dijous, 19 de gener de 2017

18/01/2017. Catalanofòbia. Josep Rexach. Dos advocats obliguen Espanya a aclarir si, per l’estat, ‘català’ i ‘valencià’ són la mateixa llengua o no. Ben aviat l’estat espanyol haurà de deixar de banda l’ambigüitat lingüística i haurà de dir públicament si entén que ‘català’ i ‘valencià’ són la mateixa llengua. Joan Vall, un dels lletrats, explica a VilaWeb que va portar el cas als tribunals arran de la indignació de veure en diferents webs de l'estat que es diferencia entre català i valencià.

Benvolguts,

D’entrada crec que serem independents abans d’aconseguir el propòsit dels dos advocats...

A continuació, tal com diu la meva dona hem de ser conscients que el català i la cultura catalana són el secret més ben guardat de l’Estat espanyol...

I seguim dient que sembla un gol perfecte per saber qui els té més grossos (els ous Senyor jutge, metàfora Senyor Jutge!).

D’altra part, just aquests dies hi ha hagut al Parlament balear una esvalotament quan la presidenta (de Ciudadanos? De Podemos?) del Parlament s’ha posat farruca amb sa llengo baleà, i amb el formenterer, l’eivissenc i el  manacorí. La senyora va haver de sentir-se dir per boca de Miquel Ensenyat, President del Consell Insular de Mallorca, que:

a veure si des del Rio Grande de Mèxic fins a la Terra del Foc es parla la mateixa llengua, el castellà, i en canvi des de Salses a Guardamar passant per l’Alguer, Catalunya, el País Valencià, la Franja de Ponent, Andorra i les Illes se’n parlen catorze de diferents!”

Vegem l’article:

17/01/2017. Procés. Vilaweb. Editorial. Tenim un problema amb la policia? «La manifestació d'ahir no era gens innocent ni cal menystenir l'estratègia que amagava. El control de la policia, sobretot de la policia de la Generalitat, serà un dels episodis clau en cas d'enfrontament entre els governs de Catalunya i Espanya». És veritat que a la guàrdia urbana de Barcelona la situació no és tan clara com als Mossos...

Benvolguts,

El CNI, la quinta columna i l’ultradreta deuen estar infiltradíssims des d'abans de la creació dels Mossos dins dels cossos policials i potser són més que la resta!

El pare dels sinistres Fernándezs Diazs era coronel de l’Exèrcit d’ocupació franquista l’any 1950 quan va ser nomenat Cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona! I en aquell temps encara s’afusellava al Camp de la Bota!  I en castellà, a més, diuen que “de tal palo tal astilla...”

I una pregunta: Les forces armades i/o la policia local tenen dret a fer manifestacions d’aquest tipus?

Vegem doncs les sàvies explicacions d’en Partal:   

dimarts, 17 de gener de 2017

11/01/2017. Infraestructures. Aeroports. La ruïna dels aeroports fantasma espanyols torna a quedar en evidencia. Vuit infraestructures aèries destinades al transport comercial registren menys de 100 passatgers al dia el 2016. Còrdova, un altre símbol del desastre espanyol, assenyalat per la UE. Previsió de 179.000 usuaris l’any, una xifra que s’ha quedat en 7.397 l’any passat. Osca-Pirineus, previsió de 160.000 passatgers anuals, però només 95 el 2016.

Benvolguts,

El directe.cat, amb dades fins al 2016 explica la ruïna dels aeroports espanyols. Esmenta com a molt deficitaris León, Badajoz, Logronyo, Salamanca, Còrdova, Burgos, Osca-Pirineus, Albacete, Fuerteventura, La Palma, Madrid-Barajas, Múrcia i Vigo. Els deficitaris són tots els altres excepte Barcelona-El Prat, que amb els seus beneficis ajuda a que els molt deficitaris ho siguin menys...

Vuit infraestructures aèries destinades al transport comercial registren menys de 100 passatgers al dia el 2016

Còrdova, un altre símbol del desastre espanyol, assenyalat per la UE. Previsió de 179.000 passatgers per any i 7.397 reals.

Osca-Pirineus: previsió de 160.000 passatgers anuals, però només 95 el 2016

Vegem l'article: 

13/01/2017. Amics i enemics. Banc Sabadell. Víctor Costa. Banc Sabadell podria traslladar la seu en cas de risc polític. Modest Guinjoan. Empresariat i independència. Els contraris a la independència veuen amenaces on els partidaris veuen oportunitats. Algú es creu que renunciarien a un mercat interessant com el català? Sala i Martín explica per què l’avís d’Oliu de traslladar el Sabadell és un gran favor a l’independentisme.

Benvolguts,

Ara fa uns dies l’Oliu del Banc de Sabadell va fer una espantà dient que si la independència va contra els seus interessos ell trasllada la seu social del seu banc als seus espais siderals. Recordem que fa un any o dos els fatxes també varen fer córrer el rumor que si Catalunya s'independitzava els bancs canviarien les seves seus i les posarien fora de Catalunya. I el rumor va durar deu minuts quan se'n varen adonar de la bestiesa que havien dit, només per espantar el personal! En aquest apunt vàrem explicar amb tots els detalls l'afer de fa un any i mig:

Avui oferim els articles d'opinió publicats fins al moment sobre el tema del senyor Oliu i el seu Banc Sabadell.

Amics i enemics. Banc Sabadell.

13/12/2016. Procés. Modest Guinjoan. Empresariat i independència. Els contraris a la independència veuen amenaces on els partidaris veuen oportunitats. Algú es creu que renunciarien a un mercat interessant com el català?
Benvolguts,
L’Economista Modest Guinjoan, l’any 2013 donava les dades del quadre de més avall en el llibre Sense Espanya. L’article de l’enllaç ho explica amb detall. Hem copiat les dades per mostrar que hi ha diferències entre el 2011, data d’edició del llibre i avui.Els números presentats en l’article d’avui són un 20% inferiors a les del 2011.

Categoria
Treballadors (mitja)
Nombre d’empreses
Nombre dtreballadors
Microempresa
1-9  (4)
200.000
800.000
Petita empresa
10-49  (30)
30.000
900.000
Mitjana empresa
50-249  (100)
5.000
500.000
Gran empresa
250 i més (400)
1.000
400.000
Total
237.000
2.600.00


Empresariat i independència
Els contraris a la independència veuen amenaces on els partidaris veuen oportunitats
Modest Guinjoan 
13/12/2016 18:39
Un dels actius més importants que té Catalunya a l’hora de valorar la seva capacitat de reeixir si esdevé un estat sobirà és el seu teixit productiu, i de manera específica l’empresarial. El país compta amb 182.000 microempreses (d’1 a 9 treballadors), 25.000 petites empreses (de 10 a 49 treballadors), 4.500 de mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i una mica més de 800 de grans (més de 250 treballadors). En conjunt, dóna feina a 2,5 milions de persones i no cal dir fins a quin punt aquest teixit és bàsic, per les rendes que genera i perquè fa possible a l’Estat la prestació de serveis de tot tipus i la inversió pública.
Com veu l’empresariat un escenari d’independència? El 2012 es van realitzar dues enquestes a pimes sobre la viabilitat i la conveniència d’esdevenir un estat. Molt majoritàriament ho veien viable, i més de la meitat ho veien desitjable, per sobre d’altres opcions. Llàstima que no hi ha més enquestes específiques com aquelles. M’aproximaré al tema partint en part del que publiquen els mitjans, i sobretot del que percebo en els múltiples contactes que mantinc amb empresaris i del que escolto que diuen en fòrums diversos.
Abans d’entrar-hi, serà bo tenir presents alguns punts sobre la naturalesa de l’empresari:
1.       El primer és que són gent molt centrada en la seva empresa;
2.       el segon és que descansen en la racionalitat, en el càlcul i en l’orientació pràctica;
3.       el tercer, que són persones normals i corrents, i com a tals tenen les seves posicions polítiques, però vistes des del prisma de l’empresa,
4.       i, en quart lloc, que són persones discretes en general, rarament se signifiquen.
Algú es creu que renunciarien a un mercat interessant com el català?
Enfront de la independència, per tipificar-ho, hi veig tres tipus d’empresaris:
1.       Hi ha els contraris, que crec que són minoria. Els que donen la cara, com feia el traspassat José Manuel Lara, són molt pocs i parlen més amb el cor que amb el cap. És significatiu que un dels més visibles i bel·ligerants (José Luis Bonet, de Freixenet), tot i ser-hi contrari i veure-la impossible, afirmi que, si es donés el cas, s’hi adaptaria. De fet, es difícil d’imaginar que marxés de Sant Sadurní emportant-se les caves a Requena (València) o a Almendralejo (Badajoz). De Bonets n’hi ha més, com aquells directius de CaixaBank i de Banc de Sabadell que, a cor amb l’AEB, van amenaçar de “reconsiderar la seva implantació a Catalunya”. Però algú es creu que renunciarien a un mercat interessant com el català? Més enllà del que pensin personalment, el més sensat és que, arribat el cas, fins i tot els més contraris i més significats s’adaptarien a la nova situació política.
2.       En el cantó oposat hi ha els empresaris partidaris de la independència. Jo crec que són els més nombrosos i que, posats a quantificar, es deuen situar en valors semblants als que indiquen les enquestes sobre la matèria que es fan regularment al conjunt de la població. Hi ha casos que destaquen, com els de dos empresaris que van participar recentment en un debat que vaig moderar sobre la qüestió: vaig quedar parat, no pas del seu convenciment sinó de la seva visió en termes d’oportunitat en l’ordre econòmic i social, i tenien una idea formada sobre el model productiu que caldria propiciar i sobre tres coses que podrien millorar:
a.       1) gastar els diners públics de manera més eficient (Rodalies i corredor mediterrani en comptes d’AVEs no justificats, per exemple);
b.       2) regular millor mercats com l’elèctric,
c.       i 3) tenir un estat de cara i no d’esquena, com tenen ara.
Més enllà del que opinin, el més raonable és pensar que fins i tot els més contraris s’adaptarien a la nova situació política
Els indiferents, que crec que són més que els contraris, com a demòcrates acceptaran els resultats, i lògicament faran el que pertoqui. Ara bé, a l’hora de votar han de veure escenaris polítics prou definits. Si aquests escenaris comporten riscos/costos raonables, no hi ha dubte que s’hi posaran de cara, perquè en el fons també s’adonen del maltractament que rep Catalunya de l’estat espanyol, i que la independència pot canviar les coses.
Així doncs, els contraris a la independència veuen amenaces (entre les quals el boicot) on els partidaris veuen oportunitats (el boicot ja està descomptat, pensen). Els indiferents estan a l’expectativa, wait and see. Però, al capdavall, el que fa més por al món empresarial no és pas qui té el poder (si l’estat espanyol o l’estat català), sinó que qui el tingui faci possible que les empreses operin amb tota normalitat, sense incerteses, que sigui eficient i faciliti el progrés. En això, el que genera més incertesa és la transició.
Si qui mana ho té clar, ho hauria de comunicar de manera entenedora i insistent a l’empresariat; si no ara, quan toqui, que no pot quedar lluny.
Modest Guinjoan 

Joan A. Forès
Reflexions

14/01/2017. Franquisme. Procés. Sala i Martín explica per què l’avís d’Oliu de traslladar el Sabadell és un gran favor a l’independentisme.
Benvolguts,

Sala i Martín explica per què l’avís d’Oliu de traslladar el Sabadell és un gran favor a l’independentisme
El president del Banc Sabadell va plantejar la possibilitat de traslladar la seu social en cas d'independència
Per: Redacció
 14.01.2017  09:19
El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, es va pronunciar ahir obertament sobre les possibilitats reals de trasllat de la seu social de l’entitat en cas que el procés d’independència de Catalunya avanci de tal manera que pugui fer perillar el futur del banc. Oliu va dir que l’entitat podria canviar d’aires i traslladar el seu domicili social ‘en cas que hi hagués algun risc que ens pogués posar en necessitat de posar-nos sota l’aixopluc de la Unió Europea’.
L’economista Xavier Sala i Martín ha publicat una sèrie de piulets a Twitter en què explica per què aquestes declaracions d’Oliu fan ‘un gran favor a l’independentisme’. Considera que desmunten un dels principals arguments de l’unionisme, que és l’amenaça d’un ‘corralito’.
Ho explica així: ‘Suposo que no ho fa per això però quan Oliu diu que en cas d’independència, posarà la seu a Espanya, fa un gran favor a l’independentisme. La raó és que un dels arguments en contra de la independència és que Catalunya es quedaria fora de l’euro i els seus bancs no tindrien accés al finançament del BCE. Això provocaria un suposat cataclisme econòmic (amb corralito inclòs). Doncs bé, si els bancs catalans passen a ser espanyols, quedarà clar que tindran accés a finançar-se al BCE i, per tant, l’argument del corralito i el cataclisme financer perden tota la credibilitat del món. I per cert, que el Sabadell posi la seu a Madrid no vol dir que s’emportin ni les sucursals, ni els caixers, ni res rellevant. Finalment, la major part del negoci del Sabadell és a Catalunya i cap banc intel·ligent pot renunciar-hi fàcilment. Hi ha molts bancs al món que estan disposats a agafar el negoci del Sabadell a Catalunya si l’Oliu decideix abandonar-lo. Per tant, tothom tranquil i seguim el nostre camí. Sense voler, el Pep Oliu ens ha fet un gran favor argumental.’
Suposo que no ho fa per això però quan Oliu diu que en cas d'independència, posarà la seu a Espanya, fa un GRAN FAVOR a l'independentisme.



Suposo que no ho fa per això però quan Oliu diu que en cas d'independència, posarà la seu a Espanya, fa un GRAN FAVOR a l'independentisme.
La raó és que un dels arguments en contra de la independència és que Catalunya es quedaría fora de l'Euro i els seus bancs... @XSalaimartin
La raó és que un dels arguments en contra de la independència és que Catalunya es quedaría fora de l'Euro i els seus bancs... @XSalaimartin
... no tindrien accés al finançament del BCE. Això provocaria un suposat cataclisme econòmic (amb corralito inclòs). @XSalaimartin
... no tindrien accés al finançament del BCE. Això provocaria un suposat cataclisme econòmic (amb corralito inclòs). @XSalaimartin
Doncs bé, si els bancs catalans passen a ser espanyols, quedarà clar que tindran accés a finançar-se al BCE i, per tant,@XSalaimartin
Doncs bé, si els bancs catalans passen a ser espanyols, quedarà clar que tindran accés a finançar-se al BCE i, per tant,@XSalaimartin
l'argument del corralito i el cataclisme financer perden tota la credibilitat del món. @XSalaimartin
l'argument del corralito i el cataclisme financer perden tota la credibilitat del món. @XSalaimartin
I per cert, que el Sabadell posi la seu a Madrid no vol dir que s'emportin ni les sucursals, ni els caixers, ni res rellevant. @XSalaimartin
I per cert, que el Sabadell posi la seu a Madrid no vol dir que s'emportin ni les sucursals, ni els caixers, ni res rellevant. @XSalaimartin
Finalment, la major part del negoci del Sabadell és a Catalunya i cap banc intelligent pot renunciar-hi fàcilment. @XSalaimartin

Finalment, la major part del negoci del Sabadell és a Catalunya i cap banc intelligent pot renunciar-hi fàcilment. @XSalaimartin
Hi ha molts bancs al món que estan disposats a agafar el negoci del Sabadell a Catalunya si l'Oliu decideix abandonar-lo. @XSalaimartin



Hi ha molts bancs al món que estan disposats a agafar el negoci del Sabadell a Catalunya si l'Oliu decideix abandonar-lo. @XSalaimartin
Per tant, tothom tranquil i seguim el nostre camí. Sense voler, el Pep Oliu ens ha fet un gran favor argumental. Bona nit. @XSalaimartin



Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí, ha fet un comentari a les explicacions de Sala i Martín, i ha afegit que amb l’eventual trasllat de la seu del Sabadell a Madrid ‘s’emporten la vergonya’. I l’economista li ha respost: ‘…i amb la vergonya vindrà el càstig de molts catalans que s’emportaran el negoci a uns altres bancs catalans.’
Això si, Lluis... i amb la vergonya vindrà el càstig de molts catalans que s'emportaran el negoci a d'altres bancs catalans... @lluis_llach


13/01/2017. Economia. Víctor Costa. Banc Sabadell podria traslladar la seu en cas de risc polític.

Benvolguts,
BANCS
Banc Sabadell podria traslladar la seu en cas de risc polític
Víctor Costa
Foto: ACN
Sabadell. Divendres, 13 de gener de 2017
3 minuts

El president de Banc SabadellJosep Oliu, ha explicat que en cas que hi hagués algun risc polític, l'entitat podria traslladar el seu domicili social que actualment es troba a Sabadell sense necessitat que aquesta decisió passés per Junta General. Més concretament, el màxim dirigent de l'entitat catalana ha explicat en una conferència a la Cambra de Comerç de Sabadell que aquesta possibilitat suposa "un avantatge en cas que hi hagi algun risc que ens posi en la necessitat d'estar a l'aixopluc de la Unió Europea."
Malgrat que Oliu en línia amb el món econòmic procura mantenir-se al marge del debat polític, aquesta vegada no ha evitat fer una referència indirecta al procés d'independència de Catalunya. No és gens habitual però tampoc és la primera vegada. Al juliol de 2014, Oliu també va assegurar que "ni tenim un pla B ni contemplem la independència de Catalunya" alhora que feia una crida a un "encaix adequat per a tothom."
Un atac Lazarillo a la banca
D'altra banda, Oliu també ha reblat que "les clàusules sòl són un atac a la banca". Davant d'un auditori ple de gom a gom, el banquer català ha explicat que la sentència del Tribunal Suprem que dictaminava que si les clàusules sòl eren transparents, eren vàlides, i si no, s'havien d'atendre els casos de forma individual, "posa en dubte" el sistema contractual que s'havia agafat com a referència de seguretat jurídica. 
En aquest sentit, Oliu s'ha recordat (sense mencionar-lo explícitament) del president d'Ausbanc, Luis Pineda, que actualment compleix condemna i com aquest va promoure el cas de les clàusules sòl, just abans que també s'hi apuntessin les associacions de bancs i caixes AICEC-ADICAE així com bufets d'advocats i jutges. "Som el país del Lazarillo de Tormes: és igual, si toca alguna cosa, ja tocarà", ha remarcat just abans d'afegir que es tracta d'un personatge que "arriba a tots els estaments". Una novel·la picaresca sense autor per reflectir l'oportunisme d'un bon negoci que permet esgarrapar "dinerets". 
I contra l'allau de reclamacions que poden arribar a partir d'ara, el president de Banc Sabadell ha volgut deixar clara la postura de l'entitat catalana: "Les nostres clàusules sòl eren transparents" i estaven avalades per notaris. Més concretament, s'ha mostrat partidari d'una fèrria defensa de la seguretat jurídica alhora que entén que s'hauria de tractar les clàusules sòl amb "sentit comú, negociació i bones ganes d'arreglar-ho". Dit d'una altra manera, "ètica i bon comportament" com a antídot per netejar la imatge de la banca. 
De qui és la culpa?
En la mateixa línia de les clàusules sòl, Oliu també ha fet referència a l'estigmatització del sistema financer, sobre el que ha volgut deixar molt clar des de bon començament que "el culpable de la crisi és tota la societat". Pas a pas, ha fet una repartició seqüencial de culpes: els empresaris per "ser poc prudents", els bancs per no veure la poca prudència dels empresaris, el Banc d'Espanya per no veure el que els bancs no veien i, en darrera instància, el govern espanyol per no "frenar la festa". 
Més concretament, el president del Banc Sabadell també ha recordat que "el rescat de la banca és una expressió tortuosa i falsa". Moment idoni per llançar una pregunta amb resposta: "I els bancs quina culpa en tenim? L'estabilitat financera és un bé públic, no un bé privat". A l'espera d'una nova regulació, Oliu ha reiterat que el rescat públic no és un rescat a la banca sinó als seus dipositaris. I abans de canviar de tema, una última reflexió sobre la reputació de la banca: "tampoc han ajudat els fenòmens de corrupció barrejats amb la política que venien de les caixes".

13/01/2017. ACN. Banc Sabadell estudia un canvi de seu si el procés perjudica el banc.

Banc Sabadell estudia un canvi de seu si el procés perjudica el banc
El president de l'entitat avisa que podria traslladar-se per buscar "aixopluc" de la UE si el context polític els posa en risc

per ACN13/01/2017
El president del Banc Sabadell, Josep Oliu | ACN
  
El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, s'ha pronunciat obertament sobre les possibilitats reals de trasllat de la seu social de l'entitat en cas que el procés d'independència de Catalunya avanci de tal manera que pugui posar en risc el futur del banc.

Si bé Oliu sempre s'havia volgut mantenir al marge del debat polític i fins i tot havia assegurat que no disposava de cap 'pla B' per al banc, perquè veia la independència de Catalunya molt poc probable, aquest divendres ha afirmat, sense citar el 'procés', que l'entitat podria canviar d'aires i traslladar el seu domicili social "en cas que hi hagués algun risc que ens pogués posar en necessitat de posar-nos sota l'aixopluc de la Unió Europea".

Durant la seva conferència anual a la Cambra de Comerç de Sabadell, Oliu ha detallat que aquesta decisió no requereix de l'aval de la Junta General de l'entitat i que, per tant, es podria prendre en qualsevol moment, si la direcció detecta aquests eventuals riscos, fruit del context polític.




16/01/2017. Vicent Sanchis. Franco, Franco, Franco. La historieta ha passat desapercebuda, però paga la pena destacar-la com a paradigma de l'Estat que patim. El jutjat contenciós número 4 d'Alacant ha ordenat paralitzar el canvi de les denominacions dels carrers de la ciutat que encara fan apologia del franquisme, del falangisme o de motius vinculats al bàndol rebel de la darrera guerra dita civil.

Benvolguts,

Quan sento o veig aquesta consigna franquista em recordo de La Codorniz.

Diuen que a La Codorniz va sortir aquesta endevinalla gràfica:


I la resposta era: Frasco, Frasco, Frasco. Arriba es piña.

I diuen que el Franco els va suspendre la revista per unes quantes setmanes...

Com que ara estan molt encabronats, a Alacant una jutgessa franquista ordena retornar les plaques del carrer als noms franquistes anteriors, penso que potser també m’empaperaran per recordar aquest innocent acudit!

16 gener 2017 2.00 h
DESCLOT
Franco, Franco, Franco
Vicent Sanchis

La història retrata a l'oli el cas espanyol
La historieta ha passat desapercebuda, però paga la pena destacar-la com a paradigma de l'Estat que patim. El jutjat contenciós número 4 d'Alacant ha ordenat paralitzar el canvi de les denominacions dels carrers de la ciutat que encara fan apologia del franquisme, del falangisme o de motius vinculats al bàndol rebel de la darrera guerra dita civil. El juliol del 2016 el consistori va decidir substituir aquests records reivindicatius en aplicació estricta de la llei de la memòria històrica de 26 de desembre de 2007. És a dir, nou anys més tard, perquè, mentrestant la majoria municipal del Partit Popular no havia considerat necessari ni prioritari complir la llei. Però, després de la decisió del ple, el portaveu del mateix PP, Luis Barcala, va presentar un recurs demanant que tot quedés aturat perquè el recanvi introduïa en el nomenclàtor municipal “figures representatives del comunisme i l'esquerra”. La jutgessa ha decidit finalment, doncs, paralitzar els canvis i ha ordenat “restablir les plaques anteriors”, en considerar que cal esperar la resolució del recurs i que “no hi concorren raons d'urgència”. Tot el tràmit legal sembla asèptic i raonable. Però la història retrata a l'oli el cas espanyol. No hi ha “raons d'urgència” per substituir plaques de carrer franquistes després de quaranta anys de la mort del dictador i deu de l'aprovació de la llei de memòria històrica. Hi prevalen “les garanties legals”.

I la llei, que no té pressa, recupera la dictadura als ulls de tothom.
Editorial

Joan A. Forès

Reflexions

dilluns, 16 de gener de 2017

16/01/2017. Editorial. Absència justificada a Madrid. Des que el president Rodríguez Zapatero la va impulsar, l'any 2004, la reunió de presidents autonòmics ha estat bàsicament pur teatre, una escenificació, una fotografia per fer creure als ciutadans que l'Espanya plural amb diferents nacions, llengües i cultures és una realitat quan, des de sempre, tant socialistes com populars, el que han fet ha estat treballar-hi en contra...

Benvolguts,

Un molt aclaridor editorial d’El PuntAvui, sobre el perquè de l’absència de Puigdemont a la reunió de Presidents autonòmics. Un primer argument és que el Parlament i més del 50% dels catalans ja hem desconnectat d'Espanya. També expressat amb la frase: Si Madrid i l'oposició catalana no volen entendre, com tampoc no volen admetre que el procés català no té marxa enrere i que l'única relació possible, a partir d'ara, amb Madrid, és la de la bilateralitat, és que anem per bon camí! 

En aquest cas sempre recordem la dita dels països sudamericans, és el fat, és el destí de les colònies, que diuen que Si és bo pels ianquis és dolent pel poble! I d’exemples no els en falten, la invasió de Guatemala el 1954, la vaga de transportistes a Xile el 1973 fou recolzada per las premsa internacional, per la ITT, i per la CIA, i ben aviat el general Pinochet va fer el cop d’estat i va iniciar la ferotge dictadura que va començar amb la mort lluitant de Salvador Allende i va continuar amb l’assassinat de milers de xilens d’esquerra, com Victor Jara. El mon cristià devia considerar molt bé Pinochet ja que el papa JP2 el va visitar! I Henry Kisinger fou obsequiat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva actuació al Vietnam i a Xile...

Pel que fa a la frase: Catalunya no ha estat mai un autonomia més. I des de fa cinc anys, encara ho és menys, he de dir que ja en la Transacció la idea era que Catalunya, Euskadi i Galiza, que són els territoris que havien aconseguit o demanat un Estatut durant la II República, adquirissin un altre cop l'estatus que en Franco i el franquisme els havien pres, però l'esmentada transacció va acabar amb tot ple d'autonomies, inclosos els que a a priori no en volien, i finalment amb el café para todos del 1982! 

Vegem l'Editorial: