dissabte, 1 d’octubre de 2016

16/09/2016. Xarxes. Viquipèdia. Albiol celebra la independència de Mèxic i es desferma la polèmica (2). Lectures d’estiu. La independència dels territoris sudamericans de l'absolutisme borbònic durant el segle XIX. La nació llatinoamericana. Bolívar. El segle XIX, Els Borbons i el final de l’Imperi espanyol

Benvolguts,

Avui comentarem uns tuits del brillant estadista del PP Xavier Garcia Albiol que ahir va ser invitat i va asistir a la celebració de la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) de Mèxic fa exactament 206 anys! I ha mostrat fotos de l’acte amb ells i diverses invitades.

Comentarem el cas i sobretot explicarem les circunstàncies geopolítiques que varen portar Mèxic el 2010 a independitzar-se de la monarquia absolutista borbónica espanyola.

Per això hi hem afegit uns apunts de la Viquipèdia. Però prèviament explicarem quelcom sobre llibres llegits en el periode estival.

L’any passat a les vacances vaig llegir un llibre apassionant de Josep Manuel Busqueta de títol L'Hora dels Voltors. Autor que havia conegut al Seminari d’Economia Crítica Taifa quan va presentar el llibre, presentat precisament per la catedrática retirada Miren Etxebarrieta, també present en aquest Bloc.

I en vaig fer un apunt al Bloc:

I resulta que aquest economista va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les
eleccions de 2015, on es presentà com a número tres de la circumscripció de Barcelona de les CUP, dins la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, esdevenint diputat al Parlament de Catalunya.

He explicat aquesta coincidencia perquè aquest estiu vaig decidir de rellegir un llibre que havia comprat a Buenos Aires el 1970, de títol Historia de la Nación Latinoaméricana del politòleg argentí Jorge Abelardo Ramos. En aquell viatge vaig estar a Buenos Aires i a Santiago de Xile, en el periode preelectoral de les eleccions que va guanyar precisament la Candidatura d’Unitat Popular i Salvador Allende en va esdevenir President. Per poc temps perquè el cop d’estat de Pinotxet, amb l’ajut dels EUA, amb Nixon de President i Kissinger de Secretari d’Estat, el va liquidar precisament l’11 de setembre del 1973. Kissinger més endavant fou nomenat Premi Nobel de la Pau! Oximorón!

Aquest llibre, Historia de la Nación Latinoaméricana, explica el somni de l’autor, la unificació de les diverses repúbliques sudamericanes en una sola, somni que li venia d’entre altres de la idea i praxis de Simón Bolívar, El Libertador. Bolívar, nascut a Caracas, va començar la lluita per l’emancipació de Llatinoamèrica com a Nació Única, després d’haver iniciat la lluita contra l’absolutisme imperialista borbònic de les colònies que després varen esdevenir Venezuela, Colòmbia, Perú, Xile i Bolívia (l’Alto Perú) i d’altres, com a nacions independents.


Albiol celebra la independència de Mèxic i es desferma la polèmica (1)
El Nacional
Foto: @Albiol_XG
Barcelona. Divendres, 16 de setembre de 2016

El coordinador general del PP català, Xavier García Albiol, va publicar un tuit ahir celebrant el 206è aniversari de la independència de Mèxic, i això ha desfermat la polèmica a la xarxa.
El dirigent popular va assistir a l'acte organitzat pel consolat mexicà a Barcelona per commemorar l'inici de la guerra que va culminar amb la independència de l'antiga colònia espanyola. 

En el consulado de México celebrando el 206 aniversario de la independencia del país. Felicidades! 

Albiol va rebre una allau de crítiques i bromes a Twitter, on nombrosos usuaris es preguntaven com podia celebrar la independència de Mèxic i, en canvi, oposar-se frontalment a la de Catalunya. També hi va haver diversos comentaris comparant els dos casos, un resolt per la via de l'enfrontament armat, i l'altre que reclama un referèndum democràtic.
Els mexicans eren "muy españoles y mucho espanyoles" però, els molt insolidaris, van escollir independència. #desagreïts...@Albiol_XG
@Albiol_XG Ostres, Albiol! Que es van independitzar UNILATERALMENT d'Espanya! I no és linxament, és fer-te veure q tot no és per sempre.
@Albiol_XG @lluiv si quan esdevenim independents hem d'aguantar visites de l'albiol ves no ens surti a compte annexionar-nos a frança.
@Albiol_XG Preguntes: De quin país es va independitzar Mèxic ? I la Constitución, que deia ? I el referèndum quan es va fer? Cínic o Tonto
@Albiol_XG esperem que aviat puguis celebrar la independència de Catalunya amb tanta il.lusió! #gràciesXavier
.@Albiol_XG celebrando la independencia de México de España.
Como no fué con unos "violentos" votos...
pic.twitter.com/r3TKDo6Hyt
Davant d'aquestes interrogacions, Albiol ha respost aquesta tarda amb un altra piulada, on acusa els independentistes de "linxar-lo" per les xarxes per la celebració i titlla de "perversió històrica de fanàtics il·luminats" la comparació dels dos processos d'independència.
Independentistas linchándome en redes x celebrar ayer día independencia México y no de Cataluña. Perversión histórica de fanáticos iluminados
Directe.cat
Joan A. Forès
Reflexions

16/09/2016. Albiol celebra la independència de Mèxic i es desferma la polèmica (1)

Benvolguts,
El Nacional
Foto: @Albiol_XG
Barcelona. Divendres, 16 de setembre de 2016

El coordinador general del PP català, Xavier García Albiol, va publicar un tuit ahir celebrant el 206è aniversari de la independència de Mèxic, i això ha desfermat la polèmica a la xarxa.
El dirigent popular va assistir a l'acte organitzat pel consolat mexicà a Barcelona per commemorar l'inici de la guerra que va culminar amb la independència de l'antiga colònia espanyola. 

En el consulado de México celebrando el 206 aniversario de la independencia del país. Felicidades! 

Albiol va rebre una allau de crítiques i bromes a Twitter, on nombrosos usuaris es preguntaven com podia celebrar la independència de Mèxic i, en canvi, oposar-se frontalment a la de Catalunya. També hi va haver diversos comentaris comparant els dos casos, un resolt per la via de l'enfrontament armat, i l'altre que reclama un referèndum democràtic.
Els mexicans eren "muy españoles y mucho espanyoles" però, els molt insolidaris, van escollir independència. #desagreïts...@Albiol_XG
@Albiol_XG Ostres, Albiol! Que es van independitzar UNILATERALMENT d'Espanya! I no és linxament, és fer-te veure q tot no és per sempre.
@Albiol_XG @lluiv si quan esdevenim independents hem d'aguantar visites de l'albiol ves no ens surti a compte annexionar-nos a frança.
@Albiol_XG Preguntes: De quin país es va independitzar Mèxic ? I la Constitución, que deia ? I el referèndum quan es va fer? Cínic o Tonto
@Albiol_XG esperem que aviat puguis celebrar la independència de Catalunya amb tanta il.lusió! #gràciesXavier
.@Albiol_XG celebrando la independencia de México de España.
Como no fué con unos "violentos" votos...
pic.twitter.com/r3TKDo6Hyt
Davant d'aquestes interrogacions, Albiol ha respost aquesta tarda amb un altra piulada, on acusa els independentistes de "linxar-lo" per les xarxes per la celebració i titlla de "perversió històrica de fanàtics il·luminats" la comparació dels dos processos d'independència.
Independentistas linchándome en redes x celebrar ayer día independencia México y no de Cataluña. Perversión histórica de fanáticos iluminados
Directe.cat
Joan A. Forès
Reflexions

divendres, 30 de setembre de 2016

29/09/2016. Feixisme. Lerrouxisme. Bel Zaballa. Les dues Catalunyes, encara? De fet, el que em va saber més greu del pregó barceloní va ser que es pronunciés en castellà. Ens hem fet un fart de topar amb discursos maniqueus sobre allò de la Catalunya treballadora i la Catalunya burgesa, on la primera és feta d’immigrants espanyols i la segona, de catalans de soca-rel. Una concepció ben allunyada de la realitat que alguns s’entesten a mantenir.

Benvolguts,
L’article de la Bel Zabala parla de lerrouxisme i de bona educació. [Jo hi he afegit comentaris als temes més escaients].

Uns tasts comentats:
·         M’ho prenia com un menyspreu, com un deixa-ho, que no ets dels nostres, encara que ho devien fer per allò mal entès de la bona educació . [Ja he explicat més d’un cop que en els anys 40 els feixistes indígenes o els de les forces d’ocupació quan un nen com jo se’ls adreçava en català li deien que els nens con buena educación tienen que dirigirse en español a las personas mayores!]
·         És bàsic recordar que som en un lloc precís del mapa en un moment concret. (Potser sí que allà encara són al 1978, o abans.). [És l’espai-temps, del Hawkins!]
·       Que aquí hi ha hagut un intent de genocidi cultural, sembla que ens n’oblidem. I la cultura negada, la llengua prohibida i la identitat amagada han estat una.
La meva dona, sempre que s’escau pronuncia una frase definitiva i definitòria sobre el genocidi cultural:
·         La cultura catalana és el secret més ben guardat d’Espanya! [En Ximo Puig ahir es va queixar, però va transigir, quan els periodistes castellans, amb tota la mala llet melíflua que tenen li varen demanar de repetir en castellà (el periodista en va dir “español”) el que havia dit en català. Aquesta és l’estratagema dels periodistes ultres i cavernícoles dels diaris espanyols: quan usen el mot “es-pa-ñol” en aquestes circumstàncies i sobretot si l’entrevistat cau en el parany, a la resta d’Espanya i del mon, un cop cuinat, veuen i senten com els ciutadans no parlen altra llengua que l’“español”! Jo sempre recomano als periodistes que conec que no caiguin en el parany i no parlin en castellà, que per això s’han inventat els subtítols!]

Vegem ara l’article de la Bel Zaballa:

dilluns, 26 de setembre de 2016

26/09/2016. Catalanofòbia. Ainhoa Sorrosal. C’s assumeix la derrota i insta el PSOE a desbloquejar la investidura. Després de 10 o 12 anys lluitant amb el suport dels ultres contra la immersió lingüística a Catalunya i venent el “bilingüisme”, ha basat la campanya a predicar a Euskadi i a Galícia que cal eliminar les llengües pròpies d’aquests països. I el poble s’hi ha tornat…

Benvolguts,

Ciudadanos és un producte de laboratori, finançat vés a saber per qui, inspirat pels fatxes més fatxes d’Espanya, com el Francesc de Carreras, l’Albert Boadella, el Vargas Llosa, el Savater, el Francisco Caja, així com els think tanks FAES y DENAES, el paio de la COPE que no recordo com es diu, etc. La seva darrera “fazaña”, després de 10 o 12 anys lluitant amb el suport dels ultres contra la immersió lingüística a Catalunya i anant venent el “bilingüisme” ha consistit a predicar a Euskadi i a Galícia que cal eliminar les llengües pròpies d’aquests països. I el poble d’aquests països s’hi ha tornat.
Rivera and his boys han obtingut un “zero patatero” que deia l’Aznar tant a Euskadi com a Galícia...
D’altra part els votants no són tan enzes i acostumen a votar els originals i no les fotocòpies!
Vegem l’article de l’Ainhoa Sorrosal en ElNacional.cat:

26/09/2016. Procés. Gemma Aguilera. Entrevista a Pau Miserachs: "Hi ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont".El referèndum és un dret que està per sobre de qualsevol estat i de qualsevol constitució. L’any 1977, l’Estat espanyol va ratificar els Pactes Internacionals de Drets Humans de les Nacions Unides de l’any 1966, és a dir, d'abans d’aprovar la Constitució. I en cap moment l’Estat espanyol va denunciar o posar limitacions a aquest tractat

Benvolguts,

La Gemma Aguilera fa una entrevista a Pau Miserachs, que acaba de publicar un llibre de títol 'La democràcia captiva'.

En una de les respostes en Pau Miserachs explica el següent: 

El referèndum és un dret que està per sobre de qualsevol estat i de qualsevol constitució. L’any 1977, l’Estat espanyol va ratificar els Pactes Internacionals de Drets Humans de les Nacions Unides de l’any 1966,  és a dir, d'abans d’aprovar la Constitució. I en cap moment l’Estat espanyol va denunciar o posar limitacions a aquest tractat. Per tant, encara que la Constitució no parli d’un referèndum, l’Estat espanyol està obligat a assumir un referèndum d’acord amb el dret de les Nacions Unides.
Aquest és un tema que en els debats del Grup d'Opinió GOAL hem discutit sovint, perquè el nostre guru Manel Martínez sempre ha tret el tema i sempre l'ha defensat...

Alguna altra opinió:
Miserachs: Ara tenim una democràcia representativa a Espanya i a Catalunya, i a més a més, l’Estat espanyol impedeix la participació política, sense que ningú no discuteixi si és legal o no que ho impedeixi...
Miserachs: "Hi ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont"...
Vegem l’entrevista, fixem-nos molt en les opinions que es relacionen amb Catalunya i intentem esbrinar qui té raó:

dissabte, 24 de setembre de 2016

24/09/2016. Procés. La bitàcola de Xavier Diez. Processos, processons i processismes. Un gruix important de catalans ha desconnectat del règim. No se sent còmode ni participant de l’estat, ni identificat amb els seus símbols, ni es deixa impressionar per amenaces cada cop menys creïbles. A Catalunya ja tenim un altre sistema operatiu.

Benvolguts,

En Xavier Diez fa un magnífic article amb conceptes importants i genials com els que segueixen:
·        
El “processisme defineix la nostra situació política d’indefinició en què l’independentisme polític sembla incapaç de plasmar en realitats concretes un moviment social tectònic, que ens hauria de portar amb el trencament amb la monarquia espanyola. 
·         Per a la premsa del règim -especialment l’addicta a la monarquia- una anhelada tercera via és possible, i celebrarien el retorn del fill pròdig amb la promesa d’un concert com els dels bascos o un nou pacte fiscal...
·         Estem en els dies en què es compleix l’aniversari de la publicació d’un manifest que les forces vives del país incitaven, sota l’amenaça de tots els mals de l’infern, a abandonar el mal camí de l’aventura vers Ítaca i per tant, que no se’ns ocorregués votar Junts pel Sí o la CUP...
·         En situacions d’incertesa com l’actual, tota interpretació del procés sol ser interessada i és habitual confondre el desig amb la realitat. Anem a pams: entre determinats entorns de les esquerres instal·lades, l’independentisme no va de debò, sinó que seria una il·lusió, un maquillatge de la “pèrfida dreta burgesa”  per tapar la corrupció i les retallades.
·         Un gruix important de catalans ha desconnectat del règim. No se sent còmode ni participant de l’estat, ni identificat amb els seus símbols, ni es deixa impressionar per amenaces cada cop menys creïbles.
·         La gent té la sensació que no hem formalitzat el divorci, tot i que ja fa, potser una dècada que no convivim, que estem separats de fet, que tan sols rebem requeriments emprenyats d’un cònjugue amb qui vam tenir certa relació, i amb qui ja existeix una animadversió mútua que ha fet esvair-se tota confiança de manera definitiva.
·         A Catalunya ja tenim un altre sistema operatiu.

Vegem l’article: