Benvolguts,
Les hemeroteques tenen utilitat.
En l’article del 12 d’agost d’Emili Bella a l’Avui apareixen unes opinions de l’articulista que Carod no ha negat, per tant són reflex del seu pensament (o del seu pensament en aquell moment). Com que ha plogut molt des d’aquell dia val la pena repassar algunes de les opinions de Carod.
· Carod voluntàriament (?) enretirat de la “pole position”:
o “No troba cap partit que lideri l’estat d’ànim “d'afirmació nacional i democràtica” manifestat en la gran protesta per la retallada de l'Estatut del Tribunal Constitucional que va omplir el mes passat els carrers de Barcelona”.
· Carod saluda l'aparició d'altres forces polítiques independentistes:
o “Com ara Solidaritat Catalana (de Joan Laporta) i Reagrupament (de Joan Carretero), ja que “no és normal que en un país que treu un milió i mig de gent al carrer reclamant la independència només hi hagi un partit independentista”.”
· Carod diu que s’haurà d’aclarir si Esquerra és la casa comuna de tots els independentistes:
o Davant la possible fragmentació de l'espai sobiranista parlamentari que fins ara ha retingut ERC com a força hegemònica, el vicepresident va reflexionar que “s'haurà d'aclarir si Esquerra és la casa comuna de tots els independentistes o si els independentistes que no siguin d'esquerres han d'anar a un altre lloc”.
· El centredreta independentista:
o “Precisament, des de la direcció d'Esquerra destaquen que l'aparició d'altres opcions polítiques sobiranistes omple un espai al centredreta independentista fins ara orfe (obviant el sector independentista de Convergència, cada vegada més accentuat i present en la vida política i en els espais de decisió del partit).”
· Carod primer saluda Carretero i Laporta i després:
o “D'altra banda, respecte de l'aposta de l'expresident del FC Barcelona de crear un front comú sobiranista, Carod-Rovira considera que “no va en la direcció” en què creu.”
· El debat intern d’Esquerra:
o “Malgrat els set anys de govern a la Generalitat, el dirigent republicà va lamentar l'existència d'una vella disjuntiva en el seu partit: els republicans encara es debaten entre “una cultura d'oposició i marginal” i esdevenir un partit de majoria amb voluntat de govern.”
· Declaració unilateral d'independència:
o “Convençut que Catalunya no farà cap més Estatut, Carod-Rovira va apostar per una declaració unilateral d'independència, “l'únic mecanisme que Espanya entén”, atès que “ja s'hi va acostumar” al segle XIX amb els països llatinoamericans.”
En resum sembla que tot sigui una mica confús:
· Carod no troba cap partit que lideri l’estat d’ànim d'afirmació nacional
· Carod diu que s'haurà d'aclarir si Esquerra és la casa comuna de tots els independentistes
· Carod diu que Esquerra encara ha d’aclarir-se per saber que vol ser quan sigui gran
· Carod es mostra partidari d’una declaració unilateral d'independència.
Tot és una mica confús!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada