Benvolguts,
Un article del Periódicu pels que encara creuen en l’Estatut de la senyoreta Pepis que tenim des del 1979 i la seva versió ampliada i millorada (?) del 2005-2006-2010. Exemples:
· Rubalcaba es resisteix que els Mossos entrin a la Interpol i assumeixin la lluita contra el crim organitzat
· Els màxims responsables d'Interior del Govern i la Generalitat fa quasi un any i mig que no es reuneixen (s’haurien de reunir dos cops l’any)
· La falta de sintonia deixa de moment en suspens el desenvolupament d'un precepte que, per a més inri, no va ser ni recorregut pel PP davant el Tribunal Constitucional (TC). Una nova trava en el lent desplegament de la Carta catalana
Un altre article del Periódicu. El professor de Ciència Política Francesc Pau Vall ens explica que:
· La constitucionalitat de l'Estatut, encara que hagi estat referendat pel poble, d'acord amb les normes fetes per les majories parlamentàries a les Corts Generals, la decideix el Tribunal Constitucional. En un Estat de dret no és acceptable fer unes normes i després queixar-se perquè s'apliquen, sense oblidar que totes les sentències cal acatar-les malgrat que no es comparteixin.
Que vol dir que tots els “nostres” polítics i evidentment tots els “seus” polítics (com molt bé va explicar l’Alícia sanchez Camacho l’endemà de la sentència del TC) sabien que l’Estatut del 1979 era paper mullat i que el que ha vingut al darrere pot ser encara més mullat.
Francesc Homs, diputat de CiU, defensa a l’Avui/El Punt el Concert Econòmic i justifica que obtenir-lo serà com bufar i fer ampolles...
Altres conceptes:
· És evident que la sentència del Tribunal Constitucional ratifica la via morta on els governs socialistes i del tripartit han deixat l'Estatut durant aquests quatre anys. Sorprèn que ara alguns se'n lamentin, però només cal llegir algun dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries dels últims mesos: el menyspreu per a l'Estatut ha estat sistemàtic.
Hi ha també l’Avui/El Punt un anàlisi interessant del Cercle Català de Negocis, entitat que s’integra a Solidaritat Catalana per la Independència. Treu com a conclusió:
· Un estat per a Catalunya permetria fer polítiques fiscals de suport a les empreses que mai no podrem fer si continuem en l'Estat espanyol. Per això al CCN fem una crida als empresaris perquè valorin aquesta i altres propostes que fem i que actuïn d'una vegada pensant en els propis interessos, que són els del país. Amb un estat i una proposta fiscal com la nostra, vindrien centenars d'empreses atretes pels baixos impostos i per altres aspectes que ens diferencien, com ara el bon clima, l'esperit de treball i la tradició empresarial que arrosseguem des de fa segles.
Finalment a l’Avui/El Punt hi ha un article aclaridor i optimista de títol “Dividits, i què?” de Josep M. Flores que sosté que:
· La manera de fer mal a l'independentisme és presentar-lo com un moviment dividit, atomitzat, quan, en realitat, avui hi ha més formacions sobiranistes que mai. Gràcies a aquestes formacions i plataformes ciutadanes, l'horitzó de la independència és avui una alternativa seriosa i amb possibilitats. I Espanya ho sap.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada