dissabte, 27 d’agost de 2016

26/08/2016. Catalanofòbia. Josep Maria Loste. Catalanofòbia assimilacionista. És denigrant que el partit “Ciudadanos” vulgui afegir en les seves negociacions estatals espanyoles amb el PP la qüestió de la immersió lingüística; és a dir, carregar-se, de totes totes, la normalització de la llengua catalana. De fet, el partit del Sr. Rivera és molt més extremista i, sobretot, assimilacionista que no pas un PP força ultraconservador.

Benvolguts,
L’autor de l’apunt és un col·laborador del directe.cat i hi té un Bloc hostatjat.
Ciudadanos i el PP estan arribant a la degradació total, els del PP tenen el propi partit i un centenar de càrrecs imputats per corruptes i ara en les converses amb Ciudadanos estan definint què és la corrupció per tal de continuar fent trampes: la corrupció només ho és si és dels altres, nosaltres no som corruptes. I el partit impol·lut de Ciudadanos, el partit que mai no acceptaria la corrupció, s’està rebolcant pel fang i la merda del PP, i hi ha afegit la seva dèria contra el català i els catalans, que no és autoodi perquè ells no han sigut mai catalans, encara que el parlin de tant en tant...
En els darrers dies hem publicat comentaris i apunts de 5 o 6 autors sobre la merda de la corrupció i la catalanofòbia. Avui n’hi afegim un altre.
Vegem què en diu en Josep M. Loste:

divendres, 26 d’agost de 2016

25/08/2016. Catalanofòbia. Editorial El PuntAvui. L'atac permanent al català. Ciutadans (C's), no cal oblidar-ho, es va crear, simplement, per una raó lingüística. La seva obsessió ha estat arraconar el català. Fent veure que la seva aposta era millorar el coneixement de diverses llengües, l'objectiu és que la llengua dominant sigui la castellana i minoritzar encara més la catalana.

Benvolguts,

És el cinquè article en els darrers dies que té com a referencia la Catalanofòbia i no crec que sigui el darrer en els dies immediats!

Ciutadans (C's), no cal oblidar-ho, es va crear, simplement, per una raó lingüística. La seva obsessió ha estat arraconar el català. Fent veure que la seva aposta era millorar el coneixement de diverses llengües, l'objectiu és que la llengua dominant sigui la castellana i minoritzar encara més la catalana. I avui estan de negociacions amb el PP.
I en aquesta negociació reapareix el veritable C's, el partit creat contra Catalunya. Entre les seves exigències, eliminar la immersió lingüística, un model d'èxit, segons estudis i universitats internacionals, un model que ha aconseguit ressituar el català però que encara avui no en garanteix la supervivència, com també demostren les dades. Fa quatre dies, amb qui havia pactat C's era amb el PSOE per fer president Pedro Sánchez. I llavors van pactar la derogació de la llei Wert. Ara això ja és en un calaix, ja que aquesta norma pot ser una eina més per atacar el català.

Vegem l’Editorial:

25/08/2016. Catalanofòbia. Miquel Riera. Obsessió per la llengua. Si el català hagués sucumbit al genocidi perpetrat pels pares i els avis dels actuals ciutadans i populars, avui no seríem on som. Per defensar i protegir definitivament la llengua catalana és, entre moltes altres coses, pel que molts catalans volem la independència...

Benvolguts,
Els catalans estem sempre profundament procupats per la nostra llengua. La llengua és l’ànima del territori i el territori, com sempre explica en Vicent Partal quan es refereix a l’íntima relació entre el Principat de Catalunya i els Països Catalans, és on s’encarna la nació  o sigui que:
L'estat i la nació no són la mateixa cosa i si l'estat va d'Alcanar a la Jonquera la nació sempre anirà de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó
Ahir varem publicar dues entrades al Bloc sota l’epígraf de Catalanofòbia referides a la baralla d’un notari d’Elx amb l’aparatxic de l’Estat espanyol per tal de fer-li passar la piconadora per sobre. I com ho han aconseguit!
Avui parlem d’un altre cas de Catalanofòbia protagonitzat per les converses de Ciudadanos i el PP intentant formar govern, usant-nos a nosaltres i a la nostra llengua de moneda de canvi. I no és massa moneda de canvi perquè el PPSOE és l’hereu directe del franquisme i els Ciudadanos varen néixer per acabar d’anorrear el català, primer a Catalunya i ara a tot arreu, i no tant sols el català sinó també el gallec i l’eusquera. Per tant tenen identitat de criteris i segurament que s’afanyaran a ser cada un més bèstia que l’altre per carregar-se el poc que queda del català, utilitzar la llei de consultes aprovada pel Parlament per liquidar el sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes.
Aquí hi ha dos exemples del capteniment salvatge dels Ciudadanos:
05/12/2015. Feixisme. Ciudadanos. Euskadi. Escàndol per l’atac de C’s contra l’èuscar. Galiza. C’s pide que el gallego deje de ser idioma oficial en Ferrol. País Valencià. La diputada (aldeana) de C's, Carolina Punset ha tornat a donar la nota aquest dijous en les Corts. Catalunya. C’s vol utilitzar la llei de consultes aprovada pel Parlament per liquidar el sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes.
29/11/2015. Marina Llansana. La Convenció de Gènova. Catalunya pot demanar Empara al Tribunal Internacional de l’Haia. Per què a ningú de les desenes de partits que han tingut diputats asseguts a l’hemicicle i cobrant a final de mes, no se’ls ha acudit d’usar aquest procediment...
Uns tasts:
·         Per defensar i protegir definitivament la llengua catalana és, entre moltes altres coses, pel que molts catalans volem la independència. És a dir, per oblidar-nos definitivament dels malsons que, periòdicament, ens voldrien receptar alguns.
·         Si el català hagués sucumbit al genocidi franquista perpetrat pels pares i els avis dels actuals ciutadans i populars, avui no seríem on som.
Vegem l’article d’en Miquel Riera:

25/08/2016. Catalanofòbia. Vicent Partal. Que el català siga una llengua prescindible. «Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible». Al notari Olagüe li comuniquen que com que sap castellà no hi ha cap motiu per a demanar res en català. Ai caram. És a dir: com que és evident que saps castellà el català no és pas necessari.

Benvolguts,

Ahir parlàvem del cas del notari d’Elx que fa vint anys que demana que les notificacions del Col·legi de Notaris de València li siguin enviades en català. Al final el Col·legi de Notaris i el Tribunal Contenciós administratiu de la Comunidaz, se li pixen a la boca…

Avui, amb molt bon encert, en Partal fa un magnífic Editorial explicant el cas i les conseqüències que se’n poden derivar. Recordem que la Sentència del 2010 del TC espanyol sobre l’Estatut de Catalunya va admetre i “jalear” que el deixava, segons l’Arfonso Guerra, ribotat i ben ribotat. I la senyora Chacón i el senyor Felipe González varen abonar el TC explicant en un fastigós article a El País que al cap i a la fi, un 5% d’articles eliminats tampoc no era tant important…

Per contrarestar aquest article varen publicar-se’n molts altres que el contradèien i explicaven què passaria a partir d’aquell moment. Un d’ells fou d’en JM Terricabras que va argumentar que el pes del seu cap era més o menys el 5% del seu pes total! I sabem per propia experiencia que totes les conseqüències que aquella sentencia va portar són moltíssimes, sobretot en els contenciosos sobre preminència d’una llengua sobre l’altra com en Partal explica referint-se a Elx. I sobretot sobre la “prescindibilitat” del català quan s’ha d’oposar al castellà!

Vegem l’Editorial d’en Partal:

Que el català siga una llengua prescindible
«Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible»

 25.08.2016  22:00
Vicent Partal
Els recomane que llisquen la conversa [publicada ahir en aquest Bloc] que Josep Rexach ha tingut amb el notari d’Elx Lluís Olagüe, que involuntàriament ha viscut un episodi que apuja el llistó dels atacs a l’estat espanyol contra la llengua catalana, de fet contra totes les llengües que no siguen el castellà.
El senyor Olagüe ha estat arrossegat a una polèmica ben viva i ha quedat atrapat en un laberint jurídic únicament per haver gosat demanar que li arribara la documentació oficial en català. Amb un judici pel mig el resultat final fa feredat:
li comuniquen que com que sap castellà no hi ha cap motiu per a demanar res en català. Ai caram.
Atenció al sil·logisme que indica tot un nou camí bastit perquè la nostra llengua sigui senzillament prescindible. L’argument diu que la constitució espanyola obliga tots els espanyols a saber castellà. I que per tant ningú no pot al·legar oficialment que no el sap. Menys encara en el cas d’un notari. I a partir d’això ho resol afirmant que,
ja que sap castellà, no hi ha cap motiu d’indefensió si es viola el seu dret de rebre la informació en català, dret sancionat en aquest cas concret per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
És a dir: com que és evident que saps castellà el català no és pas necessari.
L’anècdota de moment és personal, però s’inscriu en una tendència ben visible a transformar el català en una llengua prescindible.
 Tendència que implica un canvi radical. Ens proposen la transformació del concepte que totes dues són llengües oficials en una relació asimètrica en què hi ha una de superior i una de secundària. Aquella cosa ridícula que el castellà és oficial mentre que el català és cooficial i prou.
Aquest és el camí que volen seguir i ací és on ens volen portar.

Joan A. Forès

Reflexions

25/08/2016. Catalanofòbia. Josep Rexach Fumanya. L’estat nega l’ús del català a un notari valencià, argumentant que té ‘ple coneixement del castellà’. Lluís Olagüe es troba atrapat en una teranyina jurídica que li impedeix de recórrer contra una multa de 21.000 euros.

Benvolguts,
Aquest és un aricle sobre la catalanofòbia que pot ser que porti cua...
Llegiu-vos el cas del notari d’Elx Olagüe i vegeu el gloriós final:
·         ‘Em van dir que la sanció era correcta i que jo si al·legava que la meua protesta era perquè s’adreçaren a mi en valencià, això no em deixava en situació d’indefensió processal’.
·         Aquesta sentència diu que el castellà és cooficial al País Valencià i que, per tant, una administració com és el col·legi notarial no és obligat a fer ús del català. Aquest fet implica una vulneració de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que garanteix a tot ciutadà d’utilitzar el català i l’obligació de les administracions que aquests drets es compleixin.
·         A la sentència del tribunal contenciós administratiu la jutgessa Carmen Casado Guijarro va arribar el 17 de juliol i especificava que s’havia de donar la raó a Olagüe perquè el col·legi notarial hauria d’haver utilitzat el català en el procediment administratiu que va derivar en sanció.
o   ‘No obstant això –diu la sentència–, en el cas que ens ocupa l’ús de la llengua castellana, cooficial a la Comunitat Valenciana, no determina la indefensió del recurrent’.
o    I afegeix:
o   La part recurrent tenia ple coneixement i comprensió dels escrits en castellà que li van ser enviats i aquest fet no va perjudicar de cap manera el seu dret de defensa’. Com a resultat, doncs, el recurs d’Olagüe va ser desestimat i va ser condemnat a pagar els costs del judici: 500 euros.
Amb aquest article i el seu trist final, cal que entenguem que “ells” tenen sempre totes les de guanyar. I en conseqüència “nosaltres” tenim totes les de perdre! I poden anar pujant a instàncies judicials més altes fins que el TC els digui que tenen raó.
I punt final!

Vegem l’article que inclou la còpia de la sentència:

dijous, 25 d’agost de 2016

23/08/2016. Feixisme. Enric Vila. Els polítics contra el poble. Si Espanya ha anat de col·lapse en col·lapse des de fa més de 300 anys, és perquè sempre s’ha enfrontat als anhels de Catalunya de manera injusta i violenta. Com que els espanyols, enquadrats definitivament en el franquisme sociològic no podran “ésser mai convençuts”, la solució passa perquè els Països Catalans ens organitzem definitivament al marge d’Espanya, com si no existissin.

Benvolguts,
Article de caire filosòfic del nostre conegut  Enric Vila. Comença analitzant la frase La Inés Arrimadas hi explicava tota cofoia, amb aquella satisfacció de llargandaix estès al sol, que l’objectiu del seu partit era independitzar Espanya dels independentistes. La tesi era que, com que els independentistes no podrien “ésser mai convençuts”, la solució passava perquè l’Estat s’organitzés al marge seu, com si no existissin. 
Segons el nostre parer, i com que els Ciudadanos ja s’han tret totes les pells de serp i els apareix la veritable pell de sorge o sigui la pell dels enemics irreconciliables de Catalunya i dels Països Catalans, talment com el PP, talment com el PSOE, talment com UDC, talment com Podemos, o sigui que de tots els polítics espanyolistes, el poble sempre n’ha rebut les bofetades i per tant el mot d’ordre a dia d’avui hauria de ser que:
Com que els espanyols, enquadrats definitivament en el franquisme sociològic no podran “ésser mai convençuts”, la solució passa perquè els Països Catalans ens organitzem definitivament al marge d’Espanya, com si no existissin. 
Per concretar, en un apunt recent del Toni Infante president de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valenciàel títol del qual era Els Països Catalans demanen a Catalunya que "deixi la porta oberta" quan sigui independent s’explica que junt amb Cristòfol Soler de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca han assegurat que la seva associació recolzarà Catalunya perquè sigui independent.
I Catalunya, evidentment, deixarà la porta oberta...
Que vol dir que Ciudadanos, l’Arrimadas i els Paisos Catalans veuran aconseguits els seus desitjos:
Que uns i altres ens organitzem per separat d’altres i uns!
D’aquesta “conxorxa” se’n podria dir “les dues Espanyes!”
Si recordem el mapa de l’Espanya borbònica del 1854, amb el detall de la descripció de les dues Espanyes recordarem que l’antic Regne de Castella, realitzat plenament com a imperialista l’anomenaven:

l’España uniforme o puramente constitucional
i l’antiga Confederació Catalano-Aragonesa, convertida en botí de l’altra Espanya, i que fou el resultat del:
justo derecho de conquista,
l’anomenaven:
l’España incorporada o assimilada.
Per tant, sembla que aquesta és una solució pels anhels de Ciudadanos, segons l’Arrimadas i pels anhels, llargament desitjats dels Paisos Catalans
Només quedaria el treball administratiu del protocol de la definitiva separació, de la definitiva devolució, de la definitiva restitució...
 Els Paisos Catalans actualment tenen un 29% de la població espanyola i generen com a mínim el 34% del PIB. I per això els espanyols no han fet ni faran mai el Corredor Mediterrani!

Vegem l’article de l’Enric Vila:

dimecres, 24 d’agost de 2016

20/08/2016. ACN. Allisada de Mundó als comuns. Des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada (Conflent), Carles Mundó, ha criticat aquest dissabte amb duresa que les confluències d'esquerra s'oposin al referèndum unilateral d'independència (RUI) i no es manifestin clarament a favor de la independència. "Per acció o per omissió, mantenen l'statu quo i perpetuen la monarquia".

Benvolguts,

El conseller Mundó des de Prada de Conflent ha fet una allisada als confluents de tots els pelatges. Amb molt bones paraules els ha explicat que "mantenir l'statu quo és perpetuar la monarquia". I creiem que cal afegir-hi que ara és el moment de fer-ho perquè en cas contrari a les patums confluents Colau, Domènech, Franco Rabell, Fachin, etc,  se'ls enfonsarà el sol que trepitgen quan s'acabi de consumar la total adhesió incondicional del seu ídol Iglesias a l'Espanya eterna, al franquisme sociològic...

I per sort el poble que no és babau, els deixarà plantats i s'afegirà a l'independentisme militant d'ERC o de les CUP...

Vegem l'article de l'ACN: