dissabte, 10 de desembre de 2016

09/12/2016. Franquisme. Procés. David Fernàndez. 40 anys de diàleg. Cal obrir per baix el que pretenen tornar a tancar per dalt. Qui ho vulgui fer trobarà estris; qui no, excuses. Teledirigida i monitoritzada -disciplinada per la por, violentada pel soroll dels sabres, l’autoreforma lampedusiana del franquisme anticipava un leitmotiv evident: relligar-ho tot, blindar poders, restringir la possibilitat democràtica i impedir cap canvi de fons...

Benvolguts,

Un magnífic treball del David Fernández! Llegiu-lo de dalt a baix. I més d’un cop!

Ens recorda la Transacció, que no transició, que ha estat protagonista de molts apunts en aquest Bloc Reflexions!

Parla com a exemple de Transacció dels jutges del TOP. Cal explicar que les places de jutges del TOP eren ocupades per rigorós ordre de sol·licitud, o “d’enxufe” i n’hi havia molts que es quedaven al carrer. Els polítics assassins, i els jutges assassins i els fiscals assassins, i els grisos assassins, volien estar al TOP per continuar exercint la violència del franquisme...

Pel que fa a la Transacció el nostre raonament sol acabar amb:

La transacció (que no transició) va servir per amnistiar a tots els antifranquistes dels crims que no havien comès i per amnistiar a tots els franquistes dels crims que sí que havien comès!

Uns quants pensaments adients:
  • Des del primer dia van ribotant competències...
  • Van recentralitzant...
  • I de  l’Estatut del 1978 encara hi ha competències per transferir!
  • L’Entronització del Borbó sense l’Hola i el Lecturas no hauria funcionat!


Vegem el molt ben dissenyat article:

09/12/2016. Procés. Jofre Llombart. No, un altre cop no, si us plau. "La CUP no garanteix els pressupostos, Esquerra no garanteix una candidatura conjunta en cas d’eleccions i el PDCAT no garanteix un referèndum si no hi ha pressupostos". Una part de l’independentisme va tombar els pressupostos de l’altra part -i majoritària- de l’independentisme.

Benvolguts,

Amb aquest article, molt ben estructurat, fent-nos recordar els perquès de tot plegat, s’escau repetir la frase d’Estanislau Figueres, president de la Primera República espanyola:

Senyors, estic fins als collons de tots nosaltres...

Doncs això!

"La CUP no garanteix els pressupostos, Esquerra no garanteix una candidatura conjunta en cas d’eleccions i el PDCAT no garanteix un referèndum si no hi ha pressupostos"

Vegem l'article:

15/11/2015. Procés. Josep López de Lerma. «Senyors, estic fins als collons de tots nosaltres». L’article fou publicat el 15 de novembre de l’any passat. Uns dies abans, el 07/11/2015, en Vicent Partal escrivia un article de títol “Per què deu ser que confiem tan poc en aquest país?” I en David Fernández i l’Anna Gabriel el 06/11/2015 explicaven el moment polític en un acte a l’Ateneu la Torna de Gràcia.

Benvolguts,

Ahir, tot comentant l’article d’en Jofre Llombart de títol No, un altre cop no, si us plau. vàrem esmentar una frase del català i primer president, de la primera República española, Estanislau Figueras, el 1873. La frase és la que encapçala aquest article de Josep López de Lerma: «Senyors, estic fins als collons de tots nosaltres».

L’article fou publicat el 15 de novembre de l’any passat. Uns dies abans, el 07/11/2015, en Vicent Partal escrivia un article de títol Per què deu ser que confiem tan poc en aquest país?
I en David Fernández i l’Anna Gabriel el 06/11/2015 explicaven el moment polític en un acte a l’Ateneu la Torna de Gràcia, glosat per l’Andreu Barnils.

La semana anterior el mallorquí i independentista President de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, ASM, Cristòfol Soler i el valencià i independentista Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, PDaD, varen publicar un article conjunt de títol Som un sol poble on deien:

Els Països Catalans portem més de 300 anys resistint contra un relat imposat que nega la nostra realitat nacional, que tot i diversa és clarament unitària. Ens han imposat unes separacions que han afavorit  l’assimilació fragmentada a una realitat nacional aliena i negadora dels nostres trets nacionals, culturals, socials i econòmics, alhora  que forçaven uns lligams que van nàixer de la imposició  i que alimenten amb tergiversacions interessades i amb banalitzacions folcloritzades.

Tots aquests actes i titulars indiquen que el país, els Països, bullien fa una mica més d’un any i per sort encara els dura, però el poble sembla que comença a queixar-se! I els polítics fa un any prenien posicions, bé cap a l’unionisme i la botifleria, bé cap a l’independentisme...

En López de Lerma és un polític de Convergència que havia estat 25 anys de diputat a Madrid i que el 2003 va plegar, va abjurar del seu antic partit i posteriorment va integrar-se en l’agència d’advocats d’en Miquel Roca i Junyent .

Sobre en López de Lerma en Xavier Bru de Sala explicava fa un parell de mesos que:

Qui vulgui aprendre una lliçó sobre el guionatge de les coalicions ocultes amb espais pactats de discrepància, farà bé de llegir l’únic manual pràctic disponible, l’oportuníssim, i impagable, 'Cuando pintábamos algo en Madrid', de Josep López de Lerma, excopilot permanent de CiU al Congrés dels Diputats.

Expliquem tot això perquè aquest senyor ha tingut la possibilitat de conèixer per dins el Congreso i la possibilitat de conèixer per dins CiU. I és un bagatge que condiciona els seus judicis, però que cal tenir en compte.

En l’article que estem comentant emergeix la satisfacció de l’autor per haver estat 25 anys amb “poltrona” de CiU i a més a Madrid dins del nucli dur de CIU i el seu sector negocis, com a excopilot permanent de CiU al Congrés dels Diputats (el pilot era en Duran!). També se li nota la satisfacció per veure com va de bé Espanya i com prospera en aquest feliç règim borbofranquista. I a mida que avança l'article li va sortint tota la mala llet acumulada no sé exactament perquè. I va deixant anar improperis a tort i a dret!

Vegem ara l’article de López de Lerma, on li surt tota la sabiduria innata o adquirida i li surt també el rebuig frontal a les CUP i a qui se’ls escolten, JxS. Per cert que en aquest article no opina del PPSOEC's ni de Podemos i les seves confluències. Si renega de les CUP i no renega de Podemos deu ser que ja li agrada Podemos:

10/12/2016. Resum dels darrers comentaris del Bloc Reflexions sobre la situació política de l’Estat espanyol i el seu litigi perpetu amb Catalunya. Des del començament de l’”Operación dialogo”. Diàlegs. Perich. Catalanofòbia. Sidrals. Franquisme i Borbofranquisme. España Una, Grande y Libre. Fatxenderia dels hereus del Fraga. Malgrat tot, estem guanyant per 10 a 0! Al·leluia! Visca la República catalana!

Benvolguts,

Articles a estudiar sobre la situació del “sidral” des que Madrid es va inventar l’Operació Diàleg”.
En cada article que comentem hi afegim un acudit gràfic del Perich, sempre adient amb la situació que s’explica. El Perich fa 40 anys en dates al voltant de la mort del gran dictador, va publicar un llibre genial que s’anomena Diàlegs entre el poder i el no poder, i que presenta moltes de les situacions d’impotència dels súbdits contra la prepotència dels amos, que es repeteixen actualment...

Genial frase del ministre Catalá, en la línia del Perich:
L’Enric Vila explica com el borbofranquisme pretén descafeïnar el referèndum. I ens farà perdre temps que és el mètode usat a bastament pels gobiernos espanyols per descafeïnar qualsevol procés d’emancipació català. Allò que en diem “sidral”...
Han fotut fora el Fernández Díaz, l’afinador d’autonomies díscoles, i el seu successor fa mèrits:
D’aquesta mena d’articles els francesos en diuen “À ne pas manquer!” Articles indispensables! Aquest és un relat molt ben fet sobre el franquisme, provinent del borbonisme, aplicat a l’estament judicial. L’article finalitza esmentant l’Estatut de Roma del 1998 pel qual es constitueix la Cort Penal Internacional, ratificat per Espanya el 2014. En aquest cas s’explica que Espanya infringeix gairebé tots els articles de l’Estatut de Roma…
Comentari a l’article sobre la pèrdua d’identitat dels catalans explicada en aquest cas en referència al català descurat que es parla actualment, incidint en el tret més característic d’una llengua que és la seva estructura:
Repàs del robatori continuat de l’Estat espanyol a Catalunya. Per acció o per omissió, acció perquè les nostres contribucions a la Hisenda espanyola són molt, mooolt superiors al retorn que rebem, omissió perquè l’Estat del PPSOE manté les nostres infraestructures sota mínims, rodalies, mercaderies, peatges, carreteres i camins de carro, amb pressupostos que mai no es compleixen, any rere any:
L’església, la magistratura i la policia es mantenen intactes després de la mort de Franco el 1975 i la transició del 1978:
En l’ambient de la Transacció, que no transició, de l’any 78, La Constitució, les raons del NO, fou un llibre que no va influir prou al poble, anestesiat després de 3 anys de guerra i 40 de franquisme. Avui comentem un article d'un dels pares d'aquest llibre:


Joan A. Forès
Reflexions

09/12/2016. ACN. La desesperació del govern espanyol davant el procés fa mentir vilment els seus ministres. "Ens preocupa el moment actual i sobretot el futur, ser capaços de trobar solucions cap a un debat polític i social existent a Catalunya". El ministre Català ha assenyalat que "existeix la figura del referèndum" però ha reiterat que les consultes als ciutadans només es poden fer "dins el marc de les competències del convocant".

Benvolguts,

Com es pot veure, la SSS farà des d’ara endavant de Comissaria política del franquisme, i tindrà el Millo d’escolanet. El Millo és el que fa 8 o 10 anys varen fer fora d’Unió, se’n va anar a demanar feina de diputat a ERC que va passar i va acabar al PP...  

Hi ha una frase interessant, perquè almenys s’adonen que la seva política fins ara ha estat nefasta per a ells i ha creat cada cop més independentistes.: "Ens preocupa el moment actual i sobretot el futur, ser capaços de trobar solucions cap a un debat polític i social existent a Catalunya". No és això, companys, no és això. A Catalunya no hi ha cap debat polític, si de cas hi ha dos monòlegs, el del PPSOEC's i el de tots els altres. Els llepaculs unionistes i els independentistes. I no debaten perquè una línia vermella els separa totalment...

Deuen estar mal informats perquè s’imaginen una realitat catalana transmesa pels polítics i empresaris fatxes i pels miserables de Podemos i similars... 

Esperem que continuïn igual i que millorin la seva actitud destralera!

Hi ha la millor frase del ministre: El ministre ha assenyalat que "existeix la figura del referèndum" però ha reiterat que les consultes als ciutadans es poden fer sempre "dins el marc de les competències del convocant". O sigui que ens explica que sí que existeix la figura dels referèndums! Ai, cony! Fins ara no existien!

Però emulant el Perich el ministre hi ha afegit la cirereta: "dins el marc de les competències del convocant"...

Vegem l’article de l’ACN:

divendres, 9 de desembre de 2016

09/12/2016. Franquisme. Enric Vila. Descafeïnar el referéndum. El sidral. És probable que l'Operació Diàleg i el reformisme Constitucional s'acabin utilitzant per intentar integrar el resultat del referèndum en un debat més ampli de caràcter espanyol. Podria ser que l'Estat mirés de descafeïnar el dret a l'autodeterminació exactament igual que el 1978 va descafeïnar la condició nacional de Catalunya convertint-la en nacionalitat.

Benvolguts,

En un apunt de l’any passat vàrem filosofar sobre el mot Sidral. Vegem-ne les conclusions i serem capaços d’entendre en detall el sidral que prepara el PPSOE, del que l’Enric Vila en diu: Descafeïnar el referèndum.

Els Sidrals de l'Estat espanyol contra Catalunya.

Cal recordar que sempre en situacions de revolta pacífica de Catalunya l’Estat espanyol munta un sidral (el que el Victor Alexandre en el  cas de l’Ada Colau en diu artefactes polítics d’ideologia espanyolista disposats a violentar la societat catalana, o sigui una operació nacionalista espanyola) per contrarestar-ho. Sempre amb èxit total.

Després d’analitzar l’article de Vicens Villatoro Fer la revolució o guanyar la guerra, veiem l’analogia amb el que explica en Villatoro sobre el dilema de l’any 1936 a Catalunya, que queda inclòs en els sidrals que l’Estat espanyol ens munta periòdicament, recordem-ho que amb èxit total per part seva!

Prèviament els catalans a l’any 1931, ens vàrem deixar “engatusar” per Espanya, amb els diputats catalans a Madrid venint a demanar al president Macià que no tirés endavant amb l’Estat Català i que acceptés una Generalitat, que ell no ho sabia però que era de fireta, com es va veure i com és l’actual! Les immenses dificultats per tirar endavant al Congreso de los Diputados l’Estatut de Núria, transvestit en Estatut del 1932, ja ens havia d’haver alertat que la dita popular “de ponent ni gent ni vent” era sempre certa.

Més endavant, l’any 1936, quan l’Exèrcit espanyol es va revoltar, vàrem tornar a caure en el parany espanyol com explica en Villatoro. I no vàrem tenir la força física i moral per oposar-nos a la revolta interior, de qui volia fer primer la revolució i després la guerra. Accions que varen debilitar molt les nostres forces.

Tanmateix si a l’any 1931, el President Macià no hagués cedit, aquella guerra no hauria sigut la nostra guerra. Què hauria passat a continuació és una ucronia però no hauria sigut com va ser...

Mostres des del 1900:
1909. Setmana tràgica, deguda a les revoltes del poble per la lleva de reservistes pobres cap a la guerra del Marroc, fonamentalment reservistes catalans, quina casualitat! (els rics podien pagar-se l’exempció)...
1923-1930. Dictadura de Primo de Rivera (tutelada pel Borbó), que va eliminar manu militari la Mancomunitat de Catalunya,...
1936. Alzamiento franquista manu militari (també tutelat pel Borbó, que per si de cas havia fugit el 1931), i que va portar la terrible Guerra de les dretes i de l’exèrcit espanyol contra Catalunya,... i que va eliminar a sang i foc la Generalitat de Catalunya...
1939-1975. 40 anys més de dictadura franquista,...
1975-1981. Transició [Transacció] franquista (tutelada per qui? Pel Borbó!),...
1981-2015. Procés d’independència actual, impulsat per la societat civil, ANC, Òmnium i d’altres, cap a la creació d’una República catalana, amb atac indiscriminat a Catalunya des de totes les comunitats a qui han injectat un odi contra Catalunya, així com des de tots els ministeris espanyols, (tot tutelat pel Borbó)...

Si en voleu saber més de les accions dels Borbons aneu a aquest enllaç:

Vegem ara el sidral, o sigui l’article de l’Enric Vila:

09/12/2016. Franquisme. Zoido, sobre la cimera de Puigdemont: "Som majoritaris i hem d'imposar nosaltres el diàleg i no cedir a aquesta mena de xantatge que en ocasions es vol fer a la resta d'espanyols". Pertany a l’estranya (o no) mena d’andalusos que van piulant que “Los andaluces hemos levantado Cataluña”. Els raonaments d’aquest senyor que és advocat, jutge i polític són de jutjat de guàrdia.

Benvolguts,

Sembla mentida que els nostres polítics no es rebel·lin contra la manera de menystenir-nos dels castellans, siguin peons o ministres. Avui veiem les primeres declaracions d’un tal Zoido, substitut del sinistre Fernández Díaz. Li han donat corda i va dient parides:

·         Pel que sembla són ells els que volen el diàleg i som nosaltres que no el volem
·         Pertany a l’estranya (o no) mena d’andalusos que van piulant que “Los andaluces hemos levantado Cataluña”...

Els raonaments d’aquest senyor que és advocat, jutge i polític són de jutjat de guàrdia: Llegiu-vos bé la seva frase estrella d’avui: "Els partidaris del diàleg amb Catalunya són "majoritaris" a Espanya, per tant hem d'imposar el diàleg i no cedir a aquest xantatge".

Heu sentit parlar mai d’un “diàleg imposat”, fora dels acudits dels humoristes?

Vegem les declaracions del tal Zoido: