cal recordar el que dèiem ahir dels Tribunals Superiors de Justícia de les “Comunidades autónomas” que ja es veu que estan creats per intervenir en el “pre-crim” de manera semblant a la brigada del cap de policia Tom Cruise de la pel·licula d’Spielberg “Minority Report”. També en tornarem a parlar!

L’article acaba:
“La contundent actuació de l'advocacia de l'Estat va comportar una resolució judicial que prohibia de dret, i no de fet, el referèndum. Tot plegat va encendre, i molt, el debat polític aquella tardor. L'hemeroteca és testimoni de les moltes reaccions que aleshores es van produir entre la classe política del país. El que era cap de l'oposició, Artur Mas, va qualificar l'actitud de l'Estat de “ridícula i desproporcionada”, i Felip Puig, ara conseller d'Interior, va dir: “Si fos veí d'Arenys, no hauria dubtat a votar que sí a la independència”. En canvi, Montserrat Tura, que dimecres va donar el relleu a Bozal, en el rol de consellera va contemporitzar: “La llibertat no és el que ens agradaria fer, sinó el que la llei ens deixa fer”.

En resum, i per un cantó cal canviar les lleis, i per altre tal com dèiem ahir aquesta senyora és eficaç, és llesta i fins ara ha tingut molt clar qui era el seu amo. No sabem si continuarà tenint el mateix amo, si en tindrà un altre o si en tindrà dos i en aquest cas, com cantaven l’Antonio Machin i posteriorment La Trinca:  
“yo no puedo comprender,
cómo se pueden querer,
dos mujeres a la vez, y no estar loco.”

Per tant no comprenc “què hi fa una senyora com aquesta en un govern com aquest”.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada