Benvolguts,
Gràcies al Wikileaks (si no existís l’hauríem d’inventar) sabem cada cop més que el conjunt de tots els països del mon tenim un Tribunal Constitucional materialitzat en els poders fàctics, econòmics, polítics que ens condicionen absolutament sense adonar-nos-en.
Vegem avui què ha sortit per Wikileaks respecte a la Ministra de Cultura d’Espanya, que ens recorda els alarits dels de la cabra a la guerra del 36-39 d'Espanya contra Catalunya: Viva la Muerte y Abajo la Cultura!
Recordem, d’altra part que TOTES les competències de Cultura foren transferides ja fa molts anys a les comunitats autònomes i per tant el Ministerio de Cultura no té raó d’existir, ni de tenir pressupost, ni de duplicar per tant els funcionaris de cultura de les comunitats autònomes. De fet és un okupa fomentat pels diversos governs alternatius del PSOE i del PP.
Dos enllaços:
De Directe.cat:
“La ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde, va criticar obertament la Llei del cinema català durant una trobada amb l'ambaixador dels Estats Units a Madrid, Alan Solomont el passat mes de febrer. La socialista va titllar la llei (que encara havia de ser aprovada pel Parlament) de ser 'antinatural' i 'desequilibrada', mentre que també va assegurar que treballaria per evitar la seva aplicació en considerar-la 'arriscada' davant l'oposició de les majors i les distribuïdores de cinema. Gónzalez-Sinde va explicar a l'ambaixador que 'fins i tot els catalans prefereixen veure el cinema en castellà'
Sembla que la ministra parla per boca d’ase, no té cap dada que justifiqui els seus mots i en canvi pontifica. Tanmateix, gràcies al Wikileaks ens n’hem assabentat!
De El Periódico, el periodista Toni Molla conclou:
El menyspreu de la ministra pel català contrasta amb els seus laments sobre l'incert futur de la llengua espanyola al mercat nord-americà expressats en la clausura -amb Juan Luis Cebrián (Prisa) i Pere Portabella (Fundació Alternatives)- del II Fòrum d'Indústries Culturals en Espanyol, on es van debatre les possibilitats de les empreses hispanes als EUA. Es tracta de la mateixa doble vara de mesurar que exhibeixen els jacobins francesos a l'enjudiciar de manera diferent els parlants francesos del bretó o el català i els francòfons del Canadà. La senyora ministra prefereix alegrar les orelles de les majors que vetllar, tal com exigeix la Constitució espanyola a l'article tercer, per «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya». Wikileaks demostra que la tecnologia enterra vells conceptes al voltant de la comunicació i la política. Hauríem de treure'n conclusions.
Podem estar segurs que un ministre del PP no ho hauria fet millor.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada