dimarts, 28 de març de 2017

27/03/2017. Franquisme. Salvi Pardàs. Qui són els colpistes. La Constitució espanyola no respecta un dret humà fonamental, l'autodeterminació dels pobles. Per tant, el que és il·legal des del punt de vista del dret internacional és la mateixa Constitució. L'unionisme acusa l'independentisme de voler fer un cop d'estat quan els únics cops d'estat a Espanya són els de Felip V de Borbó, Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco...

Benvolguts,

Al PuntAvui hi ha la secció d’El lector escriu, amb apunts que molt sovint tenen la categoria dels articles d’opinió més punyents i ben fets. I una de les gràcies és que són curts i escarits. Avui en comentem un:  Qui són els colpistes. Amb veritats com temples.

En la frase seguent:

La clàusula de la indivisibilidad d'Espanya va ser escrita per impedir que Catalunya esdevingués mai un país lliure. Per tant, l'obligació dels catalans que ens estimem la nostra pàtria és saltar-nos la llei espanyola per poder construir una República de ciutadans lliures.

cal parar-hi atenció, almenys per dues raons:

·         Pel que fa al dret humà fonamental de l’autodeterminació dels pobles resulta que el Reyno de España que no tenia aquesta clàusula en la Constitució del 1978, la va haver d’incorporar automàticament quan l’esmentat Reyno va adherir-se a la UE l’any 1986 i va resultar que aquesta clàusula estava implícita en l’adhesió.

·         Pel que fa a la indivisibilidad d'Espanya hi ha el dilema de des de quan s’ha inclòs en les Constitucions espanyoles aquesta clàusula? Si és d’abans del 1714, en que Espanya incloïa l’Amèrica llatina en les seves Constitucions vol dir que la clàusula pretenia evitar que l’Amèrica llatina es desmembrés de la península. Si és de després de l’emmancipació de l’Amèrica llatina durant el segle XIX, és que pretén que qui no s’escapi sigui Catalunya i Euskadi.

Si parlem dels cops d’estat:

El cop d'estat vindrà si vostès, senyors garants de la unitat d'Espanya, decreten l'estat d'excepció, ens envien la Legión o El Ejército per esclafar urnes, ocupen la Generalitat o empresonen els nostres representants polítics.

Queda clar?

Vegem l’apunt:

dilluns, 27 de març de 2017

27/03/2017. Franquisme. Rajoy, plantat i resignat al xoc. Llenguatge bèl·lic: “Això no tindrà una solució fàcil”. Manté que no pot permetre el referèndum ni ‘abandonar' qui se senti espanyol. Si es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats. Si es produís el xoc, un cop d’estat dels franquistes del 78 (PP+Ciudadanos+PSOE), cal estar molt preparats i sobretot amb empara internacional!

Benvolguts,

Analitzem només una frase:

El portaveu parlamentari català, Alejandro Fernández, albirava dissabte en el seu discurs el xoc amb el govern català demanant a les bases que responguessin amb “calma i serenor” a les “provocacions” que, segons ell, causaran els independentistes. Si es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats, va concloure.

El PP està utilitzant una técnica que recorda molt les utilitzades pels feixistes-nacionalistes espanyols durant la República, que va acabar amb l’Alzamiento. Amenacen i diuen que están amenaçats. No paren de tractar-nos de colpistes quan els colpistes sempre han esstat ells. Parlen de diàleg sense cap intenció de dialogar. Una gent que va usar repetidament en la lluita contra ETA la frase “Sense armes podem parlar de tot”. I cal que tothom vegi que aquí no hi ha armes però no volen parlar de res que pugui interessar als catalans. Tot al contrari. Només són ells, que tenen el poder, que menteixen com el Fernández Díaz o com el Margallo, que provoquen econòmicament, usant el TC de piconadora, rebentant-se els Fons estructurals europeus per alimentar les boques dels Florentinos, però sense fer obra pública a Catalunya. Només ens queda un consol, que és que, tal com l’Albert Pont explica, un cop la República Catalana instaurada, en el repartiment d’actius i passius,  els Fons que no han arribat a Catalunya faran part dels actius que no hem de compensar, així com restarem també els repetits greuges i multes convertits en actius per a nosaltres, sempre amb supervisió internacional!


I al final, intentaran però no faran l’enèssim cop d’estat contra Catalunya, gràcies a la supervisió internacional …

Tanmateix, si fessin el cop d’estat, si es produís el xoc, un cop d’estat dels franquistes (PP+Ciudadanos+PSOE), cal estar molt preparats i sobretot amb empara internacional!

 Vegem la crònica del franquisme institucional:

25/03/2017. CONGRÉS PP. Cospedal adverteix: "L'independentisme morirà en el trencaones de la llei". En Martin Luther King va dir: No oblidin mai que tot el que Hitler va fer a Alemanya, fou legal”. I els feixistes espanyols que no volen demanar perdó per l’assassinat d’en Companys perpetrat per l’Ejército español están encara en la mateixa posició!

Benvolguts,

El meu pare deia que sempre et veuràs embrutat per una paella. És sabut que els nazis i feixistes nacionalistes espanyols transmutats en franquistes sociològics, necessiten projectar els seus pecats (que no remordiments perquè segons ells la legalitat era del seu costat) cap als altres, concretament cap els seus enemics que som nosaltres. Els que vàrem perdre la guerra que ells havien iniciat i que varen guanyar ignominiosament. Jo havia sentit dir sempre a casa que nosaltres erem rojos, segons la terminología franquista. “Rojo-separatistas y judío-masónicos” segons l’estil espanyol dels anys 40. I n’estàvem ben contents i orgullosos. Nosaltres no érem com aquells professors feixistes que a l’Institut pretenien ensenyar-nos Formación del Espíritu Nacional i evidentment no ens deixaven parlar en català (per respecte als superiors!). I quan varem fer la “mili” a les Milicias Universitarias, hereves de la institució franquista dels alféreces provisionales, nosaltres varem arribar a ser Alféreces de complemento de l’Ejército Español però no teniem, Deu nos en guard, l’Espíritu militar que aquells militars franquistes volien que tinguessim! Ni ells tampoc no el tenien! Pobra gent! Xusqueros incults, llepaculs. Així es rebentessin els deiem nosaltres…

Aquest preàmbul ve al cas perquè els franquistes i ara els borbofranquistes s’omplen la boca de la legalidad! Legalitat és la que teniem nosaltres abans del 1714, amb les nostres Constitucions, compendi de les nostres lleis, fetes pel nostre poble i refrendades, o no, pels nostres reis. Si no les refrendava el poble, o sigui les Corts Catalanes, no arribaven a lleis.

Recordem que la sentència màxima de la relació entre el poble de les Corts, els comtes catalans i els reis en els actes de jurament dels reis a les Constitucions catalanes era: 

"Nós, que som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".

I com que els borbofranquistes que manen des del 1939 no han conservat la nostra legalitat, ni els nostres drets i llibertats, sinó tot al contrari, actuant en conseqüència, estem maldant per tal que s’executi la sentència:

 "I si non, non"

Crec que està clar que els manaies que fa 300 anys que patim es mereixen que se’ls expliqui aquesta sentència per si no l’han sentida mai! I els manaies que varen ocupar el nostre país el 1939 i el mantenen ocupat pel “Justo derecho de conquista” que va pronunciar a Salamanca el miserable Gonzalo Torrente Ballester també l’han d’escoltar. Recordem també que els franquistes varen “alliberar”, segons la seva terminologia, els territoris republicans però en canvi varen “ocupar” i encara dura, Catalunya.

La legalitat dels ocupants no és la nostra legalitat!

I els actuals franquistes o borbofranquistes, usant el “justo derecho de conquista”,  tenen la barra de venir a Catalunya a fer un Congreso i a prometre que ens donaran “cuentas y abalorios”...

I la Cospedal, com tots els de la seva “calanya” continua enganyant-se a ella mateixa i als seus omplint-se la boca de ley, legalidad, democracia, Constitución...

El nostre poeta en els anys foscos del franquisme, del feixisme i del nazisme va escriure:

“Què som? Tan sols una memòria
d'allò que hem posseït i vàrem perdre,
canvi constant i resignat adéu
al temps que fuig amb pas irreparable."
Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984)

Però ara estem en el bon camí per no tenir un esperit abaltit sinó triomfant. Ara el vers d’en Vinyoli seria un altre!

Vegem l’article de Marta Casado a ElNacional:

24/03/2017. Procés. Jofre Llombart. Digues què faràs. "Quan admetis que els del sí volen que els de la bandera franquista votin mentre que els de la bandera franquista no volen que es voti, digues què faràs?". En resum: quan descobreixis el que passa realment a Catalunya, digues, què faràs?“ Procés. Pep Riera. Els moments crucials. A vegades, en els moments crucials, per agafar més impuls endavant convé fer abans una mirada enrere. No culminar el procés no només seria masoquista, sinó imperdonable.

Benvolguts,

Aquesta setmana han coincidit les opinions de dos periodistes en el plantejament dels seus articles. En Jofre Llompart amb Digues què faràs? i en Pep Riera amb Els moments crucials. El plantejament és semblant: En Llompart encadena un conjunt de proposicions i acaba cada una amb la pregunta Digues què faràs? En Pep Riera fa un conjunt de proposicions que comencen cada una d’elles amb Mentre...

Tots dos conjunts de proposicions apunten cap al mateix destinatari: el podrit establishment espanyol...


Llegim els articles:

diumenge, 26 de març de 2017

26/03/2017. Campanya institucional: Promoció de Made in Catalonia! Com que a partir del setembre serem una República catalana, evidentment independent, usarem obligatòriament etiquetes i membrets i impresos en els productes catalans amb aquests dissenys. Per anar-nos-hi acostumant podríem començar immediatament a tenir consciencia del que som i a usar el nom…

Benvolguts,

Campanya institucional: Promoció de Made in Catalonia!


He trobat en el Google etiquetes com aquesta i com que a partir del setembre serem una República catalana, evidentment independent, usarem obligatòriament etiquetes i membrets i impresos en els productes catalans amb aquests dissenys.

Posats a fer he pensat que per anar-nos-hi acostumant podríem començar immediatament a tenir consciencia del que som i a usar el nom. Crec recordar que durant la República s’havia usat correntment aquesta construcció.

Joan A. Forès
Reflexions


26/03/2017. Enlloc de la Constitución Espańola diu que la sobirania rau en el CONJUNT del poble espanyol. Aquest diumenge m’he dedicat a comprovar que quan els franquistes diuen que “La soberanía nacional reside en el conjunto del pueblo español, del que emanan los poderes del Estado”, están dient una mentida a consciencia! I ho diuen tots, des de la Cospedal fins el Pedro Sánchez. I ho reprodueixen els Mitjans de comunicación des de La Vanguardia fins l’Avui! Conclusió de l’estudi: El franquisme espanyol ha introduït el mot “conjunto” en l’article 1.2 de la Consti per confondre a l’enemic que son nosaltres.

Benvolguts,

Aquest diumenge m’he dedicat a comprovar que quan els franquistes diuen que “La soberanía nacional reside en el conjunto del pueblo español, del que emanan los poderes del Estado”, están dient una mentida a consciencia! I ho diuen tots, des de la Cospedal fins el Pedro Sánchez. I ho reprodueixen els Mitjans de comunicación des de La Vanguardia fins l’Avui!

He cercat en el Bloc Reflexions un comentari que recordava de Miquel Estruch a l’article:
que deia:
“El comentarista Miquel Estruch contradiuEnlloc de la Constitución Espańola hi diu que la sobirania rau en el CONJUNT del poble espanyol. Això de"conjunt" és un afegit interpretatiuperò no hi és en el redactat. El què hi diu és que la sobirania rau en el poble espanyol. I hom pot interpretar "poble espanyol" o bé en el seu conjunt o bé en la seva part. 
Si tan clar fos, ningú tindria la necessitat (ni la fixació, en molts casos) d'afegir-hi l'element "conjunt".”

Aquest mot “conjunt” serveix al franquisme i borbofranquisme espanyol i al català per demostrar que a la Consti es parla del poble espanyol “en conjunt”. Però l’article 1.2 de la Consti diu:
Tal com en Miquel Estruch escriu!

La Constitución española de 1978.
Título preliminar
Artículo 1
  1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
  2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
  3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
Aleshores he intentat trobar al Google si hi ha cap text que esmenti “conjunto del pueblo español”.  I n'he trobat una dotzena, mentides repetitives, còpies potser d’una mentida original:

https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-català/20170221/281809988662183
21 de febr. 2017 - ... una reforma de la Constitució. Pedro Sánchez, no obstant això, ara combina la idea que “la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol”, ...
www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-català/20170215/281487866103668
15 de febr. 2017 - ... que la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol i no és divisible. ... Govern espanyol la impugnació sobre la constitució de l'esmentada ...
www.elpuntavui.cat/.../1024474-iceta-defensa-la-nacio-catalana-dins-l-estat-espanyol-...
23 de nov. 2016 - ... de la mateixa manera que la del PSOE, passa per reformar la Constitució ... Espanya, on la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol”.
www.vilaweb.cat/.../mala-maror-a-ciutadans-arrimadas-surt-a-apagar-el-foc-de-les-de...
29 de nov. 2016 - ... sobre el referèndum, és a dir, que no es pot acceptar mai perquè la constitució diu que la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol.
www.vilaweb.cat/.../iceta-defensa-la-nacio-catalana-dins-lestat-espanyol-que-es-on-ra...
23 de nov. 2016 - ... de la mateixa manera que la del PSOE, passa per reformar la Constitució ... Espanya, on la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol”.
https://www.racocatala.cat/.../ens-podem-independitzar-fent-servir-constitucio-ningu-s...
24 de jul. 2010 - 25 entrades - ‎21 autors
Doncs això , la constitució diu que " La sobirania resideix en el conjunt del poble ... I la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol.
in.directe.cat/per-a-bons-patricis/blog/12458/vargas-llosa-nacionalista-catala
14 d’ag. 2014 - ... del nacionalisme espanyol "del libro" (vull dir, la Constitució de 1978). ... hi diu que la sobirania rau en el CONJUNT del poble espanyol.
reflexionsjafores.blogspot.com/2014/08/160814-vargas-llosa-nacionalista-catala.html
17 d’ag. 2014 - Enlloc de la Constitució Espańola hi diu que la sobirania rau en el CONJUNT del poble espanyol. Això de "conjunt" és un afegit interpretatiu, ...
cat.elpais.com › Actualitat
23 de des. 2015 - ... que té com a eix fonamental la defensa de la Constitució i del principi que la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol. El president de ...
esquerramora.blogspot.com/2010/01/la-sentencia-contra-lestatut-establira.html
3 de gen. 2010 - ... que reconeix la Constitució espanyola, però no pas al terme 'nació'. ... clar que la sobirania rau 'en el conjunt del poble espanyol, de forma ...
www.diaridetarragona.com/nacional/54229/buscador.php
23 de des. 2015 - Rivera, ha propuesto a Mariano Rajoy y Pedro Sánchez constituir ... en no defensar que "la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol".
www.leconomic.cat/.../699394-foto-i-brindis-amb-la-pepa-i-non-plus-ultra.html?...
6 de des. 2013 - En l'elaboració de la nostra primera Constitució del 1812 –text que per ... subratlla que la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol i que ..
.
A continuació he continuat al Google i he trobat el Bloc següent:

SPANIEN KAPUTT
MENTIRA

¿También es mentira?, pero si la Cospedal lo ha dicho esta mañana en unas declaraciones a la prensa.
Ya, pero miente.
¡No es verdad, esta vez no te creo! A mí me suena que es así.
Bueno, la mayoría de los españoles no han votado la Constitución y los que lo hicieron, muchos, no se la leyeron. En todo caso, era eso o volver al franquismo. Normal que en Catalunya se votara tanto a su favor.

“Anyway”, aquí tienes el articulo preliminar:


Artículo 1. La soberanía reside en el pueblo
1.        España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
2.        La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
3.        La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
Ves…, como sí dice que “la soberanía reside en el pueblo”.
Sí, pero no dice “todo”.
Bueno, no hay diferencia…
Mucha.
¿Por qué?
Bueno, es cuestión de interpretaciones, para bien o para mal, la constitución española se presta a ello.
El artículo deja bien claro que “la soberanía nacional reside en el pueblo”. Y pueblo puede ser todo, parte o poco. 
Es más, por ejemplo, Aznar, en el 2000, obtuvo mayoría absoluta con el 44’5% del 68’7 que votaron. De un electorado de 33 millones de personas Aznar recibió 10 millones de votos. ¿Su victoria fue legítima verdad?
Con ese ejemplo quiero decir que un porcentaje o una parte del pueblo también es pueblo (valga la redundancia) y podría decidir sobre su futuro.
Entonces, la Cospedal y otros ministros, ¿por qué añaden el “todo”?
Para recalcar lo que no está resaltado. Y ellos lo saben.
O sea, es un falacia.
En toda regla.

El franquisme espanyol ha introduït el mot “conjunto” en l’article 1.2 de la Consti per confondre a l’enemic que som nosaltres.
Creieu que queda prou clar?

Joan A. Forès
Reflexions

25/03/2017. Eduard Voltas. La carpeta catalana. A Westminster s’ha constituït un intergrup parlamentari sobre la qüestió catalana. La CDU té, com tots els grans partits, una fundació que li fa de think tank: es diu KAS (Konrad Adenauer Stiftung). La KAS ha dit: “Rajoy ha insistit en diverses ocasions els darrers anys, sobretot davant la presidència del Consell de la UE i la cancellera alemanya, que a Catalunya no hi hauria cap plebiscit. "Si a Londres creiessin que el govern espanyol està fent la política adequada per resoldre el plet català, aquest intergrup no existiria".

Benvolguts,

Avui trobem un punyent i precís article del company de l’Assemblea de Sant Martí Eduard Voltas, col·laborador d'El Mon i editor de la revista setmanal Time Out. Ens parla de les patums europees, de les fundacions dels partits europeus, de Westminster, de la CDU i de la seva fundació KAS (Konrad Adenauer Stiftung). I ens explica què pensen a Europa del conflicte Catalunya-Espanya.

Vegem l'article: