dijous, 23 de desembre del 2010

23/12/10. El Tribunal Suprem contra Catalunya

Benvolguts,

Ara veurem què en diuen els diaris sobre la garrotada del TS. Començarem amb un dibuix que val més que mil paraules! I aquesta envestida era la penúltima. Bé de fet sempre és la penúltima perquè la nova sempre s’està gestant...


Què en diuen els diaris:
Josep M. Freixanet, diputat d’ERC fins avui, dóna la seva visió a nació Digital. Un article recomanable! Dos paràgrafs i les conclusions:

“Les llengües no s'aprenen primer i s'utilitzen després; les llengües s'aprenen quan s'usen. En un programa d'immersió la llengua no és ensenyada com un objectiu en si mateixa sinó que és utilitzada per a fer coses amb altres, coses que no són solament, ni sovint primordialment, lingüístiques.

Una de les conseqüències immediates d'aquest argument és que quan més dominant sigui una llengua, per exemple el castellà a Catalunya, més contextos d'ús tindrà assegurats. Dominant serà doncs aquella llengua que pugui ser utilitzada arreu, per a totes les finalitats, amb tot tipus d'interlocutor, i amb totes les tipologies textuals. De la mateixa manera, el grau de minorització d'una llengua, el català, no correspondrà ni al nombre de parlants que tingui, ni exactament al nivell de competència que aquests tinguin de llur llengua, sinó a les oportunitats que aquest parlants disposin per a utilitzar-la, si bé aquestes possibilitats d'ús influiran en la seva competència.

La llengua ha estat un espai de cohesió, de trobada per una Catalunya que ha acollit persones d'arreu, que han acabat abraçant-la com a país propi.
Les estructures d'estat d'Espanya, com el poder judicial, ja sigui com Tribunal Constitucional o com a Tribunal Suprem, intenten desballestar el cos nacional de Catalunya, l'objectiu és clar.
Som un sol poble, no uniforme, però relligat per la llengua. Qui vulgui destruir aquest vincle no ho fa per res més que per trencar la convivència al nostre país, per debilitar-lo com a subjecte polític i històric que és.

També l’Editorial a l’Avui de títol “Andanada contra Catalunya”. Uns paràgrafs:

Era qüestió de temps. La sentència del Tribunal Constitucional que ara fa mig any va revocar, amb la retallada de l'Estatut, la voluntat del poble de Catalunya, va significar en realitat el llançament d'una potent bomba de rellotgeria legal sobre l'autogovern català. A poc a poc, amb tongades de resolucions judicials des de diferents instàncies, aquest cop d'estat legalista contra la sobirania popular de la nació catalana està esclatant sobre les institucions i la societat. La llengua n'és la principal, però no l'única, víctima propiciatòria. Va encetar l'ofensiva judicial a l'octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
amb dictàmens contra els reglaments d'usos lingüístics d'algunes diputacions i ajuntaments.

Dos mesos després, el Tribunal Suprem ha intentat dinamitar trenta anys de cohesió social i normalització lingüística pacífica i sense tensions socials ni ciutadanes. El cop ha estat fort i podria resultar irreversible per a una llengua catalana que fins i tot la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, en boca del seu director, ha reconegut que necessita protecció i que aquesta preservació passa pel sistema d'immersió lingüística vigent.”

“Cal recordar, a més, que aquesta maquinària s'ha activat en bona part per culpa de l'actitud profunda i decididament hostil i anticatalana d'una formació política com és el Partit Popular, que amb el seu recurs contra l'Estatut va encendre la metxa de l'ofensiva contra l'autogovern i els pilars bàsics de les llibertats catalanes. Una actitud esperonada i atiada per la fúria anticatalana de Ciutadans que ha desembocat en una cursa de paroxisme ultranacionalista espanyol que sembla que no té aturador.”

I aquests articles estan fets abans de saber-se que el govern Zapatero-Rubalcaba ha dut al TC la Llei de Consultes Populars aprovada pel tripartit el 10 de març d’enguany, amb els vots en contra del PP i de CiU!.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada