dijous, 21 de setembre de 2017

20/09/2017. Vicent Partal. Editorial. Serenitat contra el cop d’estat, fermesa per la llibertat. El govern espanyol ha fet un cop d’estat contra la Generalitat de Catalunya. De manera il·legal i violant fins i tot les seues normes, la Guardia Civil ha assaltat diversos departaments del govern i hi ha detingut alts càrrecs. Arran de la desesperació, i després de veure que les agressions d’aquests dies no han fet efecte, el govern espanyol ha decidit d’entrar en una fase d’agressió sense precedents i superar tots els límits que els demòcrates poden permetre. Això que vivim és un cop d’estat.

Benvolguts,

En Vicent Partal ha fet un cant a la serenitat, a la calma, i ens ha explicat de manera molt clara, que l'acció de la Guàrdia Civil a Barcelona d'ahir és un inici d’ocupació del territori i que el seu objectiu, com en Rajoy repeteix cada mitja hora és que no es pugui celebrar el referéndum.

Per tant la nostra falera des d'ara endavant ha de ser ajudar a celebrar el referèndum!

Per què no es pugui celebrar el referéndum, siguent creatius es poden trobar diverses solucions:
·         Situar un gris o un GC al costat de cada ciutadà per impedir-li anar a votar
·         Desplegar tota la seva policia de grisos I GC i anular la policía autonómica, donant-los festa o desactivar-los enviant-los a les presons de tota Espanya
·         Ara que el president Puigdemont ha destapat les adreces de tots els Col·legis electorals de Catalunya, els grisos i els GC, i si cal l’exèrcit, poden bloquejar els locals de votacions. O poden calar-hi foc i fer la dansa dels bombers per tot Catalunya…
·         També poden mangar els ordinadors o les paperetes, o robar les actes just quan acabi la votació
·         Poden tirar gasos lacrimògens o polvores de pica-pica a l’interior dels locals i requisar paperetes o actes o urnes o taules o detenir els ciutadans que están fent la seva funció a les meses electorals
·         Etc.

Engargolar tots els ciutadans amb dret a vot
Tanmateix, el mateix Partal en un clarivident article de fa tres setmanes va explicar que si la policia política aconseguia anular totes les urnes menys una, els resultats d’aquella urna serien els vàlids...

El referéndum es celebrarà, amb urnes o sense urnes, amb paperetes o sense paperetes, amb locals o sense locals. I la Guàrdia Civil que són a milers a Catalunya, han noliejat 3 creuers dels que Baleària usa per fer de transbordadors entre les Balears i les Canàries i la península per fer d’hotels.

Finalment hem de recordar que:
El govern espanyol ha fet un cop d’estat contra la Generalitat de Catalunya. De manera il·legal i violant fins i tot les seues normes, la Guardia Civil ha assaltat diversos departaments del govern i hi ha detingut alts càrrecs.

Vegem l’article d’en Partal:

21/10/2017. Guardia Civil. Exèrcit espanyol. Multes demencials. Xantatges. Ahir l'Exèrcit espanyol va tornar a iniciar una ocupació de Catalunya. Ens varen robar informació i ens volen continuar robant amb multes demencials que entre ells i el Tribunal Constitucional s'han inventat...

Benvolguts,

Ahir l'Exèrcit espanyol va tornar a iniciar una ocupació de Catalunya. Ens varen robar informació confidencial i ens volen continuar robant amb multes demencials que entre ells i el Tribunal Constitucional s'han inventat...

Les forces d'ocupació suplementàries, amb unitats d'Antiavalots de  Guàrdia Civil i grisos, han llogat 3 vaixells creuers a Baleària per allotjar aquestes forces d'ocupació perquè els hotels convencionals no varen voler allotjar-los. Per temps indefinit? La darrrera ocupació va durar del 1939 al 1977...

La Guardia Civil ha parlat de 4.000 o 5.000 efectius...

Vegem la continuació amb explicacions sobre Mario Soares i l'OTAN, així com la definició de la Guàrdia civil, copiada de la Viquipedia i un artícle que parla de l'article 7 del Tractat de la Unió Europea en referència a l'Exèrcit: 

17/09/2017. Editorial. Vicent Partal. Sort dels serens. Si esteu nerviosos, entreteniu-vos preparant les banderes, els cotxes, el xampany, els clàxons excitats i el confeti alegre que, si no passa res estrany, haurem d’escampar per places i carrers quan se sàpiguen els resultats. I els editorials, els textos alarmats per l’erdoganització d’Espanya, ara ja impossible de dissimular gràcies al fet que nosaltres, amb la nostra determinada serenitat, hem fet que li caigués la careta.

Benvolguts,

En el Bloc hi trobareu molts comentaris als articles d’en Vicent Partal. Però no puc comentar-los tots. Tanmateix si em semblen interessants a cop d’ull, els emmagatzemo per tal de tornar-los a llegir i comentar i decidir que els he de publicar. Aquest és el cas de l’Editorial del Vilaweb de fa 4 dies que ara us ofereixo.

El títol Sort dels serens, no es refereix al cos de serens que des del 1785 fins el 1981 varen fer les rondes de nit a les ciutats com Barcelona.

El títol, es refereix als ciutadans conscients que saben mantenir la serenitat quan sembla que les circumstàncies van mal dades!

Vegem-lo i gaudim-ne:

17/09/2017. Referèndum. Oriol Izquierdo. Per què votaré que sí.Un altre article d’opinió no comentat fins ara al Bloc i que us ofereixo. L’Oriol Izquierdo és un brillant escriptor, pedagog i gestor d'institucions relacionades amb la cultura. Hi ha altres articles de l’Oriol comentats en el Bloc Reflexions.



Per què votaré que sí

«Votaré que sí, en resum, perquè m’ho diu el cor, perquè m’hi porta el cap i perquè ho reclama el ventre»
 17/09/2017  22:00
Ens hem passat tant de temps i hem dedicat tantes energies a defensar la legitimitat del referèndum i a denunciar la inconsistència dels arguments en contra que gairebé ens hem oblidat de parlar de la pregunta que se’ns planteja i de com hi respondrem. Ho faré avui, en aquest últim mail obert quinzenal abans de l’1 d’octubre. Serà la meva modesta aportació a la campanya del sí.
Votaré que sí, d’entrada, per raons emocionals. Jo, no sé per quin motiu, sempre, d’ençà que tinc ús de raó, m’he sentit català i alhora he sentit que no era espanyol. No hi he pogut fer res –tampoc no volia fer-hi res!–: és un fet incontrovertible digui el que digui aquest accident administratiu, que ara es revelarà conjuntural, anomenat DNI. En el meu cas, doncs, l’emoció no té cap mèrit, però estic segur que votar que sí és compatible amb molts altres sentiments. Perquè no se’ns demana un vot identitari, sinó que escollim entre dues opcions: fundar una nova república o continuar essent només una autonomia. Sé del cert que molts, siguin d’on siguin i se sentin d’on se sentin, entendran que la república donarà moltes més oportunitats de present i de futur que aquesta trista descentralització retallada que patim del postfranquisme ençà. I saben que la separació d’Espanya no  comporta deslligar ningú dels vincles personals i familiars que pugui tenir i voler mantenir amb qualsevol altre terra, amb qualsevol altra identitat (ja sigui espanyola, extremenya, eslovena, amaziga, coreana o etc. i etc.). Banalitza la identitat qui juga amb aquesta mena de xantatge sentimental.
Votaré que sí, en segon lloc, per raons polítiques, per dignitat democràtica. Perquè, després d’haver viscut la transició des de la dictadura i tot el que ha vingut al darrere, m’he convençut que això que en diuen Espanya simplement no té remei. Que hem heretat unes institucions obsoletes sobre les quals s’han anat fent pedaços igualment obsolets i massa sovint ineficaços. Que en prové una cultura política grollera i antidemocràtica que actua com un motlle deformador sobre nosaltres, els ciutadans, els que ja tenim una edat però també els que ja han nascut en suposada democràcia. Que, per tot això, només a través d’un procés constituent, i només si ens esforcem a fer-ne l’esforç, refundarem d’arrel, com cal, les estructures i ens donarem l’oportunitat, finalment, de viure com a ciutadans lliures i de ple dret. Ara encara no en som.
I votaré que sí, també, per raons administratives, per sentit de responsabilitat. No tornarem a fer ara la relació de greuges que per força ens hem après de memòria –les balances fiscals, les infrastructures, el reconeixement cultural i lingüístic–, sinó que ho diré així de simple i de breu: si som majors d’edat podem governar-nos sols. Per quina rara raó hem de continuar supeditant les decisions sobre el nostre propi govern a uns governants que ens són aliens? Per quina raó hem de deixar que els recursos propis ens siguin administrats sense tenir en compte les nostres prioritats? És que es tracta d’això, ras i pla. De reconèixer que la Generalitat amb prou feines ha pogut ser gaire més que una gestoria. I que ens cal  governar-nos d’una vegada en comptes de continuar tolerant que ens governin. Ja ho sé: tant com totes les interdependències ho permetin. Però no menys.
Votaré que sí, en resum, perquè m’ho diu el cor, perquè m’hi porta el cap i perquè ho reclama el ventre. I no veig cap ni una raó, ni una minsa ombra de raó, que me’n faci dubtar.

Oriol Izquierdo

dimecres, 20 de setembre de 2017

20/09/2017. Record dels esdeveniments que van precedir i succeir la derrota del sobiranisme al Québec el 1995.

Benvolguts,

Presentem aquest resum sobre com el Québec va perdre el 1995 el seu Referèndum d‘independència acordat amb el Canadà. Acordat, vol dir acordat, però les clavegueres de l’Estat i la corrupció institucionalitzada van fer que el Québec perdés. Les claus de l’article les hem tretes del llibre Interès d’Estat de l’Albert Pont. Com que Catalunya està en una situació semblant, encara que pitjor perquè el nostre Referèndum no és ni acordat, val la pena que ens fixem en el capteniment increïblement trampós de l’Estat canadenc, model de democràcia fins aquell moment. Els governants del Regne Unit el 2014 varen prendre’n nota i també varen guanyar enfront Escòcia, amb suavitat i mans de seda...

En aquest Bloc havíem ja comentat diversos articles sobre la guerra bruta que qui té molt poder permet fer a qui no té tant poder.

Vegem l’article:

dimarts, 19 de setembre de 2017

17/09/2017. Vilaweb. Les cinc mentides més grosses de la campanya del no. El referèndum és un delicte i és il·legal. El dret d’autodeterminació no existeix enlloc del món. Espanya no pot acceptar el referèndum d’autodeterminació perquè ho prohibeix la constitució. Catalunya no ha estat mai independent. La independència no es pot aconseguir amb un referèndum unilateral i sense acord amb l’estat espanyol.. MENTIDES!!!

Benvolguts,

Ja hem explicat que en els diferents Referèndums d’Independència dels darrers cent anys, els sàtrapes que ocupen el territori des de fa molts anys, segurament amb una guerra entremig i una entrada dels tancs per la Diagonal corresponent, van engegant mentides cada cop més grosses a mida que els colonitzats se’n van adonant que tot el que diuen els colonitzadors és mentida.

En aquest resum Vilaweb explica cinc mentides. Les antigues com la del Margallo dient que no podríem entrar a la Unió Europea i que ens quedaríem perduts en els espais siderals, com el personatge de la Illa de Robinson, ja no val, la del Linde explicant que entraríem en un “corralito” tampoc no fa efecte perquè Catalunya és el territori que més inversions acumula, la de que Catalunya no podria pagar les pensions ja està més que vist que és una mentida flagrant perquè les pensions les paga l’Estat que ha rebut els pagaments o contribucions de cada treballador a través de la Seguretat Social corresponent al llarg del temps que hagi treballat.

Així doncs, ara es van inventant (o les treuen del Manual del perfecte polític colpista) noves mentides.

Com a exemple de mentida fixeu-vos en la número 4:

4. Catalunya no ha estat mai independent. És una autonomia perquè ho va decidir la constitució espanyola i, per tant, no té drets històrics que pugui invocar

Mentida. Els drets històrics de Catalunya són indiscutibles. Fins el 1714 Catalunya no formava part de cap entitat que pugui relacionar-se amb això que avui és Espanya. La corona catalano-aragonesa era un estat federal que incloïa territoris de les penínsules ibèrica i itàlica, de les illes de la Mediterrània i del continent mateix. El 1714 Catalunya va ser incorporada a la força dins la monarquia espanyola (por legítmo derecho de conquista, segons mantenen els feixistes-nazi-franquistes). Però des d’aleshores ha proclamat la independència quatre voltes:
–Entre el 1810 i el 1812, el Principat fou un estat completament independent, que mantenia una relació estreta amb l’Imperi francès.

–El mes de març del 1873 la Diputació de Barcelona va proclamar l’estat català, que incloïa les quatre províncies del Principat i les quatre illes Balears i Pitiüses. Aquest estat es va integrar en la naixent primera república espanyola.

–El 1931 i el 1934 la Generalitat republicana va proclamar la república catalana. Francesc Macià ho va fer el 14 d’abril de 1931, poques hores abans que a Madrid es proclamés la república espanyola. Tres dies després, Macià va acceptar que la república catalana fos part de l’espanyola. Lluís Companys també va proclamar la república catalana el 6 d’octubre, proclamació que va ser avortada militarment per la república espanyola.

Però l’argument més important és que és impossible que la font de legitimitat de la Generalitat de Catalunya sigui la constitució espanyola, si es té en compte que la Generalitat va ser restaurada per l’estat espanyol abans d’existir la constitució.

La restauració de la Generalitat es fa pel reial decret llei 41/1977 de 5 d’octubre (el trobareu ací), que reconeix la legitimitat del president Josep Tarradellas, president escollit per les institucions de la república. La constitució espanyola no es va aprovar fins el 29 de desembre de 1978, que es quan es publica al BOE: la Generalitat de Catalunya ja funcionava des de feia més d’un any.

Com podeu veure, les mentides dels feixistes no s’aguanten. Si voleu seguir els enllaços encara ho veureu més clar!

Vegem l’article-document de Vilaweb:

diumenge, 17 de setembre de 2017

14/10/2017. Referèndum. Antoni Maria Piqué. Així es fa perquè el president Juncker digui el que tu vols. Costa saber què ha dit el president de la Comissió Europea sobre el referèndum de l'1-O. Cal travessar una boira de reelaboracions i reinterpretacions. Esclar que cada mitjà tria un fragment de la resposta de Juncker. Segurament el que més li agrada. És lògic: en un titular no hi cap tot. Altres, però, s'han estimat més considerar les paraules de Juncker com una errada, una pífia. En conseqüència, expliquen que Juncker no volia dir el que ha dit sinó allò que a ells els sembla que havia de dir..

Benvolguts,

A Espanya hi ha dues menes d’intel·lectuals, els que no saben llegir i els que no saben escriure. Permeteu-me d’entrada que us expliqui un acudit relacionat amb el llegir i escriure: En temps de la dictadura franquista, del nacionalcatolicisme i del nacionalsindicalisme a les Espanyes i del comunisme a la Unió Soviètica corria un acudit anticomunista, evidentment, que explicava que les patrulles de policia a l’URSS estaven formades per tres policies: El que sabia llegir, el que sabia escriure i el que vigilava aquells dos perillosos intel·lectuals...

Bé, seguim. Si recordem com fa un parell d’anys el president de la Comissió Europea Juncker va enviar un correu de dues línies al Rajoy i quan va arribar a Espanya tenia aquelles dues línies i 6 o 7 línies més... Fou un cop fort pel Juncker que sembla que algun nacionalsindicalista sicari del Fernández Díaz movent-se per la delegació espanyola com si fos una claveguera de la CE va afegir un paràgraf al text del Juncker que canviava totalment el sentit del missatge. Ho explico perquè avui estem parlant d’un problema semblant, amb el mateix Juncker com a protagonista, però amb un resultat molt satisfactori per als catalans.

Relacionant l’assumpte del sicari espanyol a la CE amb el paràgraf inicial d’aquest comentari, ens hem de preguntar si ara ens tornem a trobar amb sicaris manipuladors a la CE o si els manipuladors són els periodistes espanyols com sempre ?

Llegiu l’article del sempre brillant i documentat Antoni Maria Piqué i trobareu el resultat: