dilluns, 22 de maig de 2017

22/05/2017. PPSOE. Doncs a veure ara què farà Sánchez…«Enhorabona i estarem a l'aguait. Escèpticament a l'aguait».Tenia tot l’aparell en contra, la vella guàrdia, més de la meitat dels presidents territorials. I els grans mitjans, d’una manera que feia vergonya i tot. El poder, amb majúscules i sense concessions, s’havia decantat tot en bloc cap a Susana Díaz, malgrat que ja es veu que és una dirigent molt poc preparada intel·lectualment. Com els cacics tradicionals, exactament igual.

Benvolguts,

Quan en Partal diu:

(...) A la dreta econòmica, sobretot.

Hem de recordar la frase d’auto flagel·lació de l’esquerra caviar francesa (o la dreta?) que diu:
Le coeur a gauche... et le portefeuille a droite!

Aquest és el dilema. Sembla que tots els que proposaven, directament o d’amagat, els barons, l’aparatxic, que es votés Susana Díaz (l’esquerra caviar francesa), que a Catalunya en un cert moment es va anomenar la gauche divine, transformada pels enemics en la gauche qui rit, sembla diem que tota aquesta gent eren enemics irreconciliables de Pedro Sánchez (enemics com Rajoy i Puigdemont, per entendre’ns).

I com actuaran ara?

Vegem que en diu, exquisidament en Vicent Partal al seu Editorial d’avui: 

20/05/2017. Franquisme. Odi. Germà Capdevila. La dissolució de Catalunya. Per això envaeixen les competències educatives catalanes, imposen continguts des de Madrid i inicien una depuració digna de la Inquisició. Una Espanya que no sap negociar –no ho ha fet mai, de l'Argentina a Cuba, de les Filipines a Gibraltar–, sinó que fa front als problemes territorials sempre amb la mateixa actitud: matar o morir. L'operació Catalunya no té com a finalitat aturar el referèndum o frenar el procés, sinó actuar com un àcid potent que dilueixi definitivament la nació catalana dins d'Espanya.

Benvolguts,

Solució i dissolució. El títol m’ha recordat una història que s’explicava fa 40 anys:

Quina diferència hi ha entre dissolució i solució. Dissolució és submergir un polític en un recipient amb àcid clorhídric (salfumant). Solució és submergir-los tots!

Avui presentem l’article La dissolució de Catalunya del periodista del PuntAvui Germà Capdevila. En Germà Capdevila és capaç d’analitzar sistemàticament una situació i explicar-la amb poques però precises frases. Vegem els tasts de l’article.

Tasts de l’article:

·         Una Espanya que no sap negociar –no ho ha fet mai, de l'Argentina a Cuba, de les Filipines a Gibraltar–, sinó que fa front als problemes territorials sempre amb la mateixa actitud: matar o morir.
·         L'operació Catalunya no té com a finalitat aturar el referèndum o frenar el procés, sinó actuar com un àcid potent que dilueixi definitivament la nació catalana dins d'Espanya:
o    Per això el dret penal espanyol està mutant d'un sistema de tipus penals a la persecució d'idees i intencions – tot agafant cada cop més un tint nítidament erdoganià:
§  la querella anunciada contra la consellera Borràs
§  o el procés contra el professor López Bofill–
o    Per això han reformat la legislació municipal per sotmetre a la intervenció dels funcionaris estatals qualsevol decisió que impliqui una despesa superior als 3.000 euros.
o    Per això envaeixen les competències educatives catalanes, imposen continguts des de Madrid i inicien una depuració digna de la Inquisició, de la qual hem conegut el primer moviment aquesta setmana a través d'un sindicat desconegut sense representació.
o    Per això ataquen sense miraments un dels elements clau de l'economia del país: l'aeroport del Prat.

I ara vegem l’article:

diumenge, 21 de maig de 2017

21/05/2017. Franquisme. Referèndum. Carles Sabaté. Un xerpa al Congrés. “Ibarretxe deia als catalans que ens falta l'atac final a l'Everest. Ell va exposar la seva ruta al Congrés i no va poder ni intentar fer cim. De fet, Rajoy i Soraya intenten boicotejar les explicacions de Puigdemont i Junqueras de dilluns a Madrid, i fer veure que és Catalunya qui rebutja el diàleg, amagant que és la justícia espanyola qui ha perseguit penalment els polítics catalans i fins i tot un Parlament, pel fet de voler debatre la independència.

Benvolguts,
Ahir parlàvem de la maldat dels consells de l’enemic. Avui en Carles Sabaté ens explica com l’Ibarretxe va seguir els consells de l’establishment, va picar, va anar a exposar el seu pensament al Congreso de los Diputados (no en diuen ni Parlament, perquè els espanyols no estan acostumats a parlar), i varen destrossar l’home i el seu ideari...

Vegem l’article:

21/05/2017. Franquisme. Sindicat AMES. Joan Rueda. Franco a les aules. Hi ha un pseudosindicat de professors de secundària que ha ideat un informe en què denuncia que els llibres de text de cinquè i sisè de primària adoctrinen els nens, òbviament, en la línia sobiranista. En tot cas, el que és obvi és que l'informe només demostra la nostàlgia pels llibres de text del franquisme, que efectivament adoctrinaven en la religió del nacionalisme espanyol.

Benvolguts,

Hi ha un pseudosindicat de professors de secundària que ha ideat un informe en què denuncia que els llibres de text de cinquè i sisè de primària adoctrinen els nens, òbviament, en la línia sobiranista. En tot cas, el que és obvi és que l'informe només demostra la nostàlgia pels llibres de text del franquisme, que efectivament adoctrinaven en la religió del nacionalisme espanyol.

Com que ja hem analitzat fa un parell de dies la notícia d'aquest pseudosindicat friki, al qual s'han afegit afamats els diaris més seriosos d'Espanya, l'ABC i el Mundo, així com també els partits més frikis com els Ciudadanos, i finalment el Gobierno espanyol ha decidit iniciar-ne una investigació, afegim a l'article uns acudits escaients d'en Ferreres, el nostre ninotaire de preferència.








Vegem l’article:

19/05/2017. Franquisme. Referèndum. Eduard Voltas. La dansa de la llibertat. "Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme". En un país normal l’urna és només el procediment. Aquí l’urna s’ha convertit ella mateixa en el conflicte. La manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans. Ha decidit ballar la dansa de la llibertat.

Benvolguts,

En Voltas, periodista brillant, molt treballador, company de l’ANC de Sant Martí, només fa un article a la setmana a El Mon, però cal llegir-lo! 

Avui en la presentació ens dóna les claus de la seva idea: "Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme".

Amb frases molt encertades:
·         En un país normal l’urna és només el procediment. Aquí l’urna s’ha convertit ella mateixa en el conflicte.
·         En un debat referèndum sí o no, on una part vol posar urnes i l’altra requisar-les i destruir-les, només hi ha un guanyador possible i aquest és l’independentisme.
·         La manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat.
·         Catalunya vol debatre i decidir sobre la independència i no admetrà que se li negui el dret a fer-ho. L’estat ha portat el debat al pitjor terreny per als seus interessos, amb bonus track incorporat: mostrant-se demofòbic, aconsegueix que molts partidaris del sí a les urnes s’acostin al sí a la independència.
·         No és cert, a més, que el problema sigui el PP. En la qüestió del referèndum, la posició del PSOE i la de C’s és idèntica a la del PP: no n’hi pot haver perquè la sobirania és única i inqüestionable.
·         Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans perquè ara es mira el món des d’un altre punt de vista. Guanyarà o perdrà, però ha decidit ballar la dansa de la llibertat.

Vegem ara l’article:

14/05/2017. Referèndum. Montserrat Nebrera. Això anirà així. Sabem que els funcionaris no poden escollir entre dues legalitats que es contraposin quan reben el seu sou en última instància d’una d’elles, o de l’altra per delegació de l’una. Les unitats de temps històricament rellevants res tenen a veure amb la dimensió humana, i les diferències jurídiques entre el present i la Transició fan impossible utilitzar-la com a metàfora.

Benvolguts,

Las Montserrat Nebrera en posa una de calç i una d’arena, com sembla raonable. Primer diu que podria estar d’acord amb el vídeo de Vicent Partal esbombat pels impresentables espanyolistes de SCC i Dolça Catalunya. Després posa els peus a terra i es mira pel dret i pel revés les lleis de desconnexió. I al final exclama: Això anirà així!

Vegem l’article:

dissabte, 20 de maig de 2017

18/05/2017. Franquisme. Sindicat AMES. Cómo Cataluña inculca el odio a España en las aulas. Diuen moltes parides i no s’hi ha de perdre el temps però donem unes pautes. Diuen: Visión sesgada del franquismo: Al referirse al franquismo, el texto transmite una visión subjetiva de la historia. "Se limita a explicar un episodio de la historia presentando a unos buenos y a otros malos. Además presenta a toda la Iglesia como un aliado y la sitúa junto al movimiento nazi".

Benvolguts,

Tots sabem que la història l’escriuen els vencedors i Catalunya fins ara sempre ha perdut davant de Castella. Per tant el que els castellans han escrit des del segle XV ha servit per edificar la història-mitologia (subjectiva com totes les històries) que el franquisme va reconsagrar i que permet que els hereus del franquisme expliquin que España tiene 7.000 años de historia i que La Nación Catalana nunca ha existido! 

Cómo Cataluña inculca el odio a España en las aulas. Diuen moltes parides i no s’hi ha de perdre el temps però donem unes pautes. Diuen: Visión sesgada del franquismo: Al referirse al franquismo, el texto transmite una visión subjetiva de la historia. "Se limita a explicar un episodio de la historia presentando a unos buenos y a otros malos. Además presenta a toda la Iglesia como un aliado y la sitúa junto al movimiento nazi".

«Falta de referencias a las instituciones, entidades y normas compartidas como Monarquía, Constitución, Gobierno de España, estructuras del Estado, servicios educativos, sanitarios, de investigación, deportivos, de defensa, para favorecer que los alumnos catalanes no adquieran la identidad española, es decir que no se sientan españoles, sino sólo catalanes». «Se dedica una extensión a la Geografía e Historia de Cataluña excesivamente superior que a la de España».

No creiem que calgui insistir massa sobre les parides del tal sindicat franquista nacionalsindicalista. Tanmateix us proposem una lectura d’alguna de les entrades de la vikipedia i d’alguns dels apunts del Bloc Reflexions on s’expliquen algunes de les veritats objectives o subjectives (ja direu) de la història dels territoris de la península, que contradiuen evidentment les parides del sindicat [???] AMES:

De la Viquipèdia:

Sobre el Vaticà i la Cruzada:
http://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_cat%C3%B3lica_y_Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola, incloent la "Carta colectiva del Episcopado Español".

Sobre la Carta col·lectiva de l‘Episcopado Español:

Del Bloc Reflexions:

Sobre Història de Catalunya d’Espanya i d’Europa

Sobre el naixement de la Confderació Catalanoaragonesa, altrament dita Corona Catalanoaragonesa o Corona d’Aragó

Sobre Nació Catalana:


Sobre Església i Franquisme

Sobre la Asociación Católica de Propagandistas i la Cruzada:

Sobre la Confederació Catalano-aragonesa o Corona d’Aragó






També hem de dir que tal com hem explicat en els apunts del Bloc els llibres d’Història d’Europa del segle XX del batxillerat espanyol parlen del comunisme, del nazisme i del feixisme, a la URSS, a Alemanya i a Itàlia respectivament i en canvi no parlen en absolut de la Història d’Espanya del segle XX, no parlen de la monarquia d’Alfons XIII, no parlen de la Mancomunitat de Catalunya que va durar del 1916 fins al 1924, que es va acabar amb el Cop d’Estat i la Dictadura del General Primo de Rivera empesa i tutelada pel Borbó, dictadura que el primer que va fer és prohibir el català a Catalunya. No parla de les guerres del Marroc,  de la instauració de la II República Espanyola, de l’abdicació d’Alfons XIII, de l’Alzamiento dels generals africanistes rebels del 1936, no parla de les guerres civil i contra Catalunya conseqüents, no parla del milió de morts i exiliats, no parla del genocidi català emmarcat en la sinistra Dictadura franquista i per acabar no parla de la Transacció dels 1975-1981, ni de la restauració dels Borbons que ningú no havia demanat i dels seguents 40 anys de borbofranquisme!

Ara vegem el pamflet de l’anoment Sindicat AMES: