divendres, 12 de novembre del 2010

05/11/10. La unitat de la llengua

La i grega passarà a dir-se 'ye' en castellà Aprovada l'ortografia elaborada per totes les acadèmies de l'espanyol.
En aquest article del Periòdicu dins l’apartat “Cultura” (o hauriem de dir Kultura?) la llengua castellana passa a diluir-se encara més dins la Lengua Española. Però ho fa proposant i admetent barbaritats com podeu veure en algunes de les decisions que han pres sobre ortografia (mot que vol dir grafia correcta!).
Uns paràgrafs:
“No digui i griega, digui ye. El canvi de nom de la penúltima lletra de l'abecedari espanyol és una de les novetats més destacades de l'Ortografía de la lengua española aprovada aquesta setmana per representants de les 22 acadèmies de l'idioma a San Millán de la Cogolla (la Rioja), bressol del castellà. Una altra modificació és que monosíl·labs ortogràfics com guión i truhán perdran l'accent gràfic”.
“Precisament a l'objectiu de reforçar la unitat de l'idioma respon la decisió d'unificar els noms de les lletres a tota la comunitat hispanoparlant, integrada per aproximadament 450 milions de persones. Per això la i grega passarà a dir-se ye, una fórmula estesa a l'oest de l'Atlàntic i que l'acadèmic Gutiérrez defensa amb convicció. «La denominació ye, que ja s'utilitza en algunes parts d'Amèrica, és més simple que i griega i reflecteix la pronunciació de la lletra», diu. En aquesta línia, es fixen els noms be, uve i ceta, de manera que formes com ara be alta, be baja i zeta quedaran al marge de la norma.”
“En la nova edició de l'ortografia, les acadèmies fan un pas més en la decisió adoptada fa anys de no accentuar l'adverbi solo ni els pronoms demostratius (este, ese, aquel...), fins i tot en casos de possible ambigüitat. No obstant, no es condemna l'ús de l'accent gràfic si algú prefereix utilitzar-lo. Altres canvis són l'eliminació de la lletra q en paraules on s'utilitza de manera incongruent (Qatar passarà a ser Catar, i quórum, cuórum.”
Aquest article mereix diverses reflexions:
Primera. Catalanofòbica. Els hispanoparlants fomenten, amb molt bon criteri, que hi hagi unes bases úniques per a tots els idiomes “espanyols”. Però en canvi a Ejpaña fan tot el possible per tal que el valencià i el català de les illes es diferenciï del català del principat en fase prèvia i necessària a la seva extinció. Per exemple el president del PP balear diu que quan governin deixarà d’ensenyar-se el català normatiu i es passarà a ensenyar les formes dialectals de mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer, etc. Tampoc el govern ejpañol no deixa que TV3 arribi al país Valencià, malgrat la ILP de 650.000 signatures demanant-ho.
Segona. Filològica. Si els grecs varen aconseguir que la llengua passés a la majoria d’edat i tingués una estructura i una coherència elevada, els destralers acadèmics moderns es dediquen a fugir de les arrels, de les normes i de les estructures. Un dels comentaris annexes a aquest article diu:
“Posats a fer, per què no es carreguen la lletra h, com va fer Mussolini per decret a Itàlia? Així, es podria escriure Ora, Uelga, Oracio, Eterosexual, Omosexual, Idráulica, Acer, Eredar, Istoria... “
I un altre comentari diu:
“Ejemplo claro de la inutilidad de las academias, y que lo mejor que podrían hacer todos los académicos es dimitir y dejar la lengua tranquila”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada