dimarts, 30 de novembre del 2010

30/11/10. Esborrant la traça catalana

Benvolguts,

En el número 2021 del Presència del 19 al 25 de novembre hi apareix un article d’en Pere Forès, constructor de velers, navegant d’altura i actualment constructor de submarins científics.

L’article, de nom  “Esborrant la traça catalana” explica una bretolada comesa per espanyols, se suposa que navegants sense ètica ni codi deontològic, propi de cafres imperialistes. El lloc on es va cometre l’atemptat és al port de la vila d’Horta de l’illa de Faial a les Açores. Aquest port és el gairebé obligat lloc de descans dels navegants que han travessat l’Atlàntic de ponent a Llevant des del Carib o de La Florida. El port d’Horta guarda les efímeres expressions d’art popular plasmades pels navegants, normalment de velers, que hi deixen estampada la seva pintura en un mural, com a expressió dels seus sentiments per haver travessat l’Atlàntic sans i estalvis després de recórrer 4000 quilòmetres i faltant-los encara 2000 quilòmetres per arribar a les costes continentals d’Europa. Tot el port, parets, murs, terres, està ple de murals.
En Pere Forès i la seva companya, la Carme Parareda, tornant del Carib el 2004 en el vaixell Solstici-Solstici varen deixar-hi també un mural de record del viatge.

Aquest mural fou empastifat i mutilat per vàndals espanyols que el varen deixar com es mostra a la foto.

La bretolada és l’anècdota. L’article, però, explica com la potència colonial espanyola ha actuat des del segle XV esborrant sistemàticament la traça catalana del mon, cremant edicions senceres de llibres escrits en català i deixant només la versió castellana (El Tirant lo Blanc), o traduïts al català (La Biblia), edició cremada completament, no en queda cap exemplar, o reeditant els llibres de la navegació cap Amèrica esborrant els estendards catalans de les naus. En aquest darrer cas no podien canviar l’estendard ja que la bandera espanyola és molt posterior a les edicions originals i les posteriors modificades.

Les explicacions donades a l’article estan contrastades amb els treballs historiogràfics del Centre Català d’Història (CCH) que podeu consultar a l’adreça de més avall.
Facsimil de l’article:

Centre Català d’Història:

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada