dimecres, 26 de juliol de 2017

25/07/2017. José Antich. El creixement del PIB català s'accelera a dos mesos del referèndum. La Cambra de Comerç de Barcelona acaba de fer públiques les dades de previsions de creixement econòmic per al 2017 i per al 2018, que suposen un reconeixement a la recuperació i un senyal de tranquil·litat a poc més de dos mesos del referèndum d'independència, que ha anunciat el Govern per al pròxim 1 d'octubre. És important que el Govern sigui capaç de repetir a costa de fer-se pesat que la seva voluntat és primer posar les urnes l'1-O i després dialogar amb el govern espanyol i amb les autoritats europees una vegada es coneguin els resultats.

Benvolguts,

En José Antich en l'Editorial diari d'El Nacional analitza les expectatives de creixement del PIB català, el 3,1%, superior al que havia estimat l'Executiu català. El compara amb l'espanyol, i conclou que els grups inversors internacionals deuen estar convençuts del creixement de l'economia catalana i per tant no deuen tenir por de les amenaces de Madrid, mai no argumentades ni justificades amb informes de cap tipus....



Vegem l'Editorial d'El Nacional:

25/07/2017. Salvador Cot. El sobiranisme català guanya crèdit.No dic la simpatia ni el suport, però sí el respecte dels mitjans de comunicació occidentals, que ja no interpreten la crisi entre Catalunya i Espanya com una comèdia per millorar posicions polítiques o una manera d'influir en el repartiment dels fons públics que recapta l'Estat. Durant tots aquests anys, l'Estat espanyol ha optat per pressionar perquè ho podia fer. El Govern català no ha tingut més remei que intentar convèncer. El resultat és que la visibilitat dels catalans s'ha incrementat fins equiparar-se amb la del govern espanyol. I no és un mal punt de partida de cara a l'U d'Octubre.

Benvolguts,

En l'Editorial del José Antich d'avui hi ha el mateix optimisme que hi ha en aquest d'en Salvador Cot i en d'altres Editorials o articles d'opinió dels principals diaris en paper o digitals.

Són importants els conceptes de credibilitat internacional, i l'abandonament de la interpretació anterior de la crisi entre Catalunya i Espanya com una comèdia!

Aquesta setmana tant el diari conservador francès per excel·lència Le Figaro, així com el setmanari americà Político dedicaven amplis reportatges en primera pàgina i en pàgines interiors sobre les posicions respectives de Catalunya i Espanya en aquesta contesa.

Un paràgraf molt eloqüent és aquest:

Si hi ha un comú denominador de l'actitud de la premsa internacional és la perplexitat davant l'immobilisme absolut de Madrid. L'estampa mineral de Mariano Rajoy al capdavant d'unes institucions espanyoles purament repressives crida l'atenció en un context de democràcia liberal. En general, els mitjans assenyalen la importància de Catalunya en totes les magnituds econòmiques i se'ls fa difícil interpretar les raons d'aquesta renúncia a la negociació política per resoldre un enfrontament polític. 

No és fàcil entendre Madrid!

Vegem l'article:


dimarts, 25 de juliol de 2017

23/07/2017. Corrupció. Quim Torra. Contra la por, independència. «Si ens fixem en el patrimoni col·lectiu de la nació, porten segles espoliant-lo». L’”operación patrimonio” sembla haver estat la darrera gran aportació del tenebrós Estat espanyol en un intent desesperat per donar a la “por” un renovat i poderós impuls. I, tanmateix, en la llarga trajectòria d’un Estat que ho ha provat tot per tal de destruir-nos, això ja s’ha provat en altres ocasions. La Llei de Responsabilitats Polítiques franquista va expropiar patrimonis i béns de milers d’exiliats. Ara es perfeccionarà el sistema i a través del Tribunal de Comptes ja no caldrà que t’exiliïs perquè t’expropiïn.

Benvolguts,

Un magnífic article del magnífic Quim Torra. El títol és encertat i en l’article ens l’aclareix. La idea sembla que li ha vingut de les maniobres mesquines i miserables que pot fer qui sembla que ha dominat a un altre i aquest ha anat aguantant any rere any i segle darrere segle l’espoli no tan sols econòmic, de renda i de patrimoni, sinó de cervell. Vaja, que se’ns han menjat el coco durant generacions i nosaltres ho hem anat aguantant.

I ja n’hi ha prou!

En quim Torra també parla de castes, com nosaltres n'hem parlat molts cops, concretament ahir amb l'apunt d'en Joan Russinyol.

Vegem ara el magnífic treball d'en Quim Torra:

23/07/2017. Joan Rusiñol. L'Espanya asimètrica. “Hay que tener cuidado y no hacer cosas que den una imagen de asimetría entre Catalunya y el resto de España”. Durant anys, el socialisme espanyol ha alimentat la creença que les demandes catalanes són sinònim de privilegi i ara n’és presoner. Ara sectors conservadors espanyols, de dreta i d’esquerra, no amaguen el desconcert perquè, arribats a aquest punt, l’única possibilitat que els catalans continuïn formant part de l’Estat és a través d’una profunda singularització de Catalunya –d’una asimetria- que reordeni l’equilibri de poders i reparteixi la sobirania. Dit d’una altra manera: el cost d’evitar la independència és canviar Espanya de dalt a baix. I això xoca amb els Sánchez Amor de torn, que només saben dir “hay que tener cuidado”.

Benvolguts,

L’autor explica que en centenars d’anys el poble espanyol (no la casta sinó el poble) ha estat induït de la fal·làcia que les demandes catalanes són sinònim de privilegi. I la preocupació de les castes intermitges entre la casta i el poble “llano” (diguem-ne els barons en aquest cas) és que es tingui “cuidado y no hacer cosas que den una imagen de asimetría entre Catalunya y el resto de España”. I ara el PSOE del sud de la península, els sectors conservadors espanyols, de dreta i d’esquerra, no amaguen el desconcert perquè, arribats a aquest punt, l’única possibilitat que els catalans continuïn formant part de l’Estat és a través d’una profunda singularització de Catalunya –d’una asimetria- que reordeni l’equilibri de poders i reparteixi la sobirania.
Dit d’una altra manera: el cost d’evitar la independència és canviar Espanya de dalt a baix. I això xoca amb els Sánchez Amor de torn, que només saben dir “hay que tener cuidado”.

Vegem l’article:

23/07/2017. Referèndum. Germà Capdevila. Resistir els embats. «L'Estat ha desfermat –d'una manera impúdica– una ofensiva que impedeix l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya». "Pensa el lladre que tothom roba". "O tots moros, o tots cristians". "De diners i de bondat, la meitat de la meitat". "A qui de por se mor, de merda li fan la fossa". "Que visca la llibertat, crida aquell que a casa seva manté un ocell engabiat"...

Benvolguts,

En Germà Capdevila fa una exhibició de coneixements dels refranys catalans!

·         Quan la Guàrdia Civil exigeix factures, en Germà explica la visita del Papa a València. Són ells els corruptes del PP els que van fer servir els actes de la visita del Papa a València per desviar fons públics al PP i a les seves butxaques, "Pensa el lladre que tothom roba", diu la dita.
·         Quan el Tribunal de Comptes farcit de lladres franquistes d’amics i familiars fins a les orelles ha de supervisar els comptes, diu " O tots moros, o tots cristians ".
·         Quan La Moncloa vol controlar els comptes de la Generalitat cada microsegon, als que han regalat els milions del Castor, el milions del rescat bancari, els milions de les autopistes de Madrid, diu la dita que "De diners i de bondat, la meitat de la meitat".
·         Quan l'Estat ha desfermat una ofensiva total per impedir el referèndum, d'una manera impúdica, car reprimeix les mateixes conductes que d'altres comunitats –com ara la compra d'urnes– o el mateix Estat, fan habitualment, resulta que "A qui de por se mor, de merda li fan la fossa", diu la dita.
·         Quan es mogui la primera fitxa, cauran les suspensions i inhabilitacions, i Catalunya haurà de fer valdre el nou marc legal que surti del Parlament català i en aquest moment és quan haurem de demostrar que no tenim por, quan comprovarem si l'Estat fa efectives –o no– les seves amenaces i ofega la democràcia en nom de la llei i la llibertat. "Que visca la llibertat, crida aquell que a casa seva manté un ocell engabiat", diu la dita.
Vegem l’article:

01/01/2016. Súmate. Sabes en qué se gasta el dinero la Generalitat? No en las embajadas. No en la promoción del catalan. Entonces de donde sacamos el dinero para evitar recortes? Muy simple: de los impuestos que se van y no vuelven. Como conseguimos que vuelvan? Lo vamos pidiendo poco a poco, a quien gobierne en Madrid, a cambio de votos? Hacemos un nuevo Estatut? Pedimos un régimen económico como el que tienen los vascos? Lo fiamos todo a la reforma constitucional que pide el PSOE? Votamos a Podemos? Votamos la independència? Es la única opción que nos queda. ¿Te sumas?

Benvolguts,

Els amics de Súmate tenen les idees molt clares i expliquen de manera rigorosa i entenedora el que els economistes del Col·lectiu Wilson, la Marta Espasa, l’Andreu Mas-Colell, la Núria Bosch, en Germà Bel et tutti quanti expliquen...

En aquest pamflet o full volant usen precisament el que recomana la viquipèdia: títol impactant que intrigui el lector i un argumentari molt concret sobre la idea:

D'entrada mostra una taula del pressupost de la Generalitat. Després es fa les següents preguntes i respostes:

Sabes en qué se gasta el dinero la Generalitat? No en las embajadas. No en la promoción del catalan. Entonces de donde sacamos el dinero para evitar recortes?

Muy simple: de los impuestos que se van y no vuelven...

Y como conseguimos que vuelvan?

I aleshores d’una forma molt simple explica el seu argumentari. O sigui d'on treure els diners que ara es treuen de les retallades? I ho fan per successives exclusions: Demanant-los de mica en mica a Madrid a canvi de vots (o sigui submissió)? Fem un nou Estatut (que ja sabem que no l'accepten)? Demanem un règim econòmic com els bascs (més submissió)? La reforma constitucional del PSOE (amb les retallades del Guerra)? Votem a Podemos (partit unionista i amb poca força)? 

I arriben a la conclusió final: 

Votem la independència. 

És l'única opció que ens queda. T'hi sumes?


Vegem el full volant: 

dilluns, 24 de juliol de 2017

22/07/2017. Pere Pugès. La teoria del cop d’estat. En la mesura que hem escurçat els terminis entre l’aprovació de la primera llei de desconnexió política real –la llei del referèndum– i la seva aplicació, els hem deixat sense temps material per seguir el procediment establert per intervenir la Generalitat i escapçar, per aquesta via, el nostre quadre de comandament.

Benvolguts,

En Pere Pugès ens explica allò que tal vegada s’esdevindrà, o directament allò que realment s’esdevindrà. De fet al final de l’article, que ens explica que pot passar d’avui fins a l’1-O, quin és el nostre paper i quin és el paper de l’estat borbofranquista (amb grans clavegueres i Brunetes mediàtiques), ens anuncia que més endavant, en frases tirant a críptiques, ens continuarà suggerint actuacions

Si hem d’esperar a mitjans d’octubre, esperarem amb molt de gust! Encara haurà estat millor, perquè amb el referèndum per entremig serà menys complicat gestionar, l’endemà, la ultimíssima línia de defensa de l’adversari, de la qual haurem de parlar ben aviat.

Vegem l’article i peparem-nos per tot el que pot esdevenir-se. Serà intens però la fita és engrescadora: La República catalana del segle XXI: