dimarts, 21 de novembre de 2017

21/11/2017. Cotarelo. Asuntos pendientes. El 21D se decidirá todo. Ganará el independentismo porque moralmente lo merece. Y el triunvirato del 155 saltará en pedazos salvo que el PSOE, además de apoyar los abusos habidos hasta ahora también esté dispuesto a respaldar la dictadura abierta que supondría una prolongación del 155 un minuto después de las 24:00 del 21D. Probablemente lo estará, porque en el PSOE, entre sus dirigentes, hay hoy proporcionalmente tantos franquistas como en la sociedad española. Ús dels vídeos sobre l’atac de grisos i verds l’1 d’octubre als ciutadans que protegien les seves escoles, per identificar els mossos que els protegien!

Benvolguts,

Us passo l’article d’avui del Cotarelo, degudament subratllat i remarcat. Hi ha algunes ampliacions a fer a l’article quan parla de que els poders espanyols castiguen els acudits sobre el Carrero Blanco i es tem que també puguin intentar castigar qui faci acudits sobre el Maza! Avui porten els diaris que la miserable i sinistra Guàrdia Civil està usant els vídeos que corren per la xarxa sobre l’1-O, en que les pròpies forces d’ocupació fan la marxa triomfal carregats de banderes espanyoles i segurament cantant Arriba España o el Cara al Sol o “A por ellos”, i que deuen arribar a l’orgasme quan peguen al poble català indefens que protegeix les seves escoles, reproduint les salvatjades que varen fer fa 80 anys durant la guerra contra Catalunya. Usant, diem, els vídeos com a documents per identificar i denunciar a la fiscalia el mossos d’esquadra que pretenien evitar, com és la seva missió, que es fes mal als ciutadans que intentaven evitar les actuacions salvatges dels sorges, Guàrdia Civil i Policia Armada. És ben bé el mon al revés!

Vegem l’article:

Asuntos pendientes

Todavía no puedo subir imágenes con leyendas perodísticass, como es mi costumbre, pero ya puedo redactar posts con cierta seguridad. Por razones que no hacen al caso, tendré que cambiar el horario de aparición hasta el miércoles cuando, es de esperar, todo volverá a la normalidad en un país en el que, bien se ve, puede pasar cualquier cosa.

Son varios los asuntos que han salpicado este fin de semana y requieren algunas matizaciones.

El primero de todos, la firme voluntad de no sé quién, supongo que de alguno de estos miembros de la banda de ladrones en el gobierno, de perseguir a quien se permita hacer chistes sobre la muerte de Maza. Comprensible en un país en el que se puede amenazar de muerte a los catalanes (uno a uno o colectivamente) sin que pase nada, pero no se puede hacer un chiste sobre Carrero Blanco porque vas a la cárcel; un país en el que se puede asaltar una librería, atropellar a la gente y rebuznar los habituales insultos nazis de los franquistas y sus hijos sin que entres en prisión, pero si montas un espectáculo de niños que fastidia a la banda de ladrones y criminales en el gobierno vas al trullo. Todo esto es evidente y, aunque esta gente crea que no (porque no leen medios extranjeros; solo leen el Marca) estas cuestiones se saben fuera y acuñan la imagen de España. Como se sabe que hace dos días, otra manada de fascistas recorría las calles de Madrid brazo en alto, en tanto sus congéneres pegaban un tiro de perdigones a un ciudadano catalán por independentista. Y esto mientra El País sostiene que esta basura es un Estado de derecho cuando todo el mundo está viendo que no es verdad, que los jueces son parciales, la justicia no existe, el país está gobernado por corruptos y ladrones que tratan de aterrorizar a la población con bandas de fascistas por las calles, muchos de los cuales son policías y guardias civiles de paisano.

Había pocas dudas en Bélgica de que no cabía entregar a Puigdemont a manos de esta gente, pero ya no queda ninguna.

¿Cómo ha muerto Maza? Y esto no es un chiste, no haya cuidado. Pues de forma harto sospechosa,. ¿Quién podía tener interés en su desaparición? ¿Quizá los mismos que lo tenían en que se suicidara Blesa? ¿Los que querían que muriera Barberá? Con el tiempo lo sabremos todo pero, de momento, la cuestión es clara: el país está en manos de indeseables capaces de todo, incluido de ir a misa a darse golpes de pecho mientras roban a manos llenas y se lo llevan a Suiza, una de cuyas cuentas, la del ladrón Bárcenas, tenía el aval del de los Sobresueldos que, por supuesto, sigue siendo presidente de este gobierno con el aplauso del PSOE. 700 imputados en procesos penales. Presuntos criminales. Y los medios mercenarios y tan corruptos como los gobernantes (el ejemplo más claro, El País, escrito entre otros por Ruibalcaba, un pepero camuflado) acusando a los catalanes de nazis y encubriendo los crímenes de un Estado que ya solo es una partida de la porra.

¿En manos de quién está la defensa del Reino? De una meapilas más limitada que un corcho pero llena de odio, capaz de dar crédito a una patraña tras otra siempre que perjudique a sus enemigos; una auténtica imbécil que no tiiene ni idea de lo que habla y juega con irresponsabilidad absoluta con la suerte de millones de personas. He leído en algún sitio que estas bromas como la de los dos humoristas rusos son un abuso de la buena fe ajena. Una mujer capaz de tragarse sin pestañear que el 50 por ciento de los turistas rusos en Barcelona son agentes secretos porque cree que así podrá combatir mejor lo que no le gusta no solo no tiene buena fe; tampoco tiene categoría mental no ya para ser ministra sino para ser el sapo de guardia en un estercolero. Privilegio del Sobresueldos es nombrar ministros a un puñado de imbéciles estirados, psicópatas, mangantes, cagasantos y bobos aristocráticos, pero con esta señora entrará en el Guiness de la más absoluta inutilidad política.

Las amenazas. Claro que las hubo y sigue habiéndolas. Rovira se ha reafirmado y ha mencionado los nombres de quienes se las trasladaron. Pero no de quienes las formularon en primer lugar porque Urkullu no podría hacerlas efectivas. Por muchos gritos y aspavientos que hagan el Sobresueldos y sus monaguillos, incluido el siniestro ministro de Justicia, esas son tan ciertas que no era preciso siquiera denunciarlas. Después del 1/10, cuando no hubo muertos de casualidad (porque, obviamente, las órdenes a la policía y la guardia civil no marcaban límites al vandalismo) todo lo que diga esta banda, que ya actúa a la deseperada porque se ve perdida, será amenaza, y agresión.

Y no les servirá de nada. En el extranjero -lo veo aquí, en Bélgica- ya se han dado cuenta de la calaña franquista de los gobernantes españoles, del carácter mercenario de los medios de comunicación, del servilismo de una oposición incapaz de enfrentarse al franquismo rampante y la dictadura del Sobresueldos. Ya es dominio común.

El 21D se decidirá todo. Ganará el independentismo porque moralmente lo merece. Y el triunvirato del 155 saltará en pedazos salvo que el PSOE, además de apoyar los abusos habidos hasta ahora también esté dispuesto a respaldar la dictadura abierta que supondría una prolongación del 155 un minuto después de las 24:00 del 21D. Probablemente lo estará, porque en el PSOE, entre sus dirigentes, hay hoy proporcionalmente tantos franquistas como en la sociedad española.

Y no les servirá de nada porque un pueblo entero se ha alzado tozuda y dignamente contra la opresión. El único que ha tenido valor para hacerlo en España.

Seguim.

Publicado por Ramón Cotarelo en 10:07 p. m. 

Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 20 de novembre de 2017

17/11/2017. Albert Acín. Rovira: "El govern espanyol va amenaçar amb morts al carrer". La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha desvelat que l'executiu de Rajoy va amenaçar el Govern que, si seguien amb la via independentista, s'arribaria a un clima de "violència extrema" en la qual ja no es parlaria de "bales de goma" sinó de "bales".Rovira ha explicat que aquests episodis de violència no vindrien amb un desplegament de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, com en l'1-O, sinó que procedirien de l'exèrcit. "Entraven armes a la caserna de Sant Climent Sescebes" i "l'exèrcit estava en operatiu", ha explicat Rovira en una entrevista a El Món a RAC1. Segons ha apuntat, l'amenaça del govern espanyol va arribar a través "de múltiples vies" després de la repressió policial del referèndum de l'1 d'octubre i perseguia l'objectiu d'aturar els plans independentistes del Govern. La republicana ha advertit que l'escalada de violència, que ja va ser advertida per la CUP, va ser el principal condicionant amb què van topar de cara a desplegar la independència. "El Govern s'havia preparat. El que el Govern no estava disposat a acceptar era aquest escenari", ha exposat la secretària general dels republicans sobre l'executiu de Rajoy, que ha qualificat de "feixista" i d'actuar de manera "unilateral i agressiva".

Benvolguts,

En l’entrevista a RAC1 Marta Rovira ha explicat moltes coses de l’avenir i sobretot ha explicat el perquè de la proclamació de la República catalana “interrupta”.

Vegem l'article i l'enllaç al so del text:

REPÚBLICA CATALANA

Rovira: "El govern espanyol ens va amenaçar amb morts al carrer"
Albert Acín
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 17 de novembre de 2017


"El govern espanyol va amenaçar amb morts al carrer". La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha desvelat que l'executiu de Rajoy va amenaçar el Govern que, si seguien amb la via independentista, s'arribaria a un clima de "violència extrema" en la qual ja no es parlaria de "bales de goma" sinó de "bales".
Rovira ha explicat que aquests episodis de violència no vindrien amb un desplegament de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, com en l'1-O, sinó que procedirien de l'exèrcit. "Entraven armes a la caserna de Sant Climent Sescebes" i "l'exèrcit estava en operatiu", ha explicat Rovira en una entrevista a El Món a RAC1. Segons ha apuntat, l'amenaça del govern espanyol va arribar a través "de múltiples vies" després de la repressió policial del referèndum de l'1 d'octubre i perseguia l'objectiu d'aturar els plans independentistes del Govern.
La republicana ha advertit que l'escalada de violència, que ja va ser advertida per la CUP, va ser el principal condicionant amb què van topar de cara a desplegar la independència. "El Govern s'havia preparat. El que el Govern no estava disposat a acceptar era aquest escenari", ha exposat la secretària general dels republicans sobre l'executiu de Rajoy, que ha qualificat de "feixista" i d'actuar de manera "unilateral i agressiva".

Junqueras, candidat
Rovira ha volgut aclarir qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat d'ERC i ha obert dos possibles escenaris.
·         D'una banda, ha apuntat que si la campanya electoral no es desenvolupa "amb normalitat", és a dir, si es manté l'empresonament de part del Govern, els republicans volen "restablir" l'executiu de Puigdemont.
·         En canvi, en cas contrari i amb una victòria d'ERC, el candidat a la presidència seria el fins ara vicepresident Junqueras.
Sigui quin sigui el president, Rovira ha emmarcat la propera legislatura com aquella en què s'ha de desplegar l'Estat independent. "La independència ja està feta. Ara toca fer la República", ha assegurat la republicana.

Punts programàtics
Rovira ha rebutjat parlar de pactes postelectorals. Això sí, ha assegurat que hi ha converses amb el PdeCAT i la CUP per pactar punts programàtics comuns, un acord que volen fer arribar també a Catalunya en Comú. "L'oferta de govern que fem és la de tots, és la d'aturar el 155 i recuperar les institucions", una oferta en la qual —segons Rovira— es podria encabir els comuns.
La republicana ha assegurat que aquests punts comuns permetran mantenir la unitat d'acció de l'independentisme. "Sumem més per separat que junts", ha al·legat Rovira, que ha volgut deixar clar que la decisió de presentar-se per separat ha estat coordinada entre el PDeCAT, ERC i la CUP.
Albert Acín  

19/11/2017. Joan J. Queralt. Hi ha jutges a Brussel·les, i que duri. “Encara hi ha jutges a Berlín”, frase atribuïda a Frederic el Gran de Prússia —falsa, per impossible en un dèspota, i més amb una sentència en contra—, però se non è vero, è ben trovato. Ara ens interessa que siguin a Brussel·les. Malgrat la predisposició del fiscal d’acordar, dins de l’espai europeu, el lliurament del president Puigdemont i els consellers que l’acompanyen, el jutge descarta el delicte de corrupció i s’ajorna la decisió judicial. Aquest gir manifesta aspectes d’alt interès jurídic i, per tant, polític. El lliurament no pot ser automàtic. Ni la rebel·lió, ni la sedició, ni la malversació, ni les afegides prevaricació i desobediència es troben en la llista equivalent del Codi penal belga, els dos últims delictes no són objecte d’acusació per part del fiscal a l’hora de confeccionar materialment l’ordre europea. Error o trampa, és una grolleria inacceptable.. Més raó i menys testosterona podria ser la clau.

Benvolguts,

Dóna gust veure la precisió amb la què el catedràtic de dret penal Joan J. Queralt analitza la demanda espanyola a la justícia belga de l’extradicció del President de la Generalitat i dels consellers del seu govern. La justícia espanyola ha actuat segons l’autor amb grolleria inacceptable. I afegeix: Més raó i menys testosterona podria ser la clau. És a dir, democràcia efectiva també al Palau de Justícia.

I quina casualitat que el tema de la corrupció fos el més difícil d'adaptar a la constitució espanyola! L'Estat espanyol té l'índex de corrupció més alt de tota Europa, al nivell de Bostwana (135è sobre 160) segons varen explicar fa un parell d'anys els mitjans diplomàtics espanyols. I només el PP té un centenar de càrrecs imputats de corrupció en el cas Gürtel i en d'altres! Per cert que també s'ha explicat fa uns dies que les 155 monedes de plata que entre tots els espanyols hem de pagar per compte del PSOE serviran per cancel·lar els deutes del PSOE amb Hisenda!

Aquest inici de dictàmen fa veure d’entrada la prepotència de la justícia borbofranquista espanyola i per tant el menyspreu no tant sols a l’Executiu català sinó a la justícia belga i comunitària.

Llegiu el document que és per a sucar-hi pa:

divendres, 17 de novembre de 2017

17/11/2017. Josep Maria Casasús. Europa cínica. Europa fou cínica respecte a Espanya del 1945 al 1976, quan hi havia dictadura. L’Europa democràtica va celebrar el 1945 la derrota de Hitler i Mussolini. La dictadura de Franco va sobreviure en un continent que recobrava la llibertat. L’opinió internacional era hostil al franquisme. Els vencedors deixaren sol al poble espanyol. A finals del 46, l’ONU va aprovar una Resolució que recomanava retirar ambaixadors. Dos anys després, França reobria frontera amb Espanya, pas previ a signar un acord de suport al franquisme. Alemanya s’hi va afegir.

Benvolguts,
En Josep Maria Casasús ens demostra pràcticament com l'Europa dels Estats, la cínica Europa dels Estats, dominada pel Partit Popular Europeu, farcida de sicaris del PP de cada un dels Estats europeus, els socis del qual s'incorporaran aviat al nazisme naixent actualment a Àustria, Alemanya, etc, ens demostra pràcticament, diem, com no en podem esperar res d'aquesta mena de miserables rics. La República catalana no es voldrà relacionar amb ells. Ja trobarem altres associacions com l'EFTA per caminar conjuntament!

Vegem l'article d'en Casasús:

17/11/2017. Viquipèdia. Causa General. La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós Pérez, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació “roja”». En el judici sumaríssim del president Companys, de l’any 1940, es varen utilizar els arguments que hem explicat, sota l’acusació de sedició!

Benvolguts,

Com  que el concepte Causa General ha estat utilitzat pel franquisme i el Borbofranquisme per atacar amb impunitat els seus enemics que som nosaltres, considerem que és important el que en diu la Viquipèdia sobre aquesta questió. Pel que jo sabia fins ara, la Causa General generada un cop acabada la Guerra contra Catalunya el 1939 va servir a la Dictadura franquista per condemnar i assassinar subjectes republicans utilitzant l’argument que s’havien revoltat. 

S’havien revoltat contra qui? Quan? 

És collunut que els rebels franquistes, puguin titllar els republicans de rebels! Així es va assassinar milers de subjectes repúblicans, fidels a la República del 1931, “no adictos” o “no afectos” a la Dictadura franquista, iniciada amb la revolta del 18 de juliol de 1936. Els  condemnats ho foren per tribunals (?) franquistes jutjant accions fetes abans o després del 1936.

En el judici sumaríssim del president Companys, de l’any 1940, es varen utilizar els arguments que hem explicat, sota l’acusació de sedició!

Vegem què en diu la Viquipèdia:

16/11/2017. L'imam de Ripoll estava a sou de l'Estat espanyol mentre preparava els atemptats. Els grans diaris espanyols no se n'han fet ressò, però la premsa més nacionalista sí. Avui La Gaceta i OKdiario asseguren que l'imam de Ripoll era confident del CNI mentre preparava els atemptats a Barcelona. Cobrava un sou de fons reservats de l'Estat mentre va aconseguir construir la cèl·lula terrorista adoctrinant joves marroquins. Segons les fonts citades, l'Imam de Ripoll hauria aconseguit enganyar el CNI, que el tenia a sou com a confident i li va atorgar privilegis com la no expulsió del país, la lliure circulació per l'Estat i la sortida de presó de Castelló.

Benvolguts,

Es van destriant els mals mètodes de l'Estat espanyol. Recordem que hi ha hagut darrerament incidents amb cèl·lules jihadistes on els Mossos hi tenien espies i les policies espanyoles varen rebentar una de les pistes denunciant a la cèl·lula l'activitat del mosso!

I n'hi ha d'altres, com les estranyes actituds i activitats i posicions del ministre Zoido, i les seves curioses accions contra els mossos que han acabat amb el Major Trapero empresonat i degradat a continuació...

Vegem l'article:

dijous, 16 de novembre de 2017

15/11/2017. Joan Rovira. El 'corralito' del 155. "Volen fer-nos creure que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l’han convertit en un problema". Si demanes la reforma de la Constitució o l’Estatut, a Madrid et poden fer cas. No en la direcció que desitges, sinó en la contrària. Sovint, ingènuament, pensem que les reformes són sinònim de millores, de progrés. Ens oblidem, per exemple, de les famoses reformes del mercat laboral: han estat reformes, sens dubte, però per tornar al segle XIX. Ull, doncs, amb les reformes. El primer que diu el PP, amb el qual Sánchez va pactar la cobertura per a la bestiesa del 155, és que "no hemos venido aquí con la idea de reformar la Constitución".


El 'corralito' del 155

"Volen fer-nos creure que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l’han convertit en un problema"



per Joan Rovira 15/11/2017

Un dels vells axiomes del pujolisme era que calia anar amb molt de compte i que les reformes les carrega el diable: si demanes la reforma de la Constitució o l’Estatut, a Madrid et poden fer cas. No en la direcció que desitges, sinó en la contrària. Sovint, ingènuament, pensem que les reformes són sinònim de millores, de progrés. Ens oblidem, per exemple, de les famoses reformes del mercat laboral: han estat reformes, sens dubte, però per tornar al segle XIX. Ull, doncs, amb les reformes.

Pedro Sánchez, per variar, se li ha tornat a quedar cara de babau. Ell apostava per una cosa indescriptible que responia al nom de 'Comisión para la evaluación y la modernización del Estado autonómico'. Era la suposada alternativa al paisatge nuclear després de la DUI que no va ser i del 155 venut maquiavèlicament com una decisió moderada, suau i prudent. Doncs bé: el primer que diu el PP, amb el qual Sánchez va pactar la cobertura per a la bestiesa del 155, és que "no hemos venido aquí con la idea de reformar la Constitución".

Normal. A mitja Espanya, o més, li han ficat al cap que això del 'Estado autonómico' és una aberració que cal corregir. I ara alguns ingenus o tramposos, com Sánchez, ens volen vendre que es pot corregir i millorar, és de suposar que dintre del 'corralito' del 155.

Després de descobrir que la Constitució té coses tan interessants com el 155 o la cobertura legal per a barbaritats com la 'ley mordaza'poques ganes han de tenir de reformar un mecanisme amb tantes possibilitats. Menys encara quan, segons el mateix portaveu del PP, Bermúdez de Castro (ai, aquestes nissagues familiars acampades sobre l’Estat...), «muchos avances del modelo autonómico no conllevan en modo alguno la reforma de la Constitución».

Ostres, tu, quina sorpresa. Ara resulta, ves per on, que la Constitució es pot interpretar amb la ment una mica oberta i amb ganes de trobar solucions creatives. Qui ho diu ho fa amb la tranquil·litat que dóna saber que el Tribunal Constitucional està a les ordres del 'bloc borbònic' i que s’empassarà dòcilment el que convingui, com totes les altes instàncies de la justícia espanyola.

Volen fer-nos creure, quan sentimentalment ja estem a anys-llum, que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l’han convertit en un problema. Tranquils, diuen, la «Comisión para la evaluación y la modernización del Estado autonómico» és una eina fantàstica. Deixeu-vos de plurinacionalitats, federalismes i mandangues: a l’Espanya nacional, quan es posa a modernitzar, no la guanya ningú.

Mentrestant, aquí continuem atrapats en el garbuix del 155, el 'corralito' que ho permet gairebé tot i que dóna marge per dosificar la pressió, aconseguir conversions i confessions, posar límits claríssims i brutals per als que somien autodeterminar-se, arruïnar vides, destrossar un país... El 155 és l’autèntica modernització de l’Estat autonòmic, un exemple d’innovació que -com diu Rajoy- no s’ha vist al món des de la segona Guerra Mundial.

Després del shock i la dramàtica topada amb la realitat que han representat les darreres setmanes (i que no superarem si no fem un exercici d’autocrítica a fons) ens acabarem adonant que el 'corralito' del 155 ha vingut per quedar-se. No té marxa enrere, com a molt el poden dissimular, camuflar o modular, però continuarà aquí. Aquest és l’autèntic rostre de la modernització autonòmica: els està funcionant de fàbula, l’han venut com una intervenció minimalista i indolora (tot i els empresonaments i les garrotades) i ara oferiran algunes reformes modernitzadores a la baixa.


Quedar-se així és un suïcidi en diferit, però marxar-ne pel camí del 'procés' és òbviament inviable... Toca pensar diferent.

Joan Rovira.