dijous, 29 de juliol del 2010

29/07/10. Presentació de la Solidaritat Catalana per la Independència.

Benvolguts,
Ahir vaig ser a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència i us n’incloc un resum. Si algú de vosaltres també hi va ser i té aclariments a fer amb molt de gust els faré córrer!

Hola amics,
Ahir vaig assistir, així com alguns de vosaltres, a la presentació de la Solidaritat Catalana per la Independència.
La presentació de la presentació la va fer la Patrícia Gabancho, molt més catalana i independentista que molts catalans.

El primer a parlar fou l’Uriel Bertran amb un discurs abrandat sobre la gestació de Solidaritat.
El següent fou l’Alfons López Tena, amb un discurs fred i calent alhora.
 Finalitzà en Laporta que realment va fer un parlament fluixet però va escoltar els més forts i duradors aplaudiments de tota la jornada just quan va citar l’agosarament i el lliurament a una causa justa dels seus companys de singladura López Tena i l’Uriel Bertran que han cremat els vaixells, com es diu correntment, ja que han deixat les seves responsabilitats i les seves prebendes o cadires als partits respectius i s’han llençat a  la brega a pit descobert amb la Solidaritat Catalana per la Independència.

Varen explicar que després del poc ressò de la seva crida a l’adhesió dels partits polítics ERC i CIU, (només tenen el suport de l’incipient no-nat encara partit d’en Laporta, Democràcia Catalana) ja veien que calia prescindir dels partits i anar a les adhesions de la societat civil, grups de suport, individuals...

Varen explicar també la manera transparent com pensen fer les llistes electorals: al revés que tots els partits actuals: Qui vulgui postular-se per anar a les llistes que ho faci i després les llistes s’elaboraran per votació directe o sigui en pla assembleari. Segurament que la logística per fer-ho d’aquesta manera serà més difícil però és infinitament més neta i s’assembla a la manera de fer-ho per Europa.

Esperem amb els dits creuats que la bona harmonia entre l’Uriel i en López Tena, que havien tingut fortes discrepàncies en l’organització de les Consultes Populars, es mantingui...

Com a incògnites en la presentació d’ahir queda el paper de Reagrupament que semblen gallecs i que no se sap ben bé si pugen o baixen l’escala, així com el posicionament de les Plataformes pel dret a decidir i altres, agrupades, sembla, en la Conferència Nacional del Sobiranisme, que precisament feia una conferència de premsa ahir dues hores abans que la de la Solidaritat.
·         Respecte a Reagrupament i com a mostra, veieu l’entrevista amb en Carretero del 18 de juliol en el seu propi web on té unes idees crec que força similars a les de la Solidaritat:
I el dia 21 de juliol hi ha una notícia que diu que Reagrupament s’adherirà a la Solidaritat
Però ahir varen dir que encara estava a l’aire la possible adhesió.
Per què no s’acaben de posar d’acord? Per fallides relacions personals produïdes en reencarnacions anteriors!
·         Respecte a la posició de les Plataformes, és ambigua la seva possible relació amb la Solidaritat. Pel que sembla és una segona opció per tal que la gent corrent s’acabi de desorientar! No he trobat en la referència de la Conferència de premsa  de la mateixa tarda cap voluntat d’entendre’s amb Solidaritat i ahir en l’acte de Solidaritat no recordo que s’esmentés les Plataformes excepte que van explicar que havien fet una roda de premsa.  Tanmateix destacats membres de la Conferència van assistir a l’acte de Solidaritat. Llegiu-vos la seva proposta:
datada el 10 de juliol, com a continuació del Manifest del 12 d’abril. Us regalarem un peix de colors si hi trobeu grans diferències amb la de Solidaritat Catalana.

Totes aquestes històries i recordant la manifestació del 19J i el seu esperit ens fan cridar:

Que s’ajuntin tots, collons!!!

La pega tal com us vaig escriure ahir en un altre mail és que l’ideari dels partits polítics i pel que sembla també de les altres alternatives és regeix per l’axioma:

“Tots els grups polítics catalans posseïm la veritat (amb permís de l’Església). Per tant, per què ens hem d’unir a uns pollosos que defensen el mateix que nosaltres però que no posseeixen la veritat? Que vinguin ells!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada